Irlanda tanca la porta del govern al Sinn Féin i manté l''statu quo'
Micheál Martin, líder del partit de centredreta Fianna Fáil, màxim favorit per ocupar el càrrec de cap de govern
LondresEls irlandesos han apostat per continuar mantenint l'statu quo en les eleccions celebrades divendres passat. Després d'un recompte interminable que s'ha allargat tot el cap de setmana i que, de fet, encara no s'ha acabat –dilluns a mitja tarda queden tres escons per assignar–, es pot afirmar que les urnes han atorgat la confiança majoritària al Fianna Fáil (FF), el partit de centredreta que lidera el fins ara ministre d'Exteriors, Micheál Martin, i que en la primera part de la legislatura havia estat el primer ministre (taoiseach, nom oficial en gaèlic). Però l'escenari resultant, com ja va passar en els comicis del 2020, ha estat de molta fragmentació en un clima de relativa baixa participació, que no ha arribat per tres dècimes al 60%.
Tanta és l'atomització de la Dáil (nom oficial gaèlic del Parlament de Dublín) que el FF haurà de pactar, necessàriament, amb el Fine Gael (FG), del fins ara primer ministre, el derrotat Simon Harris, més la crossa d'alguns independents o bé d'un dels set partits restants, minoritaris: el més probable és que entrin al govern o bé els socialdemòcrates o bé els laboristes.
Es repeteix, doncs, el model sorgit de les eleccions del 2020, si bé aleshores el tercer partit en discòrdia van ser els Verds. Però el decebedor resultat d'aquests, que només han obtingut un escó, obliga el Fine Gael i el Fianna Fáil a mirar cap a una altra banda. La majoria absoluta se situa en 88 diputats i, junts, el FF i el FG no hi arribaran. Els analistes situen els 95 escons com el nombre imprescindible per sostenir un govern estable.
Una vegada més, els republicans del Sinn Féin (SF), que lidera Mary Lou McDonald, han estat incapaços de trencar un sostre de vidre que els ha deixat en segona posició, amb el mateix nombre de diputats que el FF (36). Però ja abans de la jornada electoral les dues formacions conservadores, amb cada cop menys diferències programàtiques, van descartar obrir la porta del govern als hereus polítics de l'IRA.
El 18 de desembre es constituirà oficialment el Parlament, però és bàsicament un acte cerimonial. Les converses i la investidura del nou taoiseach no tindrà lloc fins ben entrat el mes de gener. Depenent dels resultats definitius, la fórmula de repartir en dos períodes el càrrec, per al Fine Gael i el Fianna Fáil, es tornarà a repetir. Però, de moment, no sembla el més probable.