Johnson s'atrinxera a Downing Street i ignora la magnitud de la revolta

LondresBoris Johnson ha deixat aquest matí que les càmeres de televisió entressin a la sala de reunions del Cabinet i enregistressin l'arenga que ha adreçat als seus ministres hores després d'haver sobreviscut, amb ferides importants i potser irreparables a mitjà termini, a la moció de confiança d'ahir a Westminster, i que es va saldar amb 221 vots a favor i 148 en contra, poc més del 41% dels seus diputats.

Amb un posat teatral, Johnson ha aprofitat l'ocasió per dir que a partir d'ara cal "posar fi" a la situació provocada per l'escàndol de les festes al número 10 de Downing Street sota el confinament i que cal posar el focus en els "problemes que preocupen la gent". Entre d'altres, suposadament, el Brexit i el protocol d'Irlanda del Nord, perquè la llei promesa als unionistes fa unes setmanes per calmar-los podria actuar com a aglutinant d'un partit en plena guerra civil, una vegada més. El Brexit i abaixar impostos, com també ha dit i va prometre ahir, mentre lluitava per la supervivència. El premier ha agraït igualment als seus ministres "la bona feina" feta en les hores prèvies a la votació, visió molt optimista del resultat final, que és el pitjor que un primer ministre ha tingut des de 1990 en una pregunta directa sobre el seu lideratge.

Un resultat que, amb excepció dels més abrandats defensors de Johnson, tothom sap que no tanca la qüestió ni de la seva continuïtat ni del seu projecte polític, sinó que només l'ajorna. Tant és així que un dels diputats que més va treballar per erosionar l'autoritat de Theresa May, i per col·locar Johnson en el seu lloc, el brexiter Andrew Bridgen, ha pronosticat aquest matí que "abans del proper congrés del partit [previst a principis d'octubre] hi haurà un nou líder conservador". Si és així, però, no serà perquè Johnson admeti la dificultat de la situació, "perquè els dies de les dimissions honorables ja han passat", ha etzibat també aquest dimarts un altre dels crítics amb el premier, l'exsecretari d'Estat de Defensa Tobias Ellwood.

També és significatiu el veredicte que l'exlíder conservador William Hague ha fet en un article que apareix a The Times en què assegura que "Boris Johnson hauria de buscar una sortida honorable" davant la "inviabilitat" del seu projecte de govern. "Com si conduïssis per l'M1 [l'autopista que uneix Londres amb Leeds] amb dues rodes punxades. No arribaràs enlloc. Es pot dir que estàs al volant, però és realment viable?", ha comentat també en una entrevista a Radio Times, per acabar dient: "Puc dir força segur que hi ha ministres que ara estan profundament descontents amb aquesta situació". Ministres que aquest matí han escoltat impassibles les paraules de Johnson i als quals, en alguns moments de l'enregistrament facilitat per Downing Street, es veia assentir amb el cap a les paraules del premier.

Petició als ministres

De moment, doncs, i a l'espera de novetats que podrien arribar després de les dues eleccions parcials del 23 de juny, Johnson s'ha atrinxerat a Downing Street i la intenció és continuar-hi fins a les pròximes eleccions generals; en principi, a finals del 2024 o primers del 2025, si no s'avancen. Coneixent la seva personalitat, i que no deixarà el poder si no és forçat a fer-ho, els editors de la web de referència dels militants del partit, Conservativehome.com, demanen aquest dimarts que siguin els membres del govern els que actuïn i li diguin amb claredat que el seu temps s'ha acabat.

Una possibilitat, però, que admeten del tot improbable. I és que el govern, i dilluns bona part del partit, va preferir lligar la seva sort a un Johnson molt desprestigiat que no pas fer un salt al buit i provocar una nova cursa pel lideratge sense una clara alternativa. Per això, "perquè no hi havia cap conspiració organitzada en marxa", i perquè la revolta va ser "la decisió individual de 148 parlamentaris, més del 40% d'opositors. És extraordinari", ha dit també Hague. "Què hauria passat amb un candidat ferm?"

Els dies de Johnson al govern estan comptats, creuen bona part dels crítics. També ho ha assegurat el politòleg John Tongue, catedràtic de la Universitat de Liverpool, que dilluns al vespre, una hora abans que es fes públic el resultat de la moció de censura, el va predir a través de Twitter, amb només l'error d'un vot contrari al premier i perquè un diputat que es creia que no participaria en la votació finalment ho va fer. Tongue ha afirmat aquest migdia: "M'estranyaria que encara fos primer ministre a la tardor. Jo diria que sis mesos, però si algú pot superar-ho és Johnson".

Per superar-ho, però, haurà de vèncer encara l'escull de la comissió parlamentària que analitza si va mentir o no sobre què sabia en relació amb les festes de Downing Street. La solució final, a la tardor. Mentrestant, el Partit Conservador viu en el pitjor dels dos mons: dividit, amb un primer ministre molt ferit, però no mort, mancat d'autoritat moral davant de bona part dels seus diputats i formalment entregat a un home que només té en compte com a principi bàsic la seva supervivència política. I per sortir-se'n sembla disposat a fer tot el que calgui, fins i tot al preu de desgastar les institucions.