La silenciosa arribada de Corea del Nord al front d'Ucraïna

BarcelonaEl petit port de Dunai, a l'Extrem Orient de Rússia, és una relíquia de la Guerra Freda. Durant aquella època, la CIA el va identificar com una base submarina de l'URSS, però en els últims anys havia perdut lluentor. Ara aquest port ubicat uns 150 quilòmetres al sud-est de Vladivostok s'ha convertit en el punt neuràlgic d'una nova ruta d'abastiment militar per a Rússia: la que ve de Corea del Nord. Imatges de satèl·lit capturades en els últims mesos mostren vaixells de càrrega russos traginant material des del port nord-coreà de Rajin cap a Dunai i després cap a l'oest de Rússia. Porten contenidors plens d'armament nord-coreà que anirà a nodrir les tropes russes en el front de guerra a Ucraïna. Ho revelava fa uns dies una investigació del think tank britànic Royal United Services Institute (RUSI) i ho confirmava també el govern dels Estats Units.

Els serveis d'intel·ligència de Corea del Sud calculen, de fet, que Pyongyang ha subministrat ja "més d'1 milió de projectils d'artilleria a Rússia des de principis d'agost", a través de "10 enviaments separats", segons va explicar al Parlament sud-coreà Yoo Sang-bum, representant del partit del govern. Fonts de la intel·ligència nord-americana també calculen que més d'un miler de contenidors plens d'"equipament i municions" han sortit de Corea del Nord cap a Rússia, en les setmanes posteriors a la cimera que va reunir el president rus, Vladímir Putin, i el dictador nord-coreà, Kim Jong-un, a prop de Vladivostok el setembre passat. La Casa Blanca també té imatges de satèl·lit dels vaixells russos presumptament carregats amb projectils nord-coreans. L'OTAN també ha acusat Pyongyang d'entregar "coets i míssils al Grup Wagner".

Corea del Nord ha posat les seves fàbriques militars "a la màxima capacitat per satisfer la demanda de subministraments militars de Rússia", va dir Yoo Sang-bum a Seül. Tot i així, més que producció, el règim nord-coreà disposa d'un estoc de projectils, que a més són compatibles amb l'arsenal d'herència soviètica. "Si són les armes que tenen en estoc és més fàcil, però haver de proporcionar un abastiment constant tindria un impacte molt gran a Corea del Nord, fins i tot de cara a la població perquè suposaria entregar unes armes que necessiten per a la seva autodefensa", explica Irene Martínez, experta en Àsia de la Universitat Blanquerna.

Martínez també posa en dubte que les armes enviades per Corea del Nord "provoquin un canvi molt gran a la guerra d'Ucraïna". Discrepa un informe publicat al portal War on the Rocks, que assegura que l'artilleria aportada per Kim Jong-un està sent decisiva perquè les tropes de Putin hagin passat a l'atac al front de Donetsk i al de Khàrkiv. Pol Molas, president de la Societat d'Estudis Militars (SEM) de Catalunya, diu que "el ritme de consum al front és tan elevat" que té sentit que les armes nord-coreanes ja s'utilitzin en terres ucraïneses. Més d'un any i mig de guerra són molts dies de guerra, també per a l'arsenal rus. En el primer any de guerra, el 2022, Rússia va consumir fins a 10 milions de projectils a Ucraïna, segons Molas.

"Ucraïna està consumint uns 1,5 milions de projectils a l'any; des de l'inici de la guerra se n'hi han enviat més de 2 milions" des dels països aliats, explica Molas. El problema és que Kíiv tem tenir problemes de subministrament d'armes aviat, ja que els estocs dels aliats occidentals comencen a ressentir-se'n. La situació de Rússia és diferent. Té una indústria armamentística pròpia, però en canvi no té gaires opcions de suport. Més enllà de l'esmentada Corea del Nord, l'Iran ha estat el gran proveïdor de Moscou: especialment de drons, tan utilitzats i d'alt valor estratègic en aquesta guerra.

Vladímir Putin sap que res és gratis. A canvi dels seus coets, Corea del Nord demanarà a Rússia avions de combat, míssils terra-aire, vehicles blindats i altres tecnologies avançades, a més d'aliments i productes bàsics. "Es veu poc plausible que Rússia vulgui donar tecnologia avançada a Corea del Nord", diu Martínez, però "el que sí que veurem aviat probablement és l'arribada de menjar perquè aquest hivern Corea del Nord necessitarà suport humanitari", apunta.

Un altre àmbit en què sí que es pot aprofundir és en la col·laboració entre els dos països en l'espai, diu Martínez, perquè "Corea del Nord ha fet ja dos intents fallits d'enviar satèl·lits a l'espai i aquesta és una tecnologia que per a Rússia seria més fàcil de justificar" en cas d'oferir-la a Pyongyang.

Occident cap a Seül

En l'altre bàndol, els Estats Units i, per tant, Occident, també s'ha hagut de demanar projectils a l'Àsia. En aquest cas a Corea del Sud, per afrontar l'enorme demanda creada per la guerra d'Ucraïna. Però en aquest cas és un acord de préstec: Seül proveirà 500.000 projectils a Washington que hauran de ser retornats, explica Molas. Alhora, la producció pròpia dels Estats Units té previst arribar aviat als 60.000 projectils al mes i l'any que ve els vol elevar a 80.000 mensuals per pujar a 100.000 mensuals el 2026. Recentment, en una entrevista a la cadena CBS, Volodímir Zelenski va dir que tant l'exèrcit ucraïnès com el rus llançaven, cadascun i de mitjana, 40.000 projectils d'artilleria al dia.

Per la seva banda, la Unió Europea, que fins ara produïa uns 250.000 projectils a l'any, ha optat per fer compres conjuntes per ajudar Ucraïna. I per això, s'estima que el seu principal productor, Alemanya, "arribi aquest any als 400.000 anuals i l'any que ve als 600.000, a més de la reposició dels mateixos estocs", explica Molas.