Un soldat ucraïnès em va dir una vegada que la guerra és, sobretot, esperar. Que ell, soldat d’infanteria, es passava la major part del dia esperant. Esperant per atacar i esperant per ser atacat. I que saber gestionar emocionalment aquesta espera era clau per sobreviure.
L’espera i la guerra estan curosament relacionades. Tammy M. Proctor, historiadora i professora a la Universitat Estatal de Utah, ho resumia d’aquesta manera: “Tant per als qui la lluiten com per als qui la pateixen, la principal activitat en una guerra és l’espera”. S’espera el retorn d’un fill enviat al front. S’espera el final d’un bombardeig. S’espera l’ordre de ser enviat a lluitar. S’esperen whatsapps –abans cartes–. S’espera una victòria. S’espera la mort. S’espera, sobretot, que la guerra acabi.
Aquests dies, a Ucraïna, estem veient una altra espera. S’espera –o com a mínim s’intueix– un canvi, una acceleració de la guerra. Després de mesos i mesos d’estancament, al camp de batalla i a la política, fa la sensació que el conflicte es troba a les portes d’un punt d’inflexió. I el punt d’inflexió, tal com ja s’esperava, és Donald Trump.
Falten uns seixanta dies perquè el republicà torni a la Casa Blanca, amb la seva promesa d’acabar la guerra a Ucraïna en vint-i-quatre hores. La promesa –i més venint de qui ve– sona a utòpica, però aquesta setmana hem vist que tant Kíiv com Moscou se la prenen seriosament. També Joe Biden i, per tant, el Bloc Occidental. El president demòcrata aprofitarà les últimes setmanes de mandat per intensificar el suport al govern de Volodímir Zelenski i preparar-lo per a la finestra d’incertesa –per dir-ho suau– que suposa el retorn de Trump. El permís concedit aquesta setmana per disparar míssils occidentals contra territori rus –una línia vermella impensable de creuar fa uns mesos– respon clarament a aquesta lògica. L’amenaça nuclear de Putin –cada cop més desacomplexada i normalitzada–, també.
És palpable l’anhel de protagonisme i de glòria personal de Trump. El republicà ha acusat repetidament Biden de ser "el president de la guerra", responsabilitzant-lo de la situació a Ucraïna i al Pròxim Orient. Ell diu que, en canvi, serà el president de la pau, probablement per tornar a exigir un Nobel, com ja va intentar fa vuit anys amb Corea del Nord. Putin, consolidat com a part forta del conflicte, es frega les mans: sabent que Trump busca la pau costi el que costi, ja deu tenir preparada la llista de desitjos en forma de territoris ucraïnesos. A Zelenski se’l veu més desorientat: dissimula la seva preocupació i fa la pilota a Trump, perquè –deu pensar– amb Trump, mai se sap.
Doblar l'aposta
Els dos bàndols estan doblant apostes per arribar al 20 de gener, dia que Trump serà investit, amb les millors cartes possibles. Doblar apostes en una guerra sol implicar doblar riscos. Els civils de Kíiv –i de Khàrkiv, i de Kherson, i de Dnipró…– ja es preparen per a pluges intenses de drons i míssils convencionals, en els millors dels casos.
La majoria d’experts descarten el fantasma que aquests dies plana sobre el cel fosc d’Europa: un atac nuclear de Putin. “És un bluf”, deia a l’ARA aquesta setmana l’experta del Cidob Carmen Claudín sobre el canvi de doctrina nuclear de Moscou. Però seria ingenu obviar que l’escalada entre l’OTAN i Rússia és tan accentuada que la política internacional fa mesos que ha assumit el risc de l’esclat d’una gran guerra a Europa.
Aquesta setmana un periodista de Russia Today li va preguntar a Putin per la por a una Tercera Guerra Mundial. El president rus citava Albert Einstein: “No sé amb quines armes lluitaríem la Tercera Guerra Mundial, però sí que sé amb quines armes lluitaríem la Quarta: amb pedres i pals”. Era un missatge de prudència: “L’assumpció que una Tercera Guerra pot ser el final de la civilització ens ha de contenir a tots a l’hora de dur a terme accions extremes o perilloses en les relacions internacionals”. Dies després, en un discurs a la nació, el to de Putin era diferent, molt més contundent. Parlava de “guerra global”. Entremig hi havia hagut els primers llançaments de míssils de llarg abast occidentals contra el seu país, i avisava directament l'OTAN. “Estem preparats per a qualsevol desenvolupament dels endevinaments. Per si algú encara dubta sobre això”.
Em quedo, per realista, amb una conversa recent que vaig tenir amb un comandant ucraïnès. Lluita al front de Donetsk. Com que era per WhatsApp, va ser concís.
-Què esperes de la victòria de Trump?
-Sincerament, ja no m'importa. Que sigui el que hagi de ser.
