Itàlia declara l'estat d'emergència migratòria
El govern de Meloni pren la decisió després del desembarcament de 3.000 migrants a les costes italianes en els últims tres dies
RomaEl govern italià ha declarat l'estat d'emergència nacional durant sis mesos per afrontar l'augment de les arribades de migrants irregulars a través de la Mediterrània: els últims tres dies han desembarcat a les costes italianes més de 3.000 persones. La mesura permetrà a l'executiu encapçalat per Giorgia Meloni destinar un finançament de cinc milions d'euros per gestionar el flux de migrants, que el 2023 va augmentar el 300% respecte al mateix període de l'any anterior.
La mesura va ser proposada pel ministre de Polítiques Marítimes i expresident de la regió de Sicília, Nello Musumeci, amb el vistiplau del ministre de l'Interior, Matteo Piantedosi. Precisament la gestió de Piantedosi de l'últim naufragi davant les costes de Calàbria al febrer va ser molt qüestionada i va provocar l'obertura d'una investigació de la Fiscalia italiana amb l'objectiu d'aclarir la resposta dels serveis d'emergència a una catàstrofe en què van morir al voltant d'un centenar de persones.
Per la seva banda, el vicepresident del govern italià i líder de la Lliga, Matteo Salvini, va assegurar que Itàlia era “absolutament incapaç” de gestionar “mil arribades diàries” de migrants i va llançar una crida perquè “Europa es desperti i hi intervingui”. “Fa anys que xerra, però mai ha mogut un dit i és hora de demostrar que hi ha una comunitat, una Unió, i que la solidaritat no és només responsabilitat d'Itàlia, Espanya, Grècia o Malta. Perquè mil arribades al dia som absolutament incapaços de suportar-les econòmicament, culturalment i socialment”, va denunciar poc abans que el consell de ministres donés llum verda a l'estat d'emergència migratòria. “Si Europa hi és, perquè en som contribuents nets de milers de milions d'euros a l'any, és hora de demostrar-ho, perquè no podem fer-ho sols”, va afegir Salvini, que va proposar també obrir un centre de repatriació a cada regió italiana.
En aquest mateix sentit es va manifestar el ministre Nello Musumeci, que va reconèixer que la mesura “no resol el problema": "La solució va lligada només a una intervenció conscient i responsable de la Unió Europea”, però “permet derogar algunes normes de l'ordenament vigent”. Musumeci va explicar que es tractava d'una emergència a escala nacional perquè "cal ajudar les regions on hi ha el risc que el sistema es col·lapsi si continua aquest ritme d'arribades".
Després del tràgic naufragi a Calàbria, el govern va aprovar un decret amb normes específiques per contrastar la immigració irregular que, a més d'augmentar les penes de presó per a les persones vinculades amb el tràfic d'éssers humans, pretén simplificar i accelerar els processos d'expulsió. En aquest sentit, la comissió d'afers constitucionals del Senat ha començat aquest dimarts l'examen del projecte de llei de migrants amb què el govern de Meloni estudia endurir la legislació actual.
Poders extraordinaris
L'estat d'emergència és un procediment a través del qual, davant un problema particular, els governs italians poden destinar fons extra i nomenar un comissari amb poders extraordinaris per gestionar-la. En aquest cas, el govern té intenció d'involucrar directament Protecció Civil i la Creu Roja italiana en la gestió, així com accelerar els procediments d'expulsió.
Des del 2013 Itàlia ha decretat 128 vegades l'estat d'emergència, la majoria per situacions relacionades amb calamitats naturals com ara terratrèmols i inundacions, però també l'ha adoptat amb motiu d'esdeveniments extraordinaris com l'organització del G-8 el 2009 i situacions excepcionals. L'última vegada que el país va decretar l'estat d'emergència va ser el febrer del 2022 per gestionar l'acolliment de refugiats ucraïnesos arran de la invasió russa. Abans d'aquesta data, el govern havia decretat l'estat d'emergència per fer front a la pandèmia de covid-19.
Tampoc és la primera vegada que el govern recorre a la mesura per afrontar l'arribada excepcional de migrants irregulars. L'estiu del 2008 l'executiu liderat llavors per Silvio Berlusconi -el partit del qual, Força Itàlia, forma part de l'actual govern presidit per Meloni-, va decretar l'estat d'emergència a escala nacional per fer front al “persistent i excepcional flux de migrants”. Aleshores havien arribat 10.600 persones en sis mesos.
Els últims dies els guardacostes italians han rescatat més de 3.000 migrants que intentaven arribar a les costes del país a bord d'embarcacions precàries. Dilluns, la Guàrdia Costanera va interceptar dos vaixells amb 800 i 400 persones, respectivament, en aigües pròximes a Sicília i Calàbria, que es van sumar a prop de 2.000 persones que les autoritats ja havien rescatat en altres operacions des de divendres. Els tres primers mesos del 2023 les arribades a Itàlia van pujar a 28.000, segons dades del ministeri de l'Interior. Es tracta d'un 300% més respecte al mateix període de l'any anterior. A aquest ritme, les projeccions calculen que es podrien assolir 430.000 desembarcaments a finals d'any.