De població majoritàriament armènia, el 1923 Ióssif Stalin va incorporar el territori de l'Alt Karabakh a la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan. El 1988 la població d'aquest enclavament –llavors un oblast de l'Azerbaidjan– va votar a favor de l'annexió a Armènia. El 1991, amb la caiguda de la Unió Soviètica, Armènia i l'Azerbaidjan van declarar la independència i es va iniciar una guerra entre els dos països pel control d'aquest territori. El conflicte va causar entre 20.000 i 30.000 morts i prop d'un milió de desplaçats, i va acabar el 1994 amb un acord d'alto el foc patrocinat per Rússia. Tot i que els armenis van guanyar la guerra i es van annexionar una sèrie de territoris, l'autoproclamada República d'Artsakh —de la qual es van expulsar gairebé mig milió d'àzeris— no va ser mai reconeguda internacionalment, tampoc per Armènia. Des de llavors, les tensions han estat constants, i van arribar al punt àlgid el 2020, quan l'Azerbaidjan va bombardejar l'enclavament amb el suport de Turquia i va recuperar part del territori que havia perdut als anys 90.
L'Alt Karabakh es rendeix 24 hores després de l'inici de l'ofensiva de l'Azerbaidjan
La república autoproclamada accepta, amb la mediació russa, un alto el foc a canvi del seu desarmament
IstanbulLes autoritats de l'Alt Karabakh, territori de majoria armènia dins de l'Azerbaidjan, han anunciat un alto el foc i han acceptat el seu propi desarmament, per posar fi a l'atac àzeri que va començar dimarts. A la pràctica suposa la rendició de l'autoproclamada república només 24 hores després de l'inici de l'ofensiva àzeri, que va deixar imatges de dolor i destrucció en diversos punts de l'Alt Karabakh, com a la capital, Stepanakert.
"En la situació actual, les accions de la comunitat internacional per posar fi a la guerra i resoldre la situació són inadequades. Tenint en compte tot això, les autoritats de la República d'Artsakh accepten la proposta d'alto el foc del comandament del contingent rus de manteniment de la pau", ha indicat el Centre d'Informació karabakhià en un comunicat, que ha detallat que l'acord estableix un cessament total de les hostilitats a partir de les 13.00 hores [les 11.00 h a Catalunya] d'aquest dimecres.
Ha explicat que s'ha pactat "la retirada de les unitats restants i el personal militar de les forces armades de la República d'Armènia de la zona de desplegament del contingent rus de manteniment de la pau i la dissolució i el desarmament complet de les formacions armades de "l'exèrcit de defensa de l'Alt Karabakh".
Des que dimarts va començar el que l'Azerbaidjan qualifica d'"operació antiterrorista", hi ha notícies d'almenys 200 morts i més de 400 ferits, segons ha informat el Defensor del Poble de la disputada regió del Caucas Sud. La presidència de l'Azerbaidjan havia dit que els atacs continuarien fins que les "formacions militars armènies il·legals" es rendissin i el govern separatista de l'Alt Karabakh es desmantellés.
Amb el govern de l'Alt Karabakh desintegrant-se, l'ARA no ha pogut contactar amb cap dels seus membres. De fet, segons la premsa armènia, tot aquell que hagi estat involucrat a les successives guerres entre ambdós països figuren a una “llista” i l'Azerbaidjan ha començat l'escorcoll. I Bakú ho celebra. En conèixer la notícia sobre la més que possible annexió, els carrers de la capital han esclatat. Banderes amunt, banderes avall, perquè ara sí, poden pronunciar la paraula victòria.
A Armènia també hi ha hagut protestes, en aquest cas per demanar al govern accions per donar suport als habitants del Nagorno-Karabakh. Segons l'agència Reuters, milers de persones s'han aplegat a la plaça de la República d'Erevan, en una protesta majoritàriament pacífica.
“Reintegració”
Segons la versió de Bakú, aquest dijous representants del govern àzeri es reuniran a la ciutat de Ievlakh amb representants de la comunitat armènia a l'Alt Karabakh "per discutir qüestions de reintegració segons la Constitució i les lleis de l'Azerbaidjan". És una màxima que l'Azerbaidjan ha repetit en innumerables ocasions: recuperar Karabakh. Però les 120.000 persones que hi viuen també han reiterat que mai acceptaran formar part del domini àzeri.
El president de l'Azerbaidjan, Ilham Alíev, ha manifestat que l'operació militar ha servit per "recuperar la sobirania" del país, i ha assegurat que el govern impulsarà projectes socials i restaurarà el Karabakh per convertir-lo en "un paradís". "No tenim res en contra dels armenis del Karabakh, són els nostres ciutadans; només contra els seus líders criminals", ha afegit.
Un analista armeni, sota anonimat, explica a l'ARA que aquest dimecres encara hi havia explosions a Stepanakert, i que la possible “reintegració” del territori havia caigut com una llosa entre la població. “Èxode”, és la paraula que pronuncia quan se li pregunta per la possibilitat que l'Alt Karabakh acabi formant part de l'Azerbaidjan. “Si obren el corredor [de Latxin], tothom marxarà”, explica. Tot i així, el bàndol àzeri assegura que intentarà que no ho facin. “Ja s'ha preparat un pla econòmic i social dirigit a la població armènia dins el Karabakh”, ha explicat en roda de premsa l'assessor presidencial, Hikmet Haciyev.
A Erevan, capital d'Armènia, el primer ministre Nikol Pashinyan ha afirmat a l'agència russa Interfax que no han tingut veu ni vot en la redacció d'una treva al conflicte. El president Vladímir Putin ha parlat amb el seu homòleg armeni sobre la situació al Karabakh i les seves relacions bilaterals, ha informat l'agència russa Tass. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha deixat en l'aire la possibilitat de fer el mateix –“No encara”, ha dit– amb Alíev, per la part àzeri. Les relacions entre Rússia i Armènia s'han refredat els últims anys, però sobretot des que el país del Caucas va participar en uns exercicis militars amb els Estats Units el mes passat.
Els fets arriben després que Stepanakert hagi suportat durant mesos la pressió de la fam. Quan Bakú va bloquejar el corredor de Latxin –l'única connexió que l'Alt Karabakh mantenia amb Armènia sota la vigilància del Kremlin–, els habitants de Stepanakert van entendre que el problema s'allargaria. Sense ajuda humanitària des de fa mesos, amb desenes de camions aturats a les portes de l'Alt Karabakh, milers de persones s'han vist en situació de fam i la comunitat internacional ha interpretat que el pla d'Alíev passa, segons denuncien, pel “genocidi”.
Ara la pregunta que es fan molts habitants de l'autoproclamada República d'Artsakh és si acceptaran formar part de l'Azerbaidjan o es decantaran per la fugida. En aquest sentit, ja s'han vist imatges on les forces pacificadores russes començaven el pla d'evacuació, dirigint centenars de persones a la base que tenen prop d'Stepanakert. No podran fer-ho a través del corredor de Latxin, que segueix sota control àzeri. I aquesta última opció també depèn d'Alíev.