L'assessor per a qüestions ètiques de Johnson dimiteix perquè dubta de l'honorabilitat del 'premier'

LondresL'honorabilitat de Boris Johnson continua sota sospita. En aquesta ocasió qui en crea és la persona que, fins fa 24 hores, vetllava pels estàndards ètics dels integrants del govern, inclòs el primer ministre. Christopher Geidt, membre de la Cambra dels Lords i des de l'abril del 2021 l'home que s'ocupava de mesurar el respecte al codi de conducta ministerial, va presentar la dimissió aquest dimecres al vespre. Ho va fer sense pràcticament explicar-ne els motius. Però aquest dijous, i arran de la pressió que l'oposició ha posat al govern, Downing Street ha publicat la carta de Lord Geidt en què els exposa. I les conclusions no poden ser, altra vegada, més perjudicials per a la reputació del premier, que perd el segon assessor en aquestes qüestions en dos anys.

Lord Geidt, exsecretari privat de la reina, ha renunciat al càrrec en creure que el primer ministre estava preparant "una violació deliberada i intencionada del codi [de conducta] ministerial". El cap del govern, doncs, l'ha col·locat en una "posició impossible i odiosa" perquè els plans de reforma del codi ministerial de Johnson en "suposarien una burla". Amb tot, Geidt no indica què volia que fes exactament Johnson perquè ho considerés tan lesiu des del punt de vista ètic.

La dimissió va agafar per sorpresa Downing Street, que setmanes enrere havia vist com el responsable d'ètica es plantejava la seva continuïtat després de la publicació de l'informe sobre el Partygate. A la carta assegura que només va seguir a l'apreciar que hi havia "un marge molt petit per fer-ho". I ara el marge s'ha esvaït.

Dimarts passat, davant d'un comitè parlamentari, Geidt va admetre que era "raonable" creure que la multa imposada per la policia a Boris Johnson per incomplir les regles del coronavirus equivalgués a una infracció del codi ministerial, una circumstància que en altres temps hauria suposat la dimissió de l'implicat.

Però la gota que ha fet vessar el got, segons escriu a la seva carta, ha sigut una petició del govern, dilluns passat, d'"oferir una visió" sobre la seva intenció de considerar mesures que podrien suposar "l'incompliment deliberat i intencionat del codi ministerial". "Aquesta petició m'ha situat –segueix lord Geidt– en una posició impossible i odiosa. La meva resposta informal dilluns va ser que vostè [Boris Johnson] i qualsevol altre ministre haurien de justificar obertament la seva posició respecte al codi en aquestes circumstàncies. Tanmateix, la idea que un primer ministre pugui estar en qualsevol grau en el negoci d'infringir deliberadament el seu propi codi és un greuge. Una infracció deliberada, o fins i tot la intenció de fer-la, equivaldria a suspendre les disposicions del codi per adaptar-se a un objectiu polític. Això seria una burla no només al codi, sinó que seria també una llicència per suspendre les seves disposicions pel que fa a la conducta dels ministres de Sa Majestat. No puc participar en això".

Resposta de Johnson

Com de costum, Johnson ha volgut córrer una cortina de fum sobre la polèmica, situant-la en un altre terreny, el de la imposició de tarifes al comerç de l'acer amb la Xina. El premier també li ha escrit una carta en què li diu que la "disputa era sobre els plans del govern per subvencionar la indústria siderúrgica". Johnson, doncs, qüestiona la raó principal de Geidt per dimitir i qualifica els problemes de "manca de comunicació".

Geidt critica aquesta aproximació al problema i les "incoherències i deficiències" en les declaracions públiques del primer ministre en relació amb la multa pel Partygate. Alhora, es queixa que Johnson no abordés les crítiques de l'informe de la funcionària Sue Gray de forma més directa.

Tot plegat torna a deixar la reputació de Johnson en nivells encara més baixos dels que ja estava. Amb tot, el primer ministre continua a Downing Street malgrat les moltes tempestes que travessa, i amb la complicitat d'un partit que, malgrat la gran oposició interna, continua pensant que és la millor opció que té per perpetuar-se al poder, al preu que sigui.