L'avortament divideix un G-7 que culmina la legitimació de Meloni
La primera ministra d'Itàlia aconsegueix que la paraula 'avortament' desaparegui de la declaració final de la cimera que se celebra al seu país
RomaLa primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que tantes sospites va despertar a les cancelleries europees després de la seva victòria a les urnes fa gairebé dos anys, ha aprofitat la debilitat dels seus socis per imposar l'agenda italiana a la cimera del G-7 i, de passada, reivindicar-se com una líder de dretes conservadora, aliena a l'extrema dreta i als discursos ultra que la van alçar al poder, però sense oblidar les seves arrels.
La cimera del G-7, que reuneix els líders dels set països més industrialitzats del món –excepte la Xina i Rússia–, és sempre una oportunitat d'or perquè el país amfitrió pugui demostrar la seva capacitat d'organització i mediació entre les grans potències del món en assumptes clau. En aquesta ocasió, Meloni arribava a la cita aquest dijous a la regió d'Apúlia reforçada després del triomf a les eleccions europees, que han marcat l'auge de l'extrema dreta, mentre que davant de la taula s'asseien uns socis en hores baixes.
Itàlia ha pressionat fins a aconseguir que una referència explícita a protegir el dret a l'avortament no aparegui a la declaració final, tot i que sí que apareixia en els primers esborranys. Un text que les delegacions d'Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, el Japó i el Regne Unit van negociar fins ahir a última hora.
La declaració final manté el compromís d'un "accés universal als serveis sanitaris adequats, assequibles i de qualitat per a les dones", que els líders del G-7 van assumir a la reunió d'Hiroshima l'any passat, sota la presidència de torn del Japó, però cancel·la la referència específica a la importància de "l'accés a l'avortament segur i legal i a l'atenció postpart", que apareixia al comunicat del 2023.
A excepció de l'amfitriona, pràcticament tots els seus convidats –els mandataris d'Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, el Japó i el Regne Unit– tenien poc a celebrar. El president francès, Emmanuel Macron, va aterrar a Itàlia poc després de convocar eleccions anticipades després del triomf aclaparador de l'extrema dreta francesa a les europees celebrades la setmana anterior. El seu històric aliat, el canceller Olaf Scholz, no ha convocat eleccions, però es troba igualment molt debilitat després de la victòria a les urnes de la ultradreta alemanya.
El premier britànic, Rishi Sunak, per la seva banda, podria acomiadar-se del número 10 de Downing Street si es confirmen les enquestes que donen al seu partit el tercer lloc a les eleccions del 4 de juliol, mentre que el president dels Estats Units, Joe Biden, s'enfrontarà els pròxims mesos a un Donald Trump més aguerrit que mai.
Enfrontament amb Macron
La qüestió de l'avortament ha provocat una disputa diplomàtica entre França i Itàlia, amb Meloni acusant Macron d'intentar fer campanya electoral abans de les eleccions anticipades que podrien alçar al poder el partit de Marine Le Pen al seu país.
"França té una visió de la igualtat entre dones i homes, però no és una visió compartida per tot l'espectre polític", ha declarat Macron als periodistes, i ha lamentat no haver estat possible convèncer la delegació italiana malgrat els esforços diplomàtics. "No hi ha motiu per discutir sobre temes en què hem estat d'acord durant molt de temps", ha dit Meloni. "Crec que és un gran error, en temps difícils com aquests, fer campanya fent servir un fòrum preciós com el G-7", ha assenyalat.
La primera ministra, líder del partit postfeixista Germans d'Itàlia, lidera a Roma un govern de coalició ultraconservador amb la Lliga de Matteo Salvini i Força Itàlia, el partit fundat per Silvio Berlusconi, ara en mans d'Antonio Tajani. Defensora a ultrança de la família tradicional, des que va arribar al poder el 2022, Meloni ha impulsat diverses mesures dirigides a entorpir l'avortament a les dones a Itàlia i finançar amb diners públics les associacions provida, a les quals ha permès entrar a les clíniques per "assessorar" les dones.
El papa, contra la IA
La seva relació amb el Vaticà, en canvi, no és tan propera com pot semblar. Tot i això, Meloni ha convidat el papa Francesc a participar aquest divendres en els debats que han abordat els desafiaments de la intel·ligència artificial.
Francesc ha sigut el primer papa a participar en una trobada del G-7. Una oportunitat que ha aprofitat per denunciar que la IA, una tecnologia que ha qualificat d'"instrument fascinant i terrible alhora", posa en risc "la mateixa dignitat humana". El pontífex, com sol ser habitual als seus discursos, no s'ha limitat a l'agenda i ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar la "sana política", introduir l'ètica als algoritmes i exigir la prohibició de les "armes autònomes letals".
La cimera italiana, que s'ha celebrat enmig de fortes turbulències internacionals, amb la guerra d'Ucraïna i a la franja de Gaza, ha conclòs aquest divendres amb una advertència contra les entitats financeres xineses que ajuden Rússia a obtenir armes en la seva guerra contra Kíiv, i el G-7 ha promès abordar en el futur el que considera pràctiques comercials incorrectes de Pequín, que perjudiquen la indústria europea i dels Estats Units.