L'avió francès de Zelenski i el tren secret de Putin
L'esprint diplomàtic de Kíiv, que busca traduccions al camp de batalla, contrasta amb la bunquerització del Kremlin
BarcelonaDiumenge al vespre Volodímir Zelenski semblava cansat. Des de l’avió francès que el portava cap a casa –d’això en parlarem després–, el president ucraïnès publicava un vídeo de poc més de dos minuts. Acabava de finalitzar la cimera de l’exclusiu G-7 a Hiroshima, i ell, convidat estrella, en feia balanç. “Estimats ucraïnesos, acabem aquesta setmana tan difícil, però tan important. Divendres vam ser a la Lliga Àrab, i dissabte i diumenge al G-7 [...]. El món ens escolta”.
El vídeo no era gaire sofisticat –se’l va fer ell mateix, en format selfie, i amb el rugit de l’avió de fons–, però responia a un moment especial. Zelenski havia encetat una nova etapa en la cronologia de la guerra: la participació, de cos present, en dos dels fòrums amb més projecció internacional –un més que l’altre, sí–. El salt diplomàtic és rellevant i cal no passar-lo per alt. En primer lloc, perquè subratlla el progrés internacional, i logístic, del líder ucraïnès per ser present. En segon, perquè pot tenir traduccions immediates al camp de batalla.
Abraçades a canvi de tancs
La diplomàcia ha estat un assumpte primordial per a Kíiv des de l’inici de la invasió russa. Conscient de les seves vulnerabilitats i, per tant, de les seves dependències, Zelenski s’ha preocupat de col·leccionar fotos amb bona part dels seus aliats. Primer des del seu país: a través de videoconferències o de visites exprés que rebia a la capital ucraïnesa. Després, va ser ell qui es va atrevir a agafar l’avió: Washington, Londres, París, Brussel·les, Berlín, Roma i Hèlsinki. I ara ha fet un pas més per ocupar un seient en grans cites, fins al punt que també té previst participar en la cimera de l’OTAN a Lituània al juliol.
“La finalitat de totes les nostres comunicacions internacionals és enfortir Ucraïna, reforçar la nostra defensa i els nostres guerrers”, deia Zelenski en un altre vídeo publicat dimarts. En les guerres, l’estratègia diplomàtica és tan important com la militar. Sense abraçades i catifes vermelles no hi ha tancs alemanys, ni canons francesos, ni antimíssils nord-americans. Tampoc contraofensives de primavera –o d’estiu–. Que el president ucraïnès hagi tornat del Japó amb la llum verda de Washington per entrenar pilots en l’ús dels caces F-16 indica, com a mínim, dues coses: que la diplomàcia segueix funcionant i que, de moment, la paciència dels aliats occidentals encara s’imposa a la fatiga.
Contrastos a Kíiv i Moscou
Divendres l’avió d’Emmanuel Macron recollia Zelenski a la frontera polonesa amb Ucraïna. París havia cedit el seu Air Force Airbus A330 perquè el líder ucraïnès viatgés a l’Aràbia Saudita i, després, al Japó. La imatge de Zelenski aterrant a Hiroshima amb un jet tenyit dels colors de la bandera francesa satisfeia Macron, protegia i elevava Kíiv i, d’alguna manera, feia pensar en Vladímir Putin.
Fa uns mesos el portal independent rus Meduza explicava que l’home fort del Kremlin havia deixat de viatjar en avió. Que l’havia substituït per un tren blindat, de color gris fosc, amb –poques– finestres opaques i carregat de luxe a l’interior. Més secretisme i més protecció, segons els càlculs de Moscou. Aquest tren, que pocs han vist, és una bona metàfora del moment de bunquerització que viu Putin: la por de contagiar-se ja el va allunyar durant la pandèmia, i la guerra que ha llançat contra els ucraïnesos l’ha desconnectat diplomàticament. Aquest 2023 el president rus no ha sortit de Rússia, més enllà d’algunes visites a les zones ocupades d’Ucraïna.
El rol del sud
Però que aquest últim apunt no ens despisti. La Rússia de Putin no està totalment aïllada. Des d'un prisma occidental potser sí, però hi ha vida més enllà d'Europa i dels Estats Units. A les Nacions Unides hi ha 193 estats membres i només una quarantena d'aquests han imposat sancions o restriccions contra Moscou. La resta, malgrat que molts van condemnar la invasió, han preferit no traspassar la línia vermella i continuen interactuant amb el Kremlin.
Cal insistir en el paper de la totpoderosa Xina, que manté la seva amistat sense límits amb Putin: Xi Jinping el va visitar a Moscou al març, van brindar i van ensabonar-se al so d'uns quants "estimat amic". També el de l'Índia i el Brasil de Lula da Silva –que no va "poder" reunir-se bilateralment amb Zelenski a Hiroshima– o el de regions de futur com l'Àfrica Subsahariana o el Pròxim Orient. El repte diplomàtic d'Ucraïna –i, per tant, d'Occident– també passa per aquí. És a dir, per seduir aquest Sud Global perquè trenqui qualsevol neutralitat i castigui el país de Putin. La presència a la Lliga Àrab o la llista de convidats extra al G-7 –l'Índia, el Brasil, Corea del Sud o Indonèsia– responen a aquest propòsit.
En geopolítica, les posicions polítiques es configuren, sobretot, a partir dels interessos de cada país o de vincles històrics i ideològics difícils d'obviar, però el component humà també és important. A Kíiv no en volen ni sentir a parlar, però com més fotos i encaixades col·leccioni Zelenski més cobertes tindria les esquenes en cas d'una hipotètica i futura negociació amb Moscou.