Boris Johnson refusa dimitir i s'atrinxera a Downing Street

LondresCarrera embogida cap al precipici. Drama shakespearià amb tocs de Borgen. Boris Johnson s'agafa al poder amb dents i ungles. Atrinxerat a Downing Street, de res no ha valgut, almenys de moment, que un grup de ministres del seu govern s'hagin reunit amb ell aquest dimecres al vespre al número 10 per forçar la seva dimissió fent-li veure la feblesa en què l'han deixat les fins ara 46 dimissions que s'han produït en les últimes 24 hores, entre ministres sèniors del cabinet (3), secretaris d'estat (16) i altres alts càrrecs dependents de l'executiu (27).

A més, passades les nou del vespre, en un gir de guió de psicodrama, s'ha conegut que Johnson ha acomiadat Michael Gove, l'home amb què va liderar la campanya del Brexit i que fins ara era ministre d'Habitatge i d'Igualació Territorial. En les comunicacions informals que Downing Street manté amb els mitjans de comunicació s'ha titllat Gove de "serp" i "deslleial", un pas més en la degradació de l'oficina del premier. Tots dos ja van protagonitzar una baralla dramàtica just després de la victòria en el referèndum del Brexit (2016), quan Gove va retirar el seu suport a Johnson per la cursa cap a Downing Street. I poc després de les 22.00, hora local, el ministre per a Gal·les, Simon Hart, un dels que s'ha trobat amb Johnson per dir-li que marxi, ha presentat la dimissió.

Encara que sembla del tot improbable que tingui una via de sortida, l'encara premier sembla disposat a desafiar una vegada més la llei de la gravetat política al preu que sigui. La fi del seu lideratge ha acabat de quallar entre dimarts i dimecres. Però a primera hora d'aquesta tarda encara ha mantingut davant dels membres del poderós comitè parlamentari que aplega els presidents dels comitès sectorials dels Comuns que de cap manera dimitirà. Presumiblement, perquè és incapaç d'acceptar-ne la necessitat o perquè ja no veurà el seu nom gravat al panteó de la història al costat del de Winston Churchill, o bé perquè es creu imprescindible per al país, amb un mandat aconseguit el 2019 amb una majoria de 80 escons. Sigui com sigui, Johnson, un boxejador incansable, un populista de manual, està decidit que el matin i no pas a suïcidar-se. El resultat és el caos i una guerra civil al Partit Conservador que fa petita la provocada pel Brexit.

La dimissió aquest dimarts dels ministres d'Economia i de Sanitat ha provocat tal sagnia de càrrecs que ha obligat a última hora del dimecres a suspendre la tramitació de lleis i les reunions dels diferents comitès parlamentaris previstos per a dijous davant la manca de membres dels diferents departaments tant per defensar-les com per comparèixer. El ministeri d'Habitatge, per exemple, fins ara en mans de Gove, no té ni ministre ni secretaris d'Estats.

Entre els membres del govern què s'han trobat al número 10 amb Johnson hi havia el de Transports, Graham Shapps, un home que sempre li ha sigut molt fidel; el dimissionari Simon Hart, responsable de la cartera del País de Gal·les, i Kwasi Kwarteng, ministre de Negocis. Fins i tot hi havia entre els encarregats de fer-li veure la realitat de la situació el nou responsable d'Economia, Nadhim Zahawi, que Johnson va nomenar dimarts en substitució de Rishi Sunak i que a primera hora del matí encara defensava la viabilitat del govern des dels estudis de ràdio i els platós de televisió. Una altra de les fins ara grans aliades de Johnson, la ministra de l'Interior, Priti Patel, també ha format part del grup que considera que el seu temps s'ha acabat, així com el ministre d'Irlanda del Nord, Brandon Lewis.

No tots estan convençuts que ha de marxar, però. Perquè la ministra de Cultura, Nadine Dorries, i Jacob Rees-Mogg, ministre per a les Oportunitats del Brexit –una contradicció en els seus termes–, també han visitat Downing Street per animar el premier a continuar.

Boris Johnson va superar fa un mes una moció de confiança, tot i que 148 diputats van votar en contra seu. Ara serien molts més. La paciència del grup parlamentari s'ha acabat, però. Així, i malgrat que d'acord amb les regles imperants fins ara només al cap d'un any se'n podria promoure una altra, la situació és tan crítica que el comitè 1922, que aplega els parlamentaris de segona fila, ha amenaçat aquest dimecres a la nit Johnson amb canviar les normes la setmana vinent per permetre una nova moció si no renuncia. És, de fet, el moviment que va acabar amb el lideratge de la seva predecessora, Theresa May, fa tres anys. De moment no n'ha fet cas i continua atrinxerat i veient-se ungit per una mena de mandat diví.

L'adeu de Sajid Javid

Hores abans que es conegués la notícia de la reunió a Downing Street, als Comuns ja es respirava la sensació de final de la partida. "Adeu, Boris! Adeu, Boris!" han sigut els crits finals de l'espectacle que s'hi ha viscut immediatament després que l'exministre de Sanitat, Sajid Javid, hagi pronunciat un duríssim discurs contra el premier Johnson a l'acabar la sessió de control setmanal. El primer ministre ha abandonat la cambra corrents mentre se sentien aquests crits.

Però ni després ni aleshores tenia intencions de marxar. Perquè, malgrat la tempesta desfermada, Johnson s'ha reafirmat, tant durant la sessió de control com durant l'interrogatori posterior del comitè parlamentari, en el fet que no dimitirà i que només deixarà el càrrec per la força.

En el seu discurs als Comuns, l'exministre de Sanitat ha justificat el seu canvi de posició respecte al juny, quan encara va donar la seva confiança a Johnson en la moció que li va promoure el seu partit. "Em temo que el botó de reset no pot funcionar tantes vegades –ha dit Javid–. No es pot encendre i apagar tantes vegades una màquina sense adonar-se que alguna cosa fonamental no funciona. El problema comença a dalt i això no canviarà. Vaig donar una última oportunitat al primer ministre, però ara ja n'he tingut prou". I, adreçant-se als excol·legues del govern, els ha dit: "Els companys ministerials tindran les seves pròpies raons per quedar-se, però siguem clars: no fer res és una decisió activa" que pot danyar irreparablement la marca conservadora. A la tarda, alguns es van moure, inútilment. L'espectacle continuarà dijous. Johnson està acabat però encara cal veure com serà en concret el seu final. I fins i tot podria intentar convocar eleccions per posar el partit entre l'espasa d'una més que probable derrota i la paret de la seva continuïtat.