Johnson, davant de dos tests electorals enmig d'una doble crisi: de credibilitat i econòmica

LondresLa impunitat de Boris Johnson no té aturador. A la suma dels molts escàndols que es poden comptabilitzar al llarg del seu mandat –des del pagament de les vacances al Carib el Nadal del 2019 fins a la reforma del seu apartament privat, a més del Partygate durant els diferents períodes del confinament–, des de divendres passat en floten dos més. I van esclatar a falta de sis dies per a dues eleccions parcials claus, que tenen lloc aquest dijous i del resultat de les quals pot dependre que augmenti encara més la pressió sobre un lideratge molt sota sospita.

Divendres passat, a última hora, el Times va publicar un peça informativa a la primera edició impresa en què assegurava que quan era ministre d'Exteriors de Theresa May (2018) Boris Johnson va suggerir col·locar la qui aleshores era la seva amant, Carrie Symonds, com a cap de gabinet del ministeri d'Exteriors, amb un sou de 100.000 lliures anuals. La notícia la confirmaven quatre fonts.

Els llavors assessors de Johnson, però, li van fer veure que no seria gaire ètic –ètica és una paraula que no figura al diccionari particular del premier– que la seva amant –llavors Boris Johnson encara estava casat amb la seva segona dona, l'advocada Marina Wheeler– treballés a les seves ordres. Més encara quan no tenia cap mena d'experiència en l'àmbit de les relacions internacionals.

Al mateix temps que al Times, també es va publicar a l'edició digital del Daily Mail. Però, hores després, la notícia havia desaparegut, tant del paper del primer diari com de la web del segon. Per què? Per pressions de Downing Street, que sostenia que la notícia era falsa, com també es va encarregar de dir dilluns un portaveu de Carrie Johnson. D'altra banda, el Daily Telegraph, un diari molt pròxim als conservadors, ha publicat aquest dimarts que ja sent primer ministre Johnson va intentar que la seva promesa entrés a treballar per a una fundació presidida pels ducs de Cambridge.

El cas Carrie ha ressonat aquest migdia a la sessió de control del govern, en què l'oposició ho ha fet servir com a una prova més de la manca d'ètica del primer ministre. El nou escàndol esclata hores abans de l'obertura dels col·legis electorals i quan encara no fa ni una setmana que l'assessor especial del govern per al control ètic dels seus membres va dimitir perquè creia que el primer ministre estava preparant "una violació deliberada i intencionada del codi [de conducta] ministerial", segons la carta que li va enviar per justificar la decisió.

Doble cita electoral

La jornada electoral d'aquest dijous té lloc per la renúncia dels titulars conservadors. A Wakefield, a West Yorkshire, al nord d'Anglaterra, Imran Ahmad Khan va ser condemnat el 23 de maig a 18 mesos de presó per assetjament sexual a un noi de 15 anys el 2008. Ahmad Khan va ser un dels diputats del red wall que van entrar al Parlament el 2019. Amb un avantatge de només mil vots, és gairebé segur que els tories perdran l'escó.

L'altre diputat que va cessar és Neil Parish, a Devon, al sud-oest d'Anglaterra. Va renunciar al càrrec a l'abril després que fos descobert a l'interior de la Cambra dels Comuns veient pornografia al mòbil. Les enquestes, en aquest cas, apunten a la victòria liberal-demòcrata, tot i que és molt més difícil, perquè la majoria que va obtenir el partit va ser de 24.000 vots. Si perden els conservadors, l'amenaça per a Johnson serà doble: d'una banda, al nord, on el tradicional laborisme pot començar a recuperar terreny, i de l'altra, al sud, on els liberaldemòcrates poden ser vistos com una alternativa a un primer ministre corrupte.

El context econòmic tampoc no ajuda el primer ministre. Aquest dimecres la dada de la inflació s'ha situat al 9,1% interanual, la més alta en 40 anys i quan la previsió és que arribi a l'11% a l'octubre. Si s'hi afegeix la vaga del transport ferroviari, que té lloc intermitentment al llarg de la setmana –la segona de les tres jornades previstes tindrà lloc demà–, el paisatge encara apareix més negatiu per als interessos del govern.

Però Johnson ha demostrat una vegada i una altra que té més vides que Larry, un dels dos gats de Downing Street. I ara, arran de la vaga, el que busca és enfrontar els sindicats amb els usuaris i buscar divisions dins del laborisme aprofitant que alguns diputats han desobeït un timorat líder, Keir Starmer, que va prohibir que se sumessin als piquets. El premier explota la guerra cultural per sobreviure a la seva pròpia corrupció i mantenir-se al poder al preu que sigui. Les urnes de demà –el resultat es coneixerà divendres a la matinada– poden ajudar-lo o poden afegir un altre clau al seu taüt polític. Seria l'últim? Probablement no.