Crims de guerra

El judici més llarg de la història de Suècia: dos directius acusats de complicitat en crims de guerra

Una petroliera sueca va "fomentar" la violència al Sudan contra civils per protegir els seus negocis

Ian Lundin, exdirectiu de l'empresa petroliera Lundin Oil, aquest dimarts a l'inici d'un judici contra ell per crims de guerra al Sudan.
3 min

BarcelonaEls jutjats d'Estocolm celebren des d'aquest dimarts un judici històric, en què dos exdirectius d'una empresa petroliera sueca són acusats de ser còmplices de crims de guerra comesos entre el 1999 i el 2003 al Sudan. En aquell moment, la companyia, que llavors es deia Lundin Oil –ara Orrön Energy–, tenia llicència per explorar i explotar una gran reserva de cru en una zona que ara correspon al Sudan del Sud. En plena guerra civil, l'empresa va demanar al govern sudanès que garantís la seguretat d'aquesta àrea, coneguda com a Bloc 5A, per poder-hi fer la seva activitat. I aquesta suposada protecció va conduir a l'assassinat de 12.000 persones i a l'existència d'almenys 160.000 desplaçats, segons les xifres d'organitzacions humanitàries.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els acusats són Ian Lundin, fill del fundador de l'empresa i llavors president de la junta d'accionistes, i Alex Schneiter, de nacionalitat suïssa, que n'era el vicepresident. El judici és excepcional perquè en poquíssimes ocasions els líders d'empreses han estat jutjats per aquest tipus de crims des dels judicis de Nuremberg després de la Segona Guerra Mundial, segons destaca al diari suec Dagens Nyheter el professor de dret internacional de la Universitat d'Estocolm Mark Klamberg, que afegeix que podria servir de precedent per a altres corporacions d'arreu del món. "Persones de països rics, amb poder i estatus, poden ser responsabilitzats quan la seva explotació de recursos naturals a països pobres condueix a crims de guerra", afirma.

A més, serà el judici més llarg de la història de Suècia: està previst que duri dos anys i mig, fins al febrer del 2026. L'escrit d'acusació de la Fiscalia té 80.000 pàgines i està previst que passin pel jutjat 90 testimonis, inclòs l'ex primer ministre suec Carl Bild, que va formar part de la junta de Lundin Oil entre el 2001 i el 2006.

Entre el maig del 1999 i el març del 2003, el govern sudanès va dur a terme operacions militars al Block 5A i a prop d'aquesta àrea "amb l'objectiu de prendre el control de les àrees per a l'exploració de petroli i per crear les condicions per a la seva extracció", afirma l'escrit de la Fiscalia. Els acusats van "fomentar" que el govern del Sudan, amb l'objectiu de crear les condicions per a les operacions, dugués a terme una guerra a la zona i que l'exèrcit i milícies "ataquessin sistemàticament civils".

Bombardejos, execucions i violacions

Nombrosos informes de les Nacions Unides i organitzacions com Amnistia Internacional i Human Rights Watch descriuen violacions contra civils lligades a l'activitat petroliera, com bombardejos aeris, incendis a pobles sencers, bombes de dispersió, execucions massives i violacions a dones. Entre les proves de la Fiscalia hi ha una gran quantitat de documents, com ara una carta signada per Ian Lundin dirigida al ministre d'Energia i Mines del Sudan el 1999, en què reclama al govern que desplegui "tropes regulars de l'exèrcit" per actuar com la "principal força de protecció", segons publica el Dagens Nyheter.

El fiscal creu que els executius de Lundin sabien els riscos que hi havia quan van demanar als governants del Sudan que despleguessin l'exèrcit als jaciments de petroli. Els dos acusats asseguren que no en sabien res. "El Sudan ha estat plagat de conflictes interns durant molts anys, però nosaltres no hem tingut mai res a veure amb aquest conflicte. Al contrari, hem sigut una força positiva a la zona i la companyia sempre s'ha adherit als més alts estàndards ètics", va afirmar Ian Lundin aquest dimarts abans d'entrar als jutjats, segons informa la televisió SVT.

La Fiscalia demana que els dos acusats siguin inhabilitats durant 10 anys, amb la prohibició de participar en cap negoci, i una multa a l'empresa de 200 milions d'euros, l'equivalent al benefici de la venda de les operacions al Sudan el 2003.

stats