Per què Israel no va saber prevenir l'atac de Hamàs?

Els israelians encara no han digerit el que va passar dissabte, tan de sobte, en part perquè no tenen precedents en aquesta qüestió. Alguns observadors assenyalen que el 7 d'octubre del 2023 ha estat la jornada més tràgica pels jueus des de l'Holocaust, durant la Segona Guerra Mundial. Israelians de totes les categories, des dels caps militars fins a responsables polítics, passant pels ciutadans més ordinaris, es pregunten què ha fet possible aquesta catàstrofe. I tothom busca una justificació mentre mira de reüll els serveis d'intel·ligència, aquests poderosos aparells de l'estat tan consentits i amb recursos gairebé il·limitats.

Ara ens diuen que la setmana passada va celebrar-se un conclave al Líban en el qual els iranians van donar a Hamàs el seu vistiplau definitiu per a la vasta operació. L'atac ha estat d'una magnitud descomunal i desconeguda. Això significa que no es va preparar d'un dia per l'altre, d'una setmana per l'altra, d'un mes per l'altre. Es van necessitar molts mesos per enllestir una planificació tan complexa i elaborada.

Fa uns mesos, quan hi va haver l'última confrontació armada a Gaza, només hi van participar Israel i la Jihad Islàmica. Hamàs en va quedar al marge. Alguns analistes israelians van dir llavors que abstenint-se de participar.hi, Hamàs mostrava maduresa, i van recalcar que les autoritats israelianes podien estar satisfetes perquè la seva política envers la franja de Gaza era la correcta i progressava pel bon camí. Ara els mateixos analistes s'han assabentat de per què Hamàs no va lluitar al costat de la Jihad Islàmica: estava preparant el desplegament de força d'aquests dies i no volia interferències.

És molt possible que les especulacions al voltant de la reunió del Líban siguin correctes. Llavors, la seva primera implicació és que el Mossad ha fracassat estrepitosament. Israel presumeix de saber immediatament el que passa als despatxos de Teheran. Fa pocs anys, el primer ministre Benjamin Netanyahu va presentar públicament, i davant les càmeres de televisió d'arreu del món, una suposada biblioteca immensa de documents sobre el programa nuclear iranià. La implicació era que, quan una papallona es movia a l'Iran, a Israel ho sabien immediatament.

L'ensopegada del Mossad

Doncs bé, la ingerència iraniana retrata l'ensopegada del Mossad. El que ha passat no contribueix al seu prestigi i deixa en evidència les alarmants limitacions dels serveis d'intel·ligència israelians per l'exterior. És cert que el Mossad pot matar o ordenar la mort de científics iranians o responsables dels serveis de seguretat iranians als carrers de Teheran. Però el mateix Mossad no ha estat capaç de detectar l'operació més gran contra Israel des de la guerra del Yom Kippur, l'octubre del 1973, que, per cert, tampoc va detectar.

Del fracàs del Mossad passem al fracàs del Shin Bet, els serveis d'intel·ligència per l'interior i els territoris ocupats, és a dir, el cos de seguretat que espia els palestins, i que també té un finançament gairebé il·limitat. Un comentarista israelià ha dit que d'una operació com aquesta per força n'han d'estar al corrent centenars o milers de persones. Com és possible que el Shin Bet, que rastreja qualsevol moviment que fan les papallones a la franja de Gaza, no hagi detectat el que estava passant durant mesos? Polítics i militars no s'ho expliquen, perquè no és fàcil explicar una cosa tan gran com aquesta en un país on la seguretat ho és tot.

Els serveis de seguretat no han obert la boca. Els israelians del carrer continuen desorientats, immersos en un món que fins dissabte no existia. És molt possible que rodin caps, no només dels cossos d'intel·ligència del Mossad i el Shin Bet; també de l'Aman, que és el servei d'intel·ligència militar i que tampoc va detectar res. El mateix podria dir-se de la classe política governant. De moment ningú ha dimitit. De fet, els líders de la coalició es van amagar en les hores posteriors a la tragèdia. Netanyahu, l'únic que va donar la cara, no vol assumir responsabilitats. En aquesta direcció, el líder israelià ha ofert a l'oposició formar una coalició d'emergència. D'aquesta manera la responsabilitat quedarà repartida. De moment, els israelians estan en estat de xoc. Només les víctimes han començat a exigir responsabilitats. Potser una mica més endavant la gent en general demani responsabilitats específiques per oblidar el dia més tràgic de la història d'Israel des de l'Holocaust.