Socialistes i conservadors empaten a Portugal, però l'esquerra no suma
La ultradreta de Chega gairebé triplica els vots, però es manté la incertesa sobre la formació d'aliances de govern
Barcelona / Brussel·lesGir a la dreta a Portugal, després de vuit anys de governs socialistes. Però la nit electoral ha estat d'infart. Els conservadors de l'Aliança Democràtica (AD), dirigits per Luís Montenegro, i el Partit Socialista de Pedro Nunos Santo, han quedat frec a frec amb el 99% del vot escrutat, i hauran d'esperar l'arribada dels vots de l'estranger per saber el recompte definitiu. Els socialistes han obtingut el 28,66% dels vots i 77 escons, mentre que l'AD ha aconseguit un 29,49% del sufragi (79 escons).
El resultat dels socialistes està molt lluny del 41,4% que els va donar la majoria absoluta fa dos anys i el seu candidat ja ha sortit a reconèixer la derrota. Els conservadors obtenen el mateix percentatge, i la diferència, a mesura que avançava l'escrutini, s'ha aproximat fins als 70 vots. L'extrema dreta de Chega es queda en tercer lloc, amb el 18,08%, que pràcticament triplica els vots que va obtenir el 2022. El quart lloc és per a la conservadora Iniciativa Liberal (5,1%), davant del Bloco, una coalició d'esquerres, amb el 4,5%.
El repartiment d'escons no ha estat anunciat perquè "queden quatre escons per assignar, així que està encara tot molt obert", apunta Héctor Sánchez Margalef, analista del Cidob. "Si el Partit Socialista queda primer en vot popular o fins i tot en escons, que caldrà veure-ho, hi hauria un canvi de relat, perquè podria demanar als conservadors del PSD que s'abstinguin com ells van dir que farien si el PSD quedés com a primera força", diu l'expert. En aquest cas, afegeix, "hi hauria una pressió molt gran dins la dreta per pactar amb l'extrema dreta de Chega, perquè no volen passar quatre anys més a l'oposició o perquè dins el partit hi ha gent que és favorable a entendre-s'hi".
La participació ha estat del 65%, un nivell històric. Portugal, que l'abril commemorarà el 50 aniversari de la Revolució dels Clavells de 1974 contra la dictadura de Salazar, deixarà de ser una excepció en el mapa europeu, on les forces d'extrema dreta tenen una forta representació parlamentària. I el govern de Pedro Sánchez es queda més sol a Europa.
Es dibuixa un Parlament sense majoria absoluta, a l'espera de la configuració final. Com s'havia previst, la clau seran els pactes de formació de govern. Montenegro va dir que no governaria si no era el més votat, però l'esquerra tampoc suma. L'extrema dreta, com a tercera força, hi podria tenir un paper clau, però el líder d'Aliança Democràtica ha descartat en diverses ocasions un acord de govern amb Chega i ha qualificat el seu candidat, André Ventura, de "xenòfob, racista, populista i demagog". Per la seva banda, els socialistes han dit que donarien suport a un govern conservador en minoria per fer un tallafoc a la ultradreta.
El candidat socialista ha comparegut passades les dues de la matinada per admetre davant la militància que passen a l'oposició. "Malgrat el resultat tangencial, tot indica que el PS no podrà ser el partit més votat", ha dit abans de felicitar AD per la "victòria". "Serem oposició, renovarem el partit i intentarem recuperar els portuguesos decebuts amb el PS", ha reblat. Sobre el resultat de la ultradreta ha dit que "no hi ha un 18% de portuguesos racistes, però sí molts portuguesos emprenyats".
Chega consolida el seu espai com a tercera força parlamentària i ha triplicat el nombre de vots, cosa que li permetria passar de 12 diputats a un mínim de 40 i un màxim de 46. Es confirma, doncs, el creixement vertiginós. Ha recollit el vot dels electors decebuts amb els seus partits, a la dreta i l'esquerra, i també entre l'electorat jove. Una altra cosa és que André Ventura no ho pugui capitalitzar si no aconsegueix el seu objectiu d'entrar al govern. "Chega és el partit que pot estar més content amb el resultat electoral, però, segons el que faci el Partit Socialista, pot ser que no li serveixi de res", apunta Sánchez Margalef. "La gent jove s'ha socialitzat políticament en els vuit anys de governs socialistes i ha vist com es disparava el preu de l'habitatge, ha vist la decadència dels serveis públics i els escàndols de corrupció i ha optat per Chega com a vot protesta", afegeix. "Hi ha estudis que diuen que molts votants de Chega són nostàlgics de la dictadura, de quan Portugal era una potència colonial. Passa com amb els defensors del Brexit al Regne Unit".
L'esquerra dels socialistes ha revelat la seva feblesa, perquè el Bloc d'Esquerra no ha remuntat amb la seva nova líder, Mariana Mortágua, i el Partit Comunista continua el seu declivi". Només ha millorat els seus resultats Livre, una escissió del Bloco liderada pel professor universitari Rui Tavares que es podria comparar amb Equo.
Aquestes són les segones eleccions anticipades que celebra Portugal en els últims dos anys. Els comicis del 2022 es van resoldre amb la victòria del candidat socialista António Costa, que va acaparar la majoria del vot de l'esquerra i va aconseguir una majoria absoluta sorprenent, ja que va presentar-se com l'únic que podia frenar la ultradreta. S'augurava una legislatura còmoda, però al novembre va esclatar un cas de suposada corrupció que implicava persones molt properes al primer ministre i Costa va presentar la dimissió, tot i que no hi va haver cap acusació formal contra ell. La campanya ha estat dominada precisament per la corrupció i la governabilitat. En aquests comicis, Costa ha estat rellevat per Pedro Nuno Santos al capdavant del PS, que ha pagat el desgast de 8 anys de govern socialista.
Els socialistes havien governat a Portugal des del 2015, quan van desbancar la dreta amb un acord de forces d'esquerres. Després van aconseguir governar en solitari. La dimissió de Costa ha fet ressuscitar Montenegro i el Partit Socialdemòcrata (PSD, com s'anomena el centredreta a Portugal). Antic portaveu del grup parlamentari de l'ex primer ministre Pedro Passos Coelho, Montenegro, que no té experiència de govern, ha reeditat una antiga estratègia: presentar-se en coalició amb dues formacions conservadores menors, els democratacristians (CDS) i el marginal Partit Popular Monàrquic (PPM). Aquesta aliança ja s'havia assajat als anys 80 i també el 2015 i respon a una col·laboració històrica entre les dues formacions conservadores que s'ha traduït també en aliances de govern entre el PSD i el CDS.
Repercussió europea
"A escala europea, Pedro Sánchez es queda força sol", apunta Sánchez Margalef. Caldrà veure com afecta això la família socialista europea. L'opció de Costa com a candidat per substituir Charles Michel al Consell Europeu queda encara més afeblida. "Ara ja no queda una excepció ibèrica, sinó només espanyola, davant l'onada conservadora a tot el continent", afegeix l'analista. La derrota de la socialdemocràcia portuguesa demostra una vegada més el gir a la dreta i a la ultradreta d’Europa i és l’avantsala del que preveuen les enquestes a les eleccions europees del pròxim 9 de juny, en què s’espera que l’extrema dreta tregui els millors resultats de la història.