Tragèdia a Grècia

"Ja us trucarem": angoixa entre els familiars dels migrants naufragats a Grècia

Centenars de famílies no han rebut cap informació oficial una setmana després

El Hasan Ali, del Pakistan, busca el seu germà Fahad, de 21 anys, al camp de recepció i identificació a Malakasa.

AtenesSón les nou del matí passades i en una de les sales del ministeri de Migracions i Asil grec, prop del Pireu, tres homes (dos egipcis i un sirià) esperen que els cridin per fer-se les proves d'ADN que el grup d'identificació de víctimes de desastres hi porta a terme. Forma part del protocol que s'ha establert per poder identificar els 81 cossos que de moment s'han recuperat de la tragèdia de dimecres passat, quan un pesquer amb 750 persones a bord es va enfonsar davant la costa grega. No parlen anglès i entre ells intercanvien algunes paraules en àrab. Tampoc volen parlar amb la premsa.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

De la sala on s'estan fent les proves en surt un altre home i, cinc minuts després, un altre. A fora, les dues recepcionistes encarregades de dirigir les persones que arriben tampoc parlen gaire bé l'anglès. No hi ha cap cartell indicador. Si per als familiars que s'han pogut traslladar fins a Grècia ja resulta complicat, encara ho és més per a aquelles famílies, centenars, que no poden sortir del seu país i que encara no saben, per fonts oficials, què ha passat amb els seus parents i coneguts.

Als jutjats de Kalamata, les nou persones acusades de tràfic de persones, totes de nacionalitat egípcia i d'entre 20 i 40 anys, han declarat aquest dimarts a la Fiscalia. Continuen mantenint que són innocents i les defenses argumenten que no poden formar part de les xarxes de tràfic de persones perquè, suposadament, haurien pagat el passatge. A més, al Pakistan s'han detingut una quinzena de persones que podrien estar relacionades amb el viatge de l'Adriana, el vaixell enfonsat.

Una setmana sense notícies

T.A. és una de les persones que anava a bord del vaixell naufragat. D'origen sirià i refugiat al camp de Zaatari de Jordània, és un dels desapareguts. Ningú de la seva família ni cap amic seu s'ha pogut desplaçar a Grècia per iniciar els tràmits. Tot i això, han trobat algú que ha obert un expedient de desaparició, el que fa tothom que no troba a la llista oficial la persona que busca. Ha passat una setmana del naufragi i no tenen cap confirmació oficial de les autoritats gregues. "La família va rebre l'última trucada de T.A. el 8 de juny", explica W.N., un amic seu que viu a París. Des de llavors, no n'han sabut res més, només el que veuen a les notícies. Després de diverses trucades als telèfons habilitats, la conversa sempre és la mateixa: "Heu deixat les dades? Llavors, ja trucarem als telèfons que heu deixat". Però ningú truca.

El Mohammad, un sirià de 18 anys, supervivent del naufragi, retrobant-se amb familiars al camp de recepció i identificació de Malakasa.

Dissabte, a l'exterior del Centre de Recepció i Identificació de Malakasa, al nord d'Atenes, en Karim, de nacionalitat egípcia però resident des de fa cinc anys a Grècia, ensenyava una foto d'un veí seu de quan vivia a Egipte. També anava a bord del vaixell i tampoc se'n sap res. En Karim es va traslladar a Kalamata per veure si el seu veí hi era. No apareixia a la llista de les autoritats gregues, però no perdia l'esperança i hi havia anat per preguntar als supervivents si l'havien vist o si en sabien alguna cosa. "M'agradaria poder trucar a Egipte i tranquil·litzar els familiars, però no en sé res", lamenta. També va anar a l'hospital, però diu que no el van deixar entrar. Des de llavors, ningú s'ha posat en contacte amb ell.

S.A., d'origen pakistanès i resident a Barcelona, que va arribar a Kalamata divendres per buscar-hi el seu germà de 18 anys, ja ha tornat a la capital catalana. Si bé va obrir l'expedient per reportar-ne la desaparició, ell també n'ha marxat sense notícies. També en Z., que busca el seu tiet i que ha tornat a Espanya sense saber-ne res. Qui encara és a Atenes, intentant trobar respostes, és l'I.A., un pakistanès resident a Manresa. "Saps si encara hi ha gent a l'hospital? Saps si hi ha algú en coma? Saps si hi ha un segon vaixell? Saps si són a cinc quilòmetres [en referència a la profunditat a la qual es va enfonsar el vaixell]?” Les preguntes sense resposta s'amunteguen al seu cap. Quan parla està tornant, per segon cop, del camp de Malakasa. Busca el fill d'un nebot i no en sap absolutament res: els supervivents tampoc li han pogut donar cap resposta. I.A. pregunta pels tres cossos recuperats dilluns i també vol saber per què resulta tan complicat trobar-ne més. S'aferra a qualsevol informació que li pugui generar esperança, perquè diuen que l'esperança és l'últim que es perd. Malgrat tot.

stats