El Kremlin acusa els EUA de "tirar llenya al foc" al permetre a Kíiv llançar míssils a territori rus

Brussel·lesEl canvi de postura de Washington en autoritzar Ucraïna a llançar míssils de llarg abast de fabricació nord-americana contra territori rus ha provocat, com era d'esperar, una resposta per part del Kremlin, que ha acusat els Estats Units de "tirar llenya al foc" a la guerra. El portaveu del govern rus, Dmitri Peskov, ha afirmat que aquest moviment significarà "una nova fase de tensió i una nova situació respecte a la implicació dels Estats Units" al conflicte, i ho ha considerat una "provocació".

Peskov ha recordat que Vladímir Putin ja va avisar al setembre que aquest pas suposaria "que els països de l'OTAN, els EUA i els països europeus estaran en guerra amb Rússia". El president rus veu aquesta decisió com una línia vermella, i va dir que Moscou hi podria respondre, per exemple, subministrant armament de llarg abast a rivals d'Occident a diversos llocs del món.

És previsible que l'autorització dels EUA tingui un efecte secundari i permeti també moure fitxa al Regne Unit i França, que han lliurat també a Kíiv els míssils de llarg abast de fabricació franco-britànica Storm Shadow (Scalp en la denominació francesa), amb capacitats similars als ATACMS nord-americans. De moment, però, no hi ha hagut cap confirmació en aquest sentit.

Segons mitjans nord-americans, l'autorització de Biden perquè l'exèrcit ucraïnès dispari míssils a territori rus es limita, de moment, a la zona de la regió russa de Kursk, ocupada parcialment per tropes ucraïneses i que Rússia vol recuperar amb l'ajuda de soldats nord-coreans. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, tot i que ha evitat avançar quan els utilitzarà, ja ha dit que els "míssils parlen per si sols".

Després del canvi de postura de Joe Biden, aquest dilluns el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha tornat a pressionar els estats membres perquè segueixin el mateix camí, tal com també ho havia fet l'anterior secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. De fet, el cap de la diplomàcia europea ha revelat que la màxima distància que els EUA permet disparar els seus míssils a Ucraïna és d'"uns 300 quilòmetres" cap a Rússia endins. I malgrat que ha criticat que no li sembla "una distància espectacularment gran", ha celebrat el que "ha decidit l'administració Biden". "Val més això que res", ha afegit.

Ara bé, la llum verda sobre com es poden utilitzar els míssils que s'entreguen a Ucraïna no és competència de Brussel·les o del cap de la diplomàcia europea, sinó de cada estat membre. I, de moment, França no modifica la seva postura. El ministre d'Afers Estrangers francès, Jean-Noël Barrot, s'ha limitat a dir que la idea de permetre l'ús dels seus míssils contra territori rus "és una opció" que fa temps que es plantegen. I fonts de l'Elisi han recordat que França ja permet a Ucraïna fer servir les armes que li subministra contra les bases russes des d'on es llancen els atacs contra territori ucraïnès, informa Efe.

Itàlia, per la seva banda, ha reafirmat el seu rebuig a aquesta mesura: "Només es poden utilitzar dins del territori ucraïnès", ha dit el ministre d'Exteriors, Antonio Tajani. D'altra banda, Alemanya, que és l'estat membre de la UE que ha subministrat més ajuts i armament a Ucraïna, es manté ferma en la seva negativa i vol evitar la imatge –que li recorda massa a la Segona Guerra Mundial– de míssils alemanys sent disparats contra territori rus. Tanmateix, la divisió interna de la coalició de govern germànica s'ha tornat a fer evident aquest dilluns. Mentre el canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz, s'hi oposa, la ministra d'Exteriors, l'ecologista Annalena Baerbock, ha defensat al Consell d'Exteriors de la UE que la "protecció d'Ucraïna no es limita a Ucraïna" perquè el "dret a autodefensa" implica poder atacar des d'on es llancen els projectils, encara que sigui en territori rus.

La llum verda dels 27 és encara més difícil si es té en compte que alguns governs europeus, com el de l'hongarès Viktor Orban o l'eslovac Robert Fico, s'han pronunciat fins i tot en contra de la decisió dels Estats Units. Fico que ha qualificat el gest d'"escalada sense precedents de les tensions" perquè considera que té l'objectiu de "frustrar o retardar les negociacions de pau". També Hongria ha interpretat el permís nord-americà per llançar míssils de llarg abast en territori rus com un moviment "sorprenentment perillós", segons paraules del ministre d'Afers Exteriors hongarès, Peter Szijjarto.

Borrell: "El paper de la Xina cada vegada és més important a Ucraïna"

El cap de la diplomàcia europea també ha volgut llançar un avís en el seu últim Consell d'Exteriors sobre la Xina, a la qual ha acusat de "cada vegada tenir un paper més important en la guerra d'Ucraïna" i ha dit que està "preocupat" pels informes que apunten que la Xina estaria subministrant armament a les tropes russes. "Sense l'Iran ni la Xina, Rússia no podria aguantar el seu esforç militar", ha dit Borrell en roda de premsa.

D'altra banda, el dirigent socialista ha assegurat que la UE "necessitarà una coordinació sense precedents" per fer front a la incertesa que suposa el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, especialment pel que fa a la guerra d'Ucraïna. Tot i això, Borrell no ha aconseguit esquivar el veto de l'Hongria de Viktor Orbán i trobar la manera de desencallar d'una vegada per totes el préstec de 35.000 milions d'euros que la UE vol entregar a Ucraïna. I, per això, abans de marxar, el dirigent català ha aprofitat per criticar la manca de consens i determinació que en situacions com aquesta fa que el bloc europeu perdi influència en l'escena internacional. "Per utilitzar el llenguatge de poder s'ha de demostrar que es té poder i estar unit", ha conclòs Borrell.