4a. Conferència Política Europea

Keir Starmer mostra a Europa que el Regne Unit torna a ser un soci fiable

El 'premier' acull la quarta conferència política del continent, que centra el focus en Ucraïna i la lluita contra el tràfic de migrants

Foto de la família de la quarta cimera de la Conferència Política Europea, celebrada al Regne Unit aquets dijous.
18/07/2024
4 min

LondresL'atzar de vegades envia missatges no previstos però oportuns. La reunió de la Comunitat Política Europea que el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha acollit aquest dijous al comtat d'Oxford, a uns cent quilòmetres de Londres, ha tingut lloc al palau de Blenheim, el lloc de naixement de Winston Churchill. I, des d'aquest indret carregat de significat històric, Starmer ha pregonat a una quarantena llarga de líders europeus que el Regne Unit ha tornat: "Serà un amic i un soci disposat a treballar conjuntament, que no forma part de la Unió Europea però sí d'Europa".

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En altres paraules, el Brexit no és història, és una realitat palmària, i el seu govern no reobrirà el debat, però la determinació del nou executiu és europeista. "No hem de centrar-nos en les diferències entre nosaltres, sinó en els valors que compartim", ha defensat Starmer.

En un famós discurs sobre els Estats Units d'Europa, el 18 de setembre de 1946, el Vell Lleó va demanar una cooperació més gran entre França i Alemanya per posar fi a les guerres que havien devastat el continent els segles anteriors i especialment en els anys compresos entre 1914-18 i 1939-45. Els Estats Units d'Europa –"o el nom que prenguin", en paraules de Churchill– no comptarien amb el Regne Unit com un dels seus integrants –aleshores ja com a far de la Commonwealth en tant que ens ideal per vehicular els seus interessos postcolonials–, però sí com un dels socis més ferms.

Keir Starmer i Volodímir Zelenski a l'exterior del palau de Blenheim.
Giorgia Meloni, primera ministra italiana, i el primer ministre albanès, Edi Rama.

Forçat per les circumstàncies del divorci amb la UE, del qual mai va ser partidari, Starmer ha fet una declaració que, d'alguna manera, recull el testimoni de Churchill, i que de moment és el més a prop que el govern de Londres vol situar-se de Brussel·les. Ell lloc de trobada de la cimera l'havia triat l'anterior govern (conservador i brexiter), però benvingut l'atzar, que ha permès a Starmer, implícitament, evocar l'esperit de Churchill, molt probablement amb més èmfasi del que hauria fet Rishi Sunak. No pas per casualitat, el premier ha assegurat que el seu país, sota el seu lideratge, mai no abandonaria la Convenció Europea de Drets Humans, una possibilitat que els conservadors havien posat damunt de la taula.

La seguretat de l'est

Hi ha reptes comuns més enllà de la Unió per a tota la comunitat europea. I en un Downing Street que no vol més aïllament, ni tampoc semblar que es tanca sobre si mateix, en són perfectament conscients.

El primer, potser existencial per al futur de les democràcies del continent, és Ucraïna. Ja ho fa notar la reunió de la Comunitat Política Europea, que va néixer fa dos anys sota el patrocini del president francès, Emmanuel Macron, per posar en comú quines eren les implicacions geoestratègiques de la invasió de Vladímir Putin. En aquell moment, Macron ostentava la presidència rotatòria del Consell de la UE. La segona trobada va tenir lloc a Moldàvia, país que té al clatell l'alè de Putin, i la tercera es va celebrar a Granada, durant la presidència espanyola de la UE, el segon semestre de l'any passat.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, no ha faltat a la cimera de Londres i ha transmès a Starmer i a la resta de mandataris, entre els quals hi havia el secretari sortint de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que "Ucraïna necessita més defensa aèria, i la necessita abans que comenci el nou curs escolar".

Tot i la presència de l'hongarès Viktor Orbán, que recentment s'ha reunit amb Putin a Moscou i amb Donald Trump a Florida, en qualitat de president rotatori de la Unió, les paraules de Starmer i de la majoria de líders assistents a la trobada han sigut de suport incondicional a Kíiv. Però, amb un més que possible relleu a la Casa Blanca, la incertesa sobre l'habilitat europea de continuar sostenint l'esforç bèl·lic de Washington, suplint una davallada de l'enviament d'armes dels Estats Units, està en dubte.

De la reunió de la Comunitat Política Europea no n'ha de sorgir cap comunitat, però sí que és el fòrum ideal per mantenir contactes bilaterals i parlar informalment entre líders, i alhora per plantejar qüestions que cada mandatari vol reivindicar per la seva agenda interna. En el cas del Regne Unit, la immigració ha tingut un espai destacat. Starmer s'hi ha referit tant en les trobades amb el president Macron com amb la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. I, si bé ha posat el punt de mira en les bandes de traficants de persones que s'aprofiten la seva desesperació, també ha admès que "cal reconèixer l'arrel de les causes". "Sabem que són conflictes, canvi climàtic, pobresa extrema [...]. Les decisions que prenen les persones d'abandonar les seves llars no es poden separar de la desigualtat global", ha afirmat.

stats