El Kremlin acusa els EUA de "tirar llenya al foc" al permetre a Kíiv llançar míssils a territori rus

Brussel·lesEl canvi de postura de Washington a l'autoritzar Ucraïna a llançar míssils de llarg abast de fabricació nord-americana contra territori rus ha provocat, com era d'esperar, una resposta per part del Kremlin, que ha acusat els Estats Units de "tirar llenya al foc" a la guerra. El portaveu del govern rus, Dmitri Peskov, ha afirmat que aquest moviment significarà "una nova fase de tensió i una nova situació respecte a la implicació dels Estats Units" al conflicte, i ho ha considerat una "provocació".

Peskov ha recordat que Vladímir Putin ja va avisar al setembre que aquest pas suposaria "que els països de l'OTAN, els EUA i els països europeus estaran en guerra amb Rússia". El president rus veu aquesta decisió com una línia vermella, i va dir que Moscou hi podria respondre, per exemple, subministrant armament de llarg abast a rivals d'Occident a diversos llocs del món.

Segons mitjans nord-americans, l'autorització de Biden perquè l'exèrcit ucraïnès dispari míssils a territori rus es limita, de moment, a la zona de la regió russa de Kursk, ocupada parcialment per tropes ucraïneses i que Rússia vol recuperar amb l'ajuda de soldats nord-coreans. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, tot i que ha evitat avançar quan els utilitzarà, ja ha dit que els "míssils parlen per si sols".

Després del canvi de postura de Joe Biden, aquest dilluns el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha tornat a pressionar els estats membres perquè segueixin el mateix camí, tal com també ho havia fet l'anterior secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. El dirigent català ha criticat que la manca de consens i determinació en situacions com aquesta fa que el bloc europeu perdi influència en l'escena internacional. "Per utilitzar el llenguatge de poder s'ha de demostrar que es té poder i estar unit", ha afegit Borrell en la trobada de ministres d'Exteriors de la UE que es fa a Brussel·les.

Ara bé, la llum verda final és competència de cada govern i no del global de la Unió Europea o del cap de la diplomàcia europea. I, de moment, França encara no hi ha donat el vistiplau. El ministre d'Afers Estrangers francès, Jean-Noël Barrot, s'ha limitat a dir que la idea de permetre l'ús dels seus míssils contra territori rus "és una opció" que fa temps que es plantegen. França i el Regne Unit ja van entregar fa mesos míssils de llarg abast a Ucraïna, els Storm Shadow (Scalp en la denominació francesa), amb un abast de 250 quilòmetres, però de moment no permeten que es llancin més enllà de la frontera.

Itàlia, per la seva banda, ha reafirmat el seu rebuig a aquesta mesura: "Només es poden utilitzar dins del territori ucraïnès", ha dit el ministre d'Exteriors, Antonio Tajani. D'altra banda, Alemanya, que és l'estat membre de la UE que ha subministrat més ajuts i armament a Ucraïna, es manté ferma en la seva negativa i vol evitar la imatge –que li recorda massa a la Segona Guerra Mundial– de míssils alemanys sent disparats contra territori rus. Tanmateix, la divisió interna de la coalició de govern germànica s'ha tornat a fer evident aquest dilluns. Mentre el canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz, s'hi oposa, la ministra d'Exteriors, l'ecologista Annalena Baerbock, ha defensat al Consell d'Exteriors de la UE que la "protecció d'Ucraïna no es limita a Ucraïna" perquè el "dret a autodefensa" implica poder atacar des d'on es llancen els projectils, encara que sigui en territori rus.

Més suport de la UE a Ucraïna davant del retorn de Trump

En el Consell d'aquest dilluns els ministres d'Exteriors de la UE també discutiran sobre la manera de continuar donant suport a Ucraïna o, davant de la incertesa que suposa en aquest sentit el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, sobre la manera d'incrementar l'enviament d'ajuts humanitaris i militars als ucraïnesos, segons informen fonts diplomàtiques europees. Entre d'altres, Borrell volia trobar la manera de desencallar d'una vegada per totes el préstec de 35.000 milions d'euros que la UE vol entregar a Ucraïna durant els pròxims anys. L'Hongria de Viktor Orbán, però, continua vetant la iniciativa, i Borrell ja ha admès abans de començar la trobada que no creu que es pugui desbloquejar abans que abandoni el càrrec de cap de la diplomàcia europea el pròxim 1 de desembre.