Jonhson planeja tornar a la primera línia de la política?

LondresAlguns comentaristes i exmilitants del Partit Conservador britànic ho han comparat amb el possible retorn de Silvio Berlusconi, que concorre una altra vegada a les eleccions generals del 25 de setembre a Itàlia. Però, en el cas de Boris Johnson, més aviat cal parlar del seu admirat Winston Churchill, que després de perdre les eleccions del juliol del 1945 va guanyar les del 1951.

Amb tot, l'hipotètic retorn a la primera línia de la política de Johnson, que demà viatjarà a Balmoral (Escòcia) per presentar la dimissió formal a la reina, un cop se sàpiga aquest dilluns qui serà el seu o substituta –Rishi Sunak o Liz Truss–, no hauria d'esperar ni tan sols a unes pròximes eleccions per fer-se. Almenys d'acord amb els que el teoritzen o el temen, com David Gauke, ministre de Justícia de Theresa May, i Rory Stewart, secretari d'estat d'Afers Estrangers i ministre per al Desenvolupament Internacional, també amb May.

El plantejament que fan es basa en la demoscòpia i les expectatives de futur. Ara la distància a les enquestes entre conservadors i laboristes oscil·la entre nou i catorze punts, depenent de qui les faci. A mitjans d'agost, en el moment culminant de la campanya pel relleu de Johnson, la web de referència dels tories, Conservative.home, assegurava que almenys un terç dels militants votarien per l'encara premier si fos possible.

Amb aquestes dades, més la perspectiva d'uns mesos vinents molt difícils per a l'imminent nou govern –amb constants vagues de sectors estratègics i una crisi de preus de l'energia de conseqüències imprevisibles durant l'hivern–, el raonament que fan és que a mesura que s'acostin les eleccions les enquestes encara seran molt pitjors.

Què passaria, aleshores? "Els problemes per al país i el partit semblen insuperables; preval el pessimisme. Desesperats, els diputats conservadors conclouen que només hi ha una persona que podria capgirar les perspectives electorals. Sí, és una figura que genera divisió i alguns dubten de la seva integritat i competència ministerials, però és un guanyador d'eleccions, capaç d'arribar a sectors de l'electorat on cap altre conservador arriba. Per tant, la premier [Liz Truss] és destituïda i els diputats i militants conservadors trien Boris Johnson per substituir-la", escriu l'exministre David Gauke a The New Statesment. El mateix creu Jonathan Marland, un lord conservador amic seu de Johnson de fa molts anys que va dirigir la seva campanya a l'alcaldia de Londres.

Per la seva banda, Rory Stewart, un dels enemics més constants de Johnson, també creu que vol tornar. "És perillós, hi ha gent que vol que torni. Hem de recordar per què va plegar. Se n'hauria d'haver anat molt abans. El que va fer va ser profundament vergonyós. Intenta fer un Imran Khan [primer ministre del Pakistan destituït pel Parlament el maig passat, que busca ara una via per tornar] o un Berlusconi. Estarà rondant, esperant un retorn populista", deia la setmana passada en una entrevista a The Guardian.

Silenci del polític

I l'implicat, què hi diu? Explícitament, quan se li demana sobre una nova vida política, no res. En una mena d'esprint final per deixar una marca que faci oblidar els seus escàndols, la setmana passada es va limitar a recórrer el país d'una banda a l'altra, ja fos per promocionar l'energia nuclear en una futura planta –el vistiplau final dependrà del seu substitut com a primer ministre– o l'extensió de la fibra òptica. I quan se li va preguntar sobre una possible tornada, callava.

Però les paraules de la seva última intervenció als Comuns, al final de juliol, poden donar alguna pista. Dirigint-se als diputats en el que va descriure com a "probablement i sens dubte" l'última sessió de control, va dir que la seva "missió" s'havia "complert en bona part… de moment".

Si de la investigació sobre el Partygate que porta a terme la comissió d'estàndards dels Comuns no en surt gaire malparat, que Johnson miri de tornar a la primera línia pot ser, només, qüestió de temps.