El Kremlin abandona el pacte d'exportació de cereals ucraïnesos pel mar Negre

El president turc anuncia un nou intent de mediació perquè Moscou renovi un acord que ha evitat una crisi alimentària global

Una imatge del port d'Odessa, al mar Negre
17/07/2023
4 min

LondresEl portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha anunciat aquest dilluns la finalització de l'acord per exportar cereals ucraïnesos a través del mar Negre. Ha afegit que Rússia tornarà a garantir el pacte quan es compleixin les demandes del seu país en relació amb la seguretat a la zona. De fet, l'anunci de Moscou ha arribat hores després que durant la matinada s'hagin registrat dues explosions al pont de Kertx, que uneix Rússia amb la Crimea ocupada des del 2014. Peskov, però, ha desvinculat l'atac de la decisió de tornar al bloqueig dels ports ucraïnesos. L'ONU ha advertit que "en pagaran el preu centenars de milions de persones amenaçades de fam i els consumidors que s'enfronten a una crisi mundial d'alça del cost de la vida".

Risc de crisi alimentària global

L'acord per exportar cereals va ser negociat per les Nacions Unides i Turquia fa un any, i ha permès la sortida de la producció ucraïnesa des d'aleshores, cosa que ha evitat una crisi alimentària global i una escalada més gran de preus que, malgrat això, ha impactat en algunes de les economies més pobres del món. L'acord s'havia prorrogat diverses vegades i caducava aquest dilluns. Rússia feia mesos que deia que no s'havien complert les condicions per prorrogar-lo.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan (abaix a la dreta); el secretari general de l'ONU, António Guterres (a baix a l'esquerra); el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú (a dalt a l'esquerra), i el ministre turc de Defensa, Hulusi Akar (a dalt a la dreta) assisteix a una cerimònia de signatura de l'acord d'enviament de gra entre Turquia-ONU, Rússia i Ucraïna després de la seva reunió a Istanbul, Turquia, el 22 de juliol de 2022.

Bàsicament, Moscou garantia no atacar els vaixells comercials d'Ucraïna sempre que Kíiv no els utilitzés per introduir armes al seu país. Turquia, per la seva banda, s'havia compromès a organitzar un centre de coordinació a Istanbul per vetllar pel compliment de les condicions. Aquest dilluns, el president turc Recep Tayyip Erdogan ha assegurat que el seu ministre d'Exteriors es reunirà amb el seu homòleg rus per intentar convèncer el Kremlin de què torni al marc d'exportació de gra a través del mar Negre.

Destí del gra ucraïnès exportat sota l'acord de l'ONU
En milions de tones mètriques

Però ara Moscou planteja altres condicions per renovar-lo, com el subministrament lliure d'amoníac a Europa a través d'Ucraïna, i la reconnexió del Rosselkhozbank (el Banc d'Agricultura de Rússia), afectat per les sancions occidentals, al sistema Swift.

Les reaccions a l'anunci no s'han fet esperar. L'ambaixadora dels EUA a l'ONU ha denunciat l'"acte de crueltat" de Moscou. "Rússia està fent un joc polític i la gent patirà", ha dit Linda Thomas-Greenfield, que ha acusat el Kremlin de "tenir la humanitat com a ostatge". Per la seva banda, el president Zelenski ha indicat que el seu país està disposat a continuar exportant cereals a través del mar Negre malgrat la no renovació de l'acord de Moscou. "Fins i tot sense Rússia, s'ha de fer tot perquè puguem utilitzar aquest corredor [per a les exportacions] al mar Negre. No tenim por", ha dit, d'acord amb la informació compartida a Facebook pel seu portaveu Serhí Nikíforov.

L'últim vaixell carregat amb gra que ha navegat lliurement pel mar Negre sota l'aixopluc de l'acord va salpar d'Ucraïna aquest diumenge. En virtut del pacte, Kíiv ha pogut exportar prop de 33 milions de tones mètriques de blat de moro, blat i altres cereals. Tot i que les Nacions Unides calculen que l'acord ha permès als països més pobres reduir els preus dels aliments més d'un 20%, Rússia, que pretén augmentar les seves pròpies exportacions de gra i fertilitzants, s'ha queixat que no els n'ha arribat prou.

De les gairebé 33 milions de tones mètriques exportades des d'Ucraïna, el 50% han sigut de blat de moro, el 28% de blat, l'11% de derivats del gira-sol, i l'11% restant d'altres productes. Segons les dades del Consell Europeu, de blat i blat de moro els països desenvolupats se n'han endut, respectivament, el 36% i el 49%, mentre que els països en vies de desenvolupament n'han rebut el 64% i el 51%, respectivament. Aquesta informació contrasta amb la que ha difós el mateix programa de les Nacions Unides, que indica que la Xina, Espanya, Turquia, Itàlia i els Països Baixos han sigut els cinc països que més gra han rebut gràcies a l'acord, mentre que Etiòpia, el Iemen, l'Afganistan, el Sudan i Somàlia són els que menys n'han rebut. Etiòpia en va rebre 30.000 tones, mentre que la Xina s'ha endut 800.000 i Espanya 600.000. Somàlia, el que menys, ni tan sols 10.000 tones.

Altres programes d'ajuda alimentària

Però a banda de les xifres de l'acord, el Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides també envia blat des dels ports del mar Negre. Abans de la guerra, el programa va comprar la meitat del seu estoc de cereals a Ucraïna. Des de l'inici de la iniciativa l'agost del 2022, més de 655.000 tones de blat han sortit dels ports d'Ucraïna cap a Etiòpia, el Iemen, Afganistan, el Sudan, Somàlia, Kènia i Djibouti.

Després de l'inici de la invasió, amb el bloqueig dels ports del mar Negre, el preu dels cereals va escalar globalment. Tant les vies solidàries (rutes terrestres creades per la UE per ajudar Ucraïna a exportar els seus productes agrícoles) com l'esmentada Iniciativa del Gra del Mar Negre van contribuir a una notable reducció de preus.

El gener del 2021, el blat de moro costava, d'acord amb dades del Banc Mundial, 234 dòlars per tona mètrica. L'abril passat va arribar al pic de 348. Per contra, aquest 31 de maig se situava en 268 dòlars, un increment del 15% en relació amb la data assenyalada inicialment. Per la seva banda, la tona mètrica de blat costava 283 dòlars el gener del 2021. En el moment més elevat de preus, va arribar als 522 dòlars (maig de 2022). Un any després, el 31 de maig d'aquest 2023, el cost de la tona mètrica havia caigut fins als 367 dòlars. En aquests dos anys i mig presos com a referència per a l'evolució del cost, però, ha pujat el 30%.

stats