L'ascens i caiguda de Kaili: de ser una jove promesa a tenir maletes plenes de diners de Qatar
L'eurodiputada confessa que va demanar al seu pare que s'emportés l'efectiu i també la implicació del seu marit en el Qatargate
Brussel·lesHa passat de jove promesa dels socialdemòcrates grecs i europeus a ser el nom amb més responsabilitat del Parlament Europeu implicat en el Qatargate. L'exvicepresidenta de l'Eurocambra i actual eurodiputada Eva Kaili, de 44 anys i nascuda a Salònica, és llicenciada en arquitectura i enginyera civil i era una de les presentadores de telenotícies més conegudes de Grècia. El 2004 va fer el salt a la política i es va convertir en la diputada més jove del Parlament grec. El Moviment Socialista Panhel·lènic (Pasok) la va impulsar com la veu del futur i una dirigent que podria rejovenir i reformar el partit.
Una vegada consolidada en la política estatal i després que caigués el govern socialdemòcrata de Iorgos Papandreu, va fer el salt al Parlament Europeu el 2014 i va anar escalant posicions fins a ocupar una de les catorze vicepresidències, un càrrec que reflecteix fins a quin punt comptava amb la confiança dels seus companys socialdemòcrates. Però tot es va ensorrar quan va sortir a la llum que presumptament estava implicada en l'escàndol de suborns de Qatar a parlamentaris i membres de l'Eurocambra.
Les autoritats belgues van enxampar in fraganti el seu pare, Alexandros Kaili, fugint amb uns 600.000 euros en metàl·lic dins de maletes, i ella va perdre automàticament la immunitat. El Pasok la va expulsar de les seves files, el Parlament Europeu va decidir de manera gairebé unànime destituir-la de les funcions de vicepresidenta i la policia la va detenir preventivament a l'espera de la vista d'aquest dijous. De fet, segons ha publicat dimarts el diari Le Soir, Kaili ha confessat que va demanar al seu pare que s'endugués els diners que tenia a casa seva en efectiu abans que hi arribés la policia i que estava al corrent de "l'activitat" delictiva del seu marit i assistent parlamentari, Francesco Giorgi, i del suposat cervell de la trama, l'exeurodiputat italià Pier Antonio Panzeri. La justícia de Bèlgica l'acusa de "corrupció, blanqueig de diners i participació en una organització criminal".
Queda clar, doncs, que Kaili no era cap titella del seu marit ni de cap assistent, tal com apuntaven alguns mitjans, sinó més aviat el contrari. Sabia què passava i era una peça fonamental de l'organització criminal per establir els contactes amb Qatar, a més de ser el nom de la trama que més influència tenia al Parlament Europeu. A banda de vicepresidenta, va ser membre de la delegació de relacions interparlamentàries amb la península Aràbiga i havia format part d'unes quantes comissions. Fins i tot va participar en la votació de la Comissió de Llibertats Civils sobre la resolució per facilitar el visat a turistes qatarians que volguessin visitar la UE, que finalment no es va votar al Parlament Europeu arran del Qatargate.
A part dels diners en efectiu, tal com es pot consultar en la declaració de béns anuals del Parlament grec, Kaili va duplicar en només dos anys els seus dipòsits bancaris: el 2018 tenia 210.000 euros al banc i, tot i que en teoria els seus ingressos van disminuir, el 2020 va arribar a tenir-ne 461.846 i es va comprar un apartament a Atenes. Pel que fa al seu sou d'eurodiputada, cobrava 7.146 euros nets al mes, a més d'una assignació mensual extra de 4.778 euros per a despeses i el reemborsament dels viatges. L'estat grec li ha embargat els béns immobles, els comptes bancaris i les empreses, i també els dels seus familiars.
Abans de la celebració del Mundial de futbol, Kaili va visitar Qatar i es va reunir al principi de novembre amb dirigents del país com el primer ministre, el ministre de Treball i el d'Energia. Setmanes després va fer un discurs al Parlament Europeu en què elogiava les reformes laborals que havia fet Doha arran de les crítiques per la sobreexplotació laboral pel Mundial de futbol: "El torneig de Qatar és un exemple concret de com la diplomàcia esportiva pot portar una transformació històrica a un país, les reformes del qual inspiren el món àrab". L'exvicepresidenta també va afirmar que "Qatar és líder en drets laborals" i va defensar que Europa "no té cap dret moral de donar lliçons per captar l'atenció fàcil dels mitjans".
L'excomissari de la Comissió Europea, el conservador grec Dimitris Avramopoulos, ha admès que va cobrar 60.000 euros per treballar durant un any com a membre de la junta honorària de Fight Impunity, l'ONG que va fundar l'exeurodiputat Pier Antonio Panzeri, que els mitjans apunten que podria ser el cervell del Qatargate i que està acusat de "corrupció, blanqueig i organització criminal". El secretari general de la Confederació Internacional de Sindicats, Luca Visentini, en llibertat condicional, també va rebre 50.000 euros a través de l'organització de Panzeri i no se sap a canvi de quins serveis. La justícia belga sospita que Fight Impunity era una tapadora per rebre els suborns de Qatar i repartir-los.