Els EUA neguen la motivació política de la persecució judicial d'Assange

LondresJulian Assange haurà de seguir esperant fins al mes de març per saber si té dret a una nova apel·lació amb què oposar-se a l'extradició als Estats Units. El segon i últim dia de la vista que s'ha seguit al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les aquest dimarts i dimecres ha acabat passades les 16.30, hora local de Londres, quan la jutgessa Victoria Sharp ha comunicat a les parts que ajornen la decisió per a una data futura, i que si ella o el jutge segon, Jeremy Johnson, requereixen més informació, s'hi posaran en contacte.

Aquesta és l'última oportunitat dins del sistema legal britànic que l'activista australià, de 53 anys, té per evitar ser lliurat a la justícia nord-americana. Washington el vol jutjar per espionatge, revelació de secrets i conspiració per robar informació confidencial. En total, podria ser condemnat a 175 anys de presó, una dada que els representants legals dels Estats Units, l'advocada Clair Dobbin i el lletrat Jeremy Lewis, han assegurat que és incorrecta.

La part nord-americana ha instat els jutges Sharp i Johnson a no permetre una apel·lació total a la causa de l'extradició. Un dels dos arguments claus emprats és que, presumptament, Assange va posar en perill vides innocents en publicar centenars de milers de documents classificats del govern nord-americà, en els quals hi havia noms de col·laboradors dels Estats Units tant a l'Iraq com a l'Afganistan. La defensa ho ha refutat.

Dobbin i Lewis han volgut també deslegitimar la tasca d'Assange. D'acord amb el seu criteri, no pot ser "tractat com a un periodista normal ni WikiLeaks com un editor normal", com ara qualsevol mitjà de comunicació, si bé diaris tan prestigiosos com The New York Times van publicar algunes de les històries que l'australià va treure a la llum.

L'advocada Dobbin ha argumentat en aquest sentit que en animar el soldat Chelsea Manning i altres a piratejar els ordinadors del govern i "robar" els documents, Assange va "anar molt més enllà" del que faria un periodista per recopilar informació. Assange "no era algú que acabava de configurar una web en línia a la qual la gent podia proporcionar informació classificada. La denúncia és que va intentar fomentar el robatori i la pirateria que beneficiaria WikiLeaks". Ahir la defensa d'Assange insistia que mai cap periodista ha sigut jutjat als Estats Units per difondre informació classificada, obtinguda d'una font governamental o d'altra mena.

Motivacions polítiques

En la primera jornada, fet que s'ha repetit aquest dimecres, la defensa ha sostingut que el cas té motivacions polítiques, argumentant que Julian Assange era l'objectiu de l'administració nord-americana per l'exposició de "crims a escala estatal", durant les intervencions militars nord-americanes a l'Iraq i a l'Afganistan. L'advocat Lewis ha assegurat en aquest punt que un dictamen anterior va decidir que Assange no era processat per motius polítics, sinó "perquè se suposa que va cometre delictes penals greus". La "decisió és inapel·lable i no hi ha cap error que demostri que el jutge de districte s'ha equivocat", ha dit.

L'advocat feia referència a un veredicte del gener del 2021, quan un tribunal de la cort de magistrats de Westminster va sentenciar en aquest sentit, però, alhora, va vetar l'extradició als Estats Units pel risc de suïcidi d'Assange. Amb posterioritat, tant el Tribunal Superior com el Suprem van revocar el dictamen original per donar llum verda a la deportació.

Malgrat la pluja que ha caigut bona part de la jornada sobre Londres, des de primera hora del matí, com també va passar dimarts, defensors i simpatitzants de l'australià s'han aplegat al davant de la seu del tribunal per mostrar la seva solidaritat amb el fundador de WikiLeaks. Al finalitzar la vista, els congregats, més o menys un centenar, han marxat en manifestació fins a Downing Street.

Al cor de l'argumentació dels Estats Units hi ha la llei d'espionatge del 1917, aprovada com a resposta a les amenaces derivades de la Primera Guerra Mundial. Durant pràcticament cent anys no ha sigut modificada. El nucli d'aquesta llei són disposicions que qualifiquen de delicte proporcionar informació relacionada amb la defensa nacional a qualsevol persona no autoritzada per tenir-la o rebre-la. La llei s'ha utilitzat normalment per processar els funcionaris del govern que proporcionen informació classificada a governs estrangers. Però, més recentment, s'ha utilitzat per processar persones per filtrar informació classificada als mitjans.

L'activista australià, de 53 anys, està empresonat des que l'abril del 2019 va ser expulsat de l'ambaixada de l'Equador i va ser detingut immediatament després per forces de Scotland Yard.

Un jutge exadvocat de l'MI6

Abans de la pausa de migdia ha tingut lloc un moment revelador –i preocupant per a Assange– de quina podria ser la decisió final dels jutges. El magistrat Jeremy Johnson ha recordat als advocats que a les filtracions de WikiLeaks es van esmentar noms de persones concretes. Un dels arguments de la causa presentada pels Estats Units és que aquestes revelacions van posar en perill la vida de col·laboradors dels Estats Units, tant a l'Iraq com a l'Afganistan. Però la defensa ha negat categòricament l'afirmació i ha assegurat que els Estats Units mai han estat capaços de demostrar-la ni justificar-la.

Sobre la personalitat del jutge, diferents mitjans d'informació pròxims a WikiLeaks han informat en les últimes hores que Johnson va treballar com a advocat penalista representant en diferents ocasions el Servei Secret d'Intel·ligència Exterior del Regne Unit (MI6) i el ministeri de Defensa abans de convertir-se en magistrat adjunt del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les el 2016. Va passar a ser-ne titular el 2019.