L'AfD alemanya impulsa un tercer grup d'extrema dreta al Parlament Europeu
Sobiranistes és la tercera força ultradretana de l'Eurocambra, amb una trentena de diputats
Brussel·lesMolts però mal avinguts. L'extrema dreta europea ha passat del somni d'unir-se en un sol gran grup al Parlament Europeu a trencar-se en bocins. Després que Viktor Orbán i Marine Le Pen anunciessin la creació de Patriotes per Europa; Alternativa per Alemanya (AfD) ha impulsat una nova força política a l'Eurocambra, l'Europa de les nacions sobiranes (Sobiranistes). A més, Giorgia Meloni i el partit polonès de Llei i Justícia s'han quedat a Conservadors i Reformistes Europeus (CRE). Per tant, ara mateix hi ha tres grups europarlamentaris d'ultradreta al Parlament Europeu.
El partit principal del nou grup serà l'AfD, que va treure uns grans resultats en les últimes eleccions europees. Amb quinze eurodiputats, els ultradretans alemanys suposaran més de la meitat del total d'escons dels Sobiranistes. La segona formació amb més representants és el búlgar Revival, que en té tres, seguida de la polonesa Confederació Llibertat i la Independència, que també n'aportarà tres. També hi consta, entre d'altres, el partit del francès Eric Zemmour (Reconquesta) i forces polítiques amb només un representant d'estats membres com Grècia, Txèquia, Eslovàquia, Bulgària i Hongria.
Qui finalment no s'hi ha afegit ha sigut l'espanyol S'ha Acabat la Festa, que va obtenir tres eurodiputats en els comicis del Parlament Europeu. D'aquesta manera, el partit d'Alvise Pérez de moment no s'adherirà a cap grup europarlamentari, si bé és a temps d'afegir-s'hi en qualsevol moment de la legislatura. Una altra de les opcions de S'ha Acabat la Festa és sumar-se al CRE, el grup de Meloni, que Vox va abandonar per fitxar per Orbán, Le Pen i Salvini.
Tot i això, l'AfD ha aconseguit complir les condicions necessàries per constituir un grup al Parlament Europeu i tindrà 28 representants de sis països. D'aquesta manera, la formació germànica ha evitat quedar-se sense grup parlamentari, cosa que comporta beneficis polítics i de finançament a l'Eurocambra.
Cal recordar que l'italià Matteo Salvini (la Lliga) i Le Pen van expulsar l'AfD del seu anterior grup, Identitat i Democràcia –que ha desaparegut–, pels diversos escàndols protagonitzats pel cap de llista de la formació ultradretana a les eleccions europees, Maximilian Krah. L'ultradretà germànic va assegurar que mai titllaria de nazi tothom qui va treballar per a les SS del règim nacionalsocialista i també és investigat per presumptament haver treballat per a la Xina i per a mitjans de desinformació russos mentre era eurodiputat.
De fet, aquest nou grup europarlamentari i el d'Orbán i Le Pen són més ultradretans encara que el partit de Meloni, almenys a ulls de Brussel·les. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va obrir la porta a trencar per primera vegada el cordó sanitari amb l'extrema dreta i a pactar amb la formació de la primera ministra italiana, Germans d'Itàlia. El seu argument és que Meloni, a diferència d'una gran part dels ultradretans, es manté favorable a Ucraïna i l'OTAN, i contrària al règim de Vladímir Putin. Finalment, però, sembla que Von der Leyen optarà per recolzar-se en els Verds, i no pas en Meloni, per garantir-se una altra legislatura al tron de Brussel·les.
Propers a Rússia
Tant Patriotes per Europa com Sobiranistes són dos grups que compten amb partits estatals propers al Kremlin. Orbán és el líder de la UE que sempre entrebanca i retarda l'enviament d'ajuts a Ucraïna i l'aplicació de sancions a Rússia, i dirigents com Le Pen o Abascal, sobretot abans de la guerra, reivindicaven les seves bones relacions amb Putin. En la mateixa línia, diferents membres d'AfD haurien treballat o espiat pel Kremlin i es mostren obertament prorussos.
Ara mateix Sobiranistes és el tercer grup europarlamentari d'extrema dreta en nombre d'eurodiputats, prop d'una trentena. En primer lloc –després de fitxar Vox–, el partit impulsat per Orbán, Patriotes per Europa, en té 84, i el que lidera Meloni (CRE) en suma 78. Al global de l'Eurocambra es preveu que la força política creada per l'AfD també sigui el grup amb menys escons.