Per què Josep Borrell cobra pensió del Parlament Europeu a més del sou mensual de 20.000 euros?

Brussel·lesEl pla de pensions que cobra Josep Borrell en qualitat d'exdiputat i expresident del Parlament Europeu, compatible amb el seu salari actual de 20.000 euros mensuals com a cap de la diplomàcia europea, ha aixecat molta polseguera. Tot i que la prestació –que va revelar la setmana passada el diari EU Observer– és totalment legal, fa temps que algunes veus dins el Parlament Europeu reclamen desfer-se'n.

"Sí, des que va complir l'edat de jubilació, l'alt representant per a Afers Exteriors de la UE cobra la pensió del fons voluntari al qual va contribuir. Això va en la línia de les normes aplicables de reglament comunitari (normativa 2016/300), que no imposa cap mena de restriccions vinculades a les contribucions resultants d'una activitat professional anterior", ha respost a l'ARA l'equip de Borrell. Però no aclareix l'import de la prestació. El polític català es va adherir a l'anomenat fons de pensions voluntàries del Parlament Europeu, que té un dèficit massiu i cada any acumula més deute. El 31 de desembre del 2018 era de 286,1 milions d'euros i el 31 de desembre del 2021 ja havia arribat als 379 milions i podria requerir un rescat públic.

En una carta conjunta, diferents eurodiputats ja van instar la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, a trobar una "solució per al futur" i van criticar que no s'hi fes res "malgrat que se sap que el fons de pensions voluntàries serà insolvent a curt termini". També avisaven dels "riscos potencials devastadors per a la reputació de l'Eurocambra" d'aquest sistema de pensions i, de fet, els experts preveuen que el fons faci fallida durant el 2024, precisament quan se celebraran eleccions europees.

Fons d'inversió luxemburguès

El fons el gestiona un fons d'inversió luxemburguès conegut com SICAV-FIS, que està supervisat per Credit Agricole i es nega a donar explicacions de com funciona aquest sistema de pensions. La contribució s'extreia d'una controvertida assignació mensual per a despeses i que els eurodiputats només havien de pagar durant dos anys perquè se'ls garantís que cobrarien aquesta jubilació privada. Ni el banc luxemburguès ni el Parlament Europeu volen dir en què inverteixen els diners del fons, però l'exparlamentari verd belga Bart Staes va suggerir que les inversions incloïen la indústria armamentista i l'energia nuclear.

L'Eurocambra tampoc ha fet pública la llista dels eurodiputats que cobren la pensió. "El fons es gestiona sense ànim de lucre, i no ho fa directament el Parlament. Per tant, no disposem d'una llista completa dels membres del fons i s'ha de respectar la protecció de dades", responen a l'ARA fonts parlamentàries. Segons Euobserver, però, unes 872 persones cobraran aquesta jubilació el 2024, i el 2009 la rebien unes 623. Alguns dels noms que han sortit a la llum són la líder d'extrema dreta de Reagrupament Nacional Marine Le Pen; el seu pare, Jean-Marie Le Pen, o el polític pro Brexit Nigel Farage, que van ser tots eurodiputats.