L'informe del 'Partygate': vòmits, baralles, karaoke i Johnson "responsable"

Londres"El màxim lideratge, polític i administratiu, és responsable d'aquesta cultura". La frase es refereix al consum d'alcohol i a les festes il·legals a Downing Street durant els confinaments dels anys 2020 i 2021, i apareix a la pàgina 36 de l'informe de la funcionària Sue Gray sobre l'escàndol del Partygate, publicat just aquest dimecres a Londres.

Al dictamen final –però no encara l'últim capítol del cas–, Boris Johnson hi ha respost en un debat ad hoc que ha tingut lloc als Comuns. El primer ministre ha assegurat: "Entomo tota la responsabilitat per tot el que va passar". També ha recordat que la manera com es dirigeix Downing Street ha canviat i i ha afirmat: "Hem après la lliçó". Fins i tot ha arribat a dir que ell mateix es mostrava "horroritzat" per tot el que les 37 pàgines del text de Gray, més les nou imatges que hi afegeix, posaven al descobert. Per exemple, en relació amb una festa que va tenir lloc el 18 de juny del 2020: "Va durar unes quantes hores. Hi va haver un consum excessiu d'alcohol per part d'alguns individus. Un d'ells va arribar a posar-se malalt [vomitar]. Hi va haver un petit aldarull entre dos individus més". En aquesta trobada hi va haver també un karaoke. Johnson no hi va participar, raó per la qual ha pogut argumentar al debat: "Moltes de les infraccions van tenir lloc quan jo no hi era".

Amb posterioritat al debat, Johnson ha ofert una conferència de premsa a Downing Street per, bàsicament, refermar tot el que ha dit als Comuns, i oferir una actuació amb què ha volgut mostrar-se transparent i tancar tot l'afer.

En tot cas, el que l'informe també posa en relleu és que entre els màxims funcionaris de l'oficina del premier hi havia preocupació per les celebracions i feien tot el possible perquè tinguessin un perfil baix. Fins i tot quan algun membre del personal es va emborratxar (15 de desembre del 2020; una celebració prèvia al Nadal), "un funcionari del Número 10 va informar a l'equip d'investigació [de Sue Gray] que ho van fer [aconsellar que sortís pel darrera de Downing Street] per evitar que el personal sigui fotografiat per la premsa a l'exterior.

Si bé en cap moment es diu explícitament que el premier va mentir al Parlament explicant què sabia i què no sabia de les activitats irregulars a Downing Street, de la lectura es desprèn que era perfectament conscient del que passava a la seva oficina. Amb tot, en la compareixença al Parlament Johnson ha negat cap "engany deliberat" a la Cambra: "Quan vaig dir amb tota sinceritat que les normes i les directrius s'havien seguit en tot moment, era el que creia que era veritat". Johnson considera que ha arribat el moment de "fer un pas endavant" i ocupar-se dels problemes que "realment" preocupen als britànics, com l'augment del cost de la vida.

Les excuses i justificacions de Johnson no poden eclipsar el parer de la funcionària Gray, que és rotund: "Moltes de les activitats que van tenir lloc [l'informe analitza setze esdeveniments] no s'haurien hagut de permetre". I quant a la reacció del públic, es diu: "Molts deuen estar consternats que un comportament d'aquesta mena tingués lloc a aquesta escala al si del govern. El públic té dret d'esperar els estàndards més alts en aquests llocs, i és evident que el que va passar queda ben lluny d'això".

Un dels fragments més perjudicials per a Johnson –però potser no fatal– són les referències que hi ha en relació amb la festa de comiat del seu director de comunicacions, Lee Cain, el 13 de novembre del 2020. Sobre la trobada, Johnson va assegurar als Comuns que en tot moment s'havien seguit les regles i que no hi havia hagut cap festa. Però les conclusions de la funcionària Gray indiquen que "el primer ministre hi va assistir de camí al seu pis de Downing Street, havent deixat el despatx a les 19.17 h". Després "va anar a l'àrea de premsa, es va incorporar a la tertúlia i va fer un discurs de comiat per a Lee Cain. Hi havia vi i els assistents, inclòs el primer ministre, van beure alcohol". Cal recordar que una comissió parlamentària, que es podria posar en marxa les pròximes dues setmanes, investigarà si Johnson va mentir o no als Comuns.

Interrogants oberts

Malgrat tot, i d'acord amb una primera valoració generalitzada de la premsa britànica, no sembla que l'informe sigui fatal per a Johnson, entre altres raons perquè la celebració que podria ser més perjudicial, la que va tenir lloc al seu pis particular, a les plantes superiors del número 11 de Downing Street, no ha sigut investigada per Sue Gray.

Un altre dels interrogants que aixeca la publicació de l'informe és per què la policia va multar Johnson per la celebració del seu aniversari, el 19 de juny del 2020, i no pel comiat del seu cap de comunicacions, Lee Cain, el 13 de novembre. Les imatges que inclou l'anàlisi de Sue Gray demostren que la segona trobada va ser molt més una festa que no pas la primera.

Sue Gray també destaca que "alguns membres del personal havien estat testimonis o havien estat sotmesos a comportaments a la feina que els havien preocupat, però sobre els quals de vegades se sentien incapaços de denunciar de manera adequada". Esmenta especialment "múltiples exemples de falta de respecte i tracte inadequat al personal de seguretat i neteja".

Gairebé sis mesos després de les primeres informacions sobre les festes a Downing Street, Johnson sembla haver arribat al final del calvari polític que, amb alts i baixos, ha hagut de recórrer tot aquest temps, a falta del dictamen final de la comissió parlamentària. Algunes crides de diputats conservadors perquè presenti la dimissió han sigut fermes, però quantitativament anecdòtiques. El Partit Conservador no té, de moment, cap més opció –o voluntat– sinó continuar confiant en la capacitat de desfiar la llei de la gravetat d'un primer ministre que, malgrat tot, n'ha sortit amb la reputació tocada. Demà dijous, Downing Street presentarà un paquet de noves mesures per intentar posar remei a la precària situació econòmica de milions de famílies arran de la crisi inflacionària i Johnson, una vegada més, haurà sobreviscut a la seva particular relació amb la veritat.