L'ajuda nord-americana, clau perquè Ucraïna pugui frenar una nova ofensiva russa

BarcelonaEl president ucraïnès, Volodímir Zelenski, respira una mica més alleujat després que el Congrés dels Estats Units aprovés finalment aquest dissabte, després de gairebé mig any de bloqueig, un paquet d'ajuda multimilionària per a Kíiv. Els missatges del líder ucraïnès de les últimes setmanes eren cada cop més desesperats: els seus soldats al front no tenen prou artilleria per enfrontar-se als invasors russos i la rereguarda tampoc té prou míssils per defensar-se dels atacs aeris que llança Moscou lluny del camp de batalla. La llum verda dels congressistes aporta esperança en un dels moments més delicats de la guerra a Ucraïna, però ara cal esperar per veure si tindrà un efecte immediat.

El portaveu del departament de Defensa, Patrick Ryder, va afirmar divendres que els seus sistemes de logística permetrien enviar el material a Ucraïna "en qüestió de dies", i oficials estatunidencs han declarat a mitjans nord-americans que algunes municions es podran enviar "gairebé immediatament" gràcies a la xarxa de magatzems d'armament que els Estats Units tenen a Europa, sobretot obusos d'artilleria de 155 mm –una de les municions més utilitzades al camp de batalla d'Ucraïna– i míssils de defensa aèria.

Però segons l'Institute for the Study of War (ISW), amb seu a Washington, la logística per transportar el material a la línia de front probablement suposarà que l'assistència nord-americana no comenci a tenir efecte al camp de batalla fins d'aquí "diverses setmanes". "Per tant, és probable que la situació a primera línia continuï deteriorant-se durant aquest temps, sobretot si les forces russes augmenten els seus atacs per aprofitar la finestra d'oportunitat limitada abans de l'arribada de nova ajuda dels Estats Units", indica el think tank. Però, malgrat que els analistes auguren "contratemps addicionals" per a Ucraïna les pròximes setmanes, també afirmen que les forces ucraïneses "probablement podran frenar l'actual ofensiva russa, en cas que la represa de l'assistència nord-americana arribi ràpidament".

En la mateixa línia, l'analista de l'International Institute for Strategic Studies Fanz-Stefan Gady ha afirmat al New York Times que, fins i tot amb l'ajuda dels Estats Units, la situació de la defensa aèria a Ucraïna "continuarà sent difícil durant molts mesos", i que Rússia intentarà aprofitar el seu avantatge. Però, d'altra banda, ha afegit que la renovada assistència de Washington permetrà als països europeus augmentar la seva pròpia producció d'armes, una qüestió crítica davant de la creixent incertesa de cara a les eleccions als Estats Units i la possibilitat que Donald Trump recuperi la Casa Blanca.

El director de la CIA, l'agència d'intel·ligència dels Estats Units, Bill Burns, va alertar la setmana passada que, sense l'ajuda addicional dels Estats Units, Ucraïna podria perdre la guerra a finals d'aquest mateix any. Washington ha proporcionat prop de 45.000 milions de dòlars en assistència militar a Ucraïna des de principis del 2022, quan Vladímir Putin va llançar la invasió a gran escala.

L'últim paquet d'ajuda es va anunciar al març, per un total de 300 milions de dòlars, després que el Pentàgon (el departament de Defensa) identifiqués "estalvis de costos imprevistos" en els últims contractes d'armes. Va ser una ajuda inesperada, perquè al desembre el Pentàgon havia esgotat tot el finançament que el Congrés havia aprovat per donar suport militar a Ucraïna, i des de llavors estava encallada l'assistència addicional aprovada aquest dissabte.

A què es destinaran els 61.000 milions de dòlars?

Dels prop de 61.000 milions de dòlars per a Ucraïna, uns 23.000 es destinaran a reposar les existències d'armes dels Estats Units, amb l'argument que això obrirà la porta a futures transferències a Kíiv. Uns 14.000 milions aniran a parar a la Iniciativa d'Assistència a la Seguretat d'Ucraïna, amb la qual el Pentàgon compra armament a empreses militars nord-americanes per enviar-lo directament a l'exèrcit ucraïnès.

També hi ha uns 11.000 milions per finançar operacions militars dels EUA a Europa i per fomentar la col·laboració d'intel·ligència entre Kíiv i Washington; i uns 8.000 milions seran per a assistència no militar, per exemple per ajudar el govern de Zelenski a mantenir les operacions del dia a dia, com ara el pagament de sous i pensions.

Està previst que el Senat debati i aprovi el paquet aquest mateix dimarts i que després el president Joe Biden li doni prioritat i el ratifiqui immediatament, com ha promès. "Crec que aquest suport enfortirà realment les forces armades d'Ucraïna i tindrem una oportunitat de victòria", ha dit Zelenski aquest diumenge en una entrevista a la cadena NBC.

Rússia alerta d'un altre "fiasco" com al Vietnam i l'Afganistan

Per la seva banda, Moscou ha advertit a Washington que el seu suport a Kíiv, que considera una immersió "cada cop més profunda" en una "guerra híbrida contra Rússia", acabarà en "un fiasco tan sonat i humiliant com al Vietnam i l'Afganistan". Ho ha dit la portaveu del ministeri d'Exteriors, Maria Zakhàrova, en un comunicat, en què també ha insistit que Rússia "complirà plenament els objectius i les metes de l'operació militar especial".

Les forces russes només han aconseguit victòries tàctiques els últims sis mesos, com la presa d'Avdíivka, però no s'han pogut apuntar grans avenços. Des de principis d'aquest any, Moscou ha capturat uns 360 quilòmetres quadrats, segons un informe de l'ISW d'aquesta setmana. L'exèrcit rus encara pot fer progressos significatius les pròximes setmanes, alerta el think tank, que apunta que probablement prioritzarà sectors del front on la defensa ucraïnesa sembla més inestable, sobretot a l'oest d'Avdíivka i al voltant de Txàssiv Iar, que sembla el pròxim objectiu significatiu de Rússia.

Aquest diumenge, el ministeri de Defensa rus ha informat que les seves tropes han pres el control de Bohdanivka, a una desena de quilòmetres de distància de Txàssiv Iar. Després de la presa de Soledar i Bakhmut, a principis de l'any passat, les forces russes intenten ara anar penetrant cap a l'oest de la província de Donetsk, amb l'objectiu d'acostar-se cada cop més a localitats més importants, com Kostiantínivka i, sobretot, Kramatorsk i Sloviansk, un estratègic encreuament de carreteres i vies fèrries i un lloc simbòlic, ja que va ser aquí on va esclatar la sublevació pro-russa el 2014, després de la revolució de la plaça Maidan.