Johnson referma l'aposta dels vols de la vergonya a Ruanda

LondresDesprés de la humiliació de darrera hora a què el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) va sotmetre ahir a la nit Boris Johnson i la ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, en relació amb les polítiques d'immigració, aturant –quan faltaven trenta minuts perquè s'enlairés– el primer vol de deportació cap a Ruanda de migrants arribats a les costes del Regne Unit a través del Canal de la Mànega, aquest dimecres Patel i Johnson s'han refermat en la voluntat de tirar endavant el programa. En una compareixença als Comuns, Patel ha assegurat que el seu ministeri ja està preparant un nou vol.

L'externalització de les decisions sobre l'acolliment i l'asil de refugiats i migrants es faria a quasi 10.000 quilòmetres de distància, a Kigali, la capital de Ruanda. La política, anunciada l'abril passat, ha sigut qualificada pels 23 bisbes de l'Església anglicana que són membres de la Cambra dels Lords de "vergonyosa"; per la seva banda, el príncep Carles, l'hereu al tron, l'ha titllada d'"horrorosa".

Malgrat aquests comentaris i la rebolcada judicial in extremis, Downing Street ha assegurat aquest dimecres al migdia que "farà tot el que calgui" per garantir que els vols de deportació a Ruanda segueixin endavant. "Totes les opcions estan sobre la taula", assegurava el portaveu del primer ministre, comentari que suggereix, hipotèticament fins i tot, que el Regne Unit podria arribar a retirar-se de la Convenció Europea dels Drets Humans, creada després de la Segona Guerra Mundial, de la qual el primer ministre Winston Churchill va ser un dels signataris fundacionals. Ni la Convenció ni el TEDH tenen cap dependència de la Unió Europea.

Patel, per la seva banda, ha comentat al Parlament que el govern "no es veurà dissuadit de fer el correcte, no es deixarà desanimar pels inevitables desafiaments legals d'última hora ni permetrà que les turbes [de manifestants que s'hi oposen] bloquegin els trasllats".

Però la deportació a Ruanda de migrants sol·licitants d'asil és, de moment, enormement complicada. I malgrat la declaració de la ministra de l'Interior, en el sentit que ja s'està preparant un altre vol, el cert és que serà molt difícil que abans de mitjans de juliol s'hagi completat una llista de candidats als quals, finalment, es pugui traslladar. Les raons són molt diverses.

Com va passar dimarts després de la intervenció del TEDH, qualsevol nou migrant que vegi inclòs el seu nom a la llista del segon vol de la vergonya recorrerà davant dels tribunals britànics. Llavors, els seus defensors cridaran l'atenció sobre el dictamen d'Estrasburg (TEDH), que va fallar a favor d'un ciutadà iraquià del qual va assegurar que en cas de ser deportat corria molt perill de patir "danys irreparables", atès que hi havia proves que amb anterioritat havia sofert tortures. Si bé inicialment els diferents organismes judicials britànics van permetre tirar endavant les deportacions –des del Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les fins al tribunal d'Apel·lació–, un cop s'ha pronunciat el Tribunal Europeu dels Drets Humans, van decidir aturar les de les sis persones que quedaven a bord de l'avió.

La paradoxa del Brexit

En el cas d'una nova llista de candidats a la deportació, doncs, el primer recurs seria la invocació de la mesura cautelar del TEDH i, amb tota probabilitat, es pararia el procediment una altra vegada. Però, a més, a mitjans de juliol tindrà lloc la revisió judicial per part del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les de la llei en què es basa el programa de deportacions. Una revisió que podria acabar convenint que la llei és il·legal perquè es va pensar el 2004 per retornar migrants a països europeus segurs –França, Alemanya, Itàlia, etcètera– però la lletra de la qual no parla explícitament de Ruanda. Per aquesta raó, el text del TEDH suggereix que no s'organitzin més vols fins que no s'acabi amb el procés de revisió judicial. I passi el que passi en un sentit o un altre, és molt probable que la qüestió acabi en primer lloc davant del Tribunal d'Apel·lació i, finalment, del Suprem.

Al Parlament, la ministra Patel ha assegurat que res els aturarà "de fer el correcte". El que resulta paradoxal a hores d'ara és que el Brexit, que havia de garantir un control sobre les pròpies fronteres, fa la deportació molt més difícil. Per dues raons. Primer, perquè en tant que el Regne Unit ja no és membre de la Unió no es pot acollir al Tractat de Dublín, que permetia retornar al país d'on venien els sol·licitants d'asil arribats a la UE, en aquest cas, la majoria de França. Per tant, quan els migrants desembarquen a les costes britàniques, el Regne Unit se n'ha de fer càrrec.

La segona raó és que com a part de l'acord de lliure comerç que es va signar entre la UE i el Regne Unit arran del Brexit, el govern britànic va assumir certs compromisos pel que fa al TEDH i la seva aplicació com a part del dret britànic. Si ara, com pressionen els diputats tories més radicals, Downing Street finalment se'n retira, o canvia significativament la seva aplicació al Regne Unit, la tensió amb la UE, que avui ha tingut un nou episodi a compte del protocol d'Irlanda del Nord del Brexit, encara seria més dura.

La ministra de l'Interior a l'ombra, Yvette Cooper, ho ha resumit de la següent manera en el debat que ha viscut el Parlament avui: "Això és un desastre i és vergonyós, i la ministra de l'Interior [Priti Patel] no pot culpar ningú més, tret d'ella mateixa. Aquesta no és, ni ha estat mai, una política seriosa i ho sabia quan va noliejar l'avió", que aquest dimecres al matí ha tornat a la seva base espanyola.