Espanya i el Marroc van convertir la tanca de Melilla en una "trampa mortal"
Irídia, l'Associació Marroquina de Drets Humans i Border Forensics treuen a la llum noves proves sobre les morts del juny de 2022
BarcelonaEl dia de Sant Joan del 2022 es va escriure un dels episodis més terrorífics de la història de les fronteres espanyoles. Desenes de migrants –23 segons les autoritats marroquines, 27 segons les organitzacions defensores dels drets humans– van morir en un pas fronterer de Melilla atrapats entre les policies espanyola i marroquina quan intentaven entrar a la ciutat autònoma. Dos anys més tard, encara hi ha una setantena de desapareguts. Irídia, l'Associació Marroquina dels Drets Humans (AMDH) i Border Forensics han fet una reconstrucció dels fets a partir de totes les imatges disponibles (policials, de la premsa, d'activistes i de satèl·lits) i d'entrevistes amb una trentena de testimonis presencials. La conclusió és clara: les morts no van ser accidentals, sinó "el resultat d'una estratègia de les autoritats".
Les imatges i els testimonis acrediten que les forces de seguretat marroquines van dirigir, amb l'amenaça de la repressió, els migrants cap al pas fronterer del Barrio Chino, on tant la policia espanyola com la marroquina els van atacar amb material antiavalots, moment en què es van produir les primeres morts, segons els autors. "Després van venir les pallisses, perpetrades principalment per les forces marroquines, tant dins el lloc fronterer com contra els que van intentar abandonar-lo, i les forces espanyoles els van retornar violentament [al costat marroquí de la frontera]", asseguren les entitats.
La documentació prova que en aquesta segona fase es van produir la majoria de morts. És justament la franja horària (entre les nou del matí i les dotze del migdia) de la qual els ministeris de l'Interior de Madrid i Rabat no han publicat les imatges dels fets. Així que queden només els testimonis dels supervivents que descriuen tota mena d'abusos.
La investigació també documenta que, si bé els morts es van produir sota custòdia dels agents marroquins, tots es van produir en territori espanyol. El ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, sempre ho ha negat.
Tal com en el seu moment van relatar alguns dels supervivents a l'ARA, va ser l'assetjament de les forces especials marroquines el que va desencadenar l'intent col·lectiu de salt, en què van participar unes dues mil persones, la majoria nois joves procedents del Sudan i del Txad. Les imatges gravades pels mateixos agents marroquins i també les dels supervivents a què va tenir accés d'AMDH, mostren com la policia del regne alauita va assaltar els campaments en què malviuen a la muntanya del Gurugú, entre Nador i Melilla, i fins i tot va calar foc als aliments que emmagatzemaven.
Segons un dels testimonis recollits en la investigació, els van dir: "Si no sortiu d'aquí us dispararem". De matinada el grup va posar-se en marxa, segons diuen, guiats per altres migrants que podrien ser informadors de la policia i que els van recomanar que no portessin les sabates esportives equipades amb ganxos, un dels mètodes que els migrants utilitzen recurrentment per salvar la tanca, una de les més altes de les fronteres europees.
El grup era visible, tal com es documenta a les imatges, però la policia marroquina no va actuar fins que eren a tocar de la tanca. Els agents marroquins i la policia espanyola es van desplegar a la zona a les sis de la matinada, dues hores abans que el grup arribés a la frontera. "Els marroquins ens haurien pogut aturar, ens anaven seguint, però per desgràcia tenien un altre pla", relata en l'informe Mahamad Daud, un jove sudanès de 25 anys. En arribar a la tanca els van rebre amb bales de goma i gasos lacrimògens.
Les imatges de satèl·lit acrediten que els migrants van ser conduïts per la policia marroquina fins a la frontera i que el desplegament policial "va permetre deliberadament que s'apropessin a la frontera i un cop allà, amb l'amenaça de repressió, els van dirigir cap al pas fronterer del Barrio Chino", on es va produir les morts.
Trampa mortal
En el desastre haurien jugat un paper migrants que actuaven com a informadors de la policia marroquina a canvi de favors. "Com que no teníem ganxos [per saltar la tanca] vam haver d'anar a la garita. No teníem altra opció que intentar entrar per la porta. I aleshores ens van encerclar i ens van pegar. Va ser culpa del Gawad que no tinguéssim els ganxos. Jo soc veterà i sempre havíem intentat saltar les tanques, mai se'ns hauria acudit entrar per la porta, però ell ens va fer canviar de pla. Ens havia dit que tots els sudanesos podríem passar", apunta M, un dels supervivents que ha donat el seu testimoni a les ONG.
El pas fronterer té dues zones: a tocar de la tanca hi ha un pati sota control operatiu de les forces marroquines, on els migrants van quedar atrapats i van ser atacats amb material antiavalots (bales de goma, gasos lacrimògens) i pedres, tant per la policia espanyola com la marroquina. "L'ús intensiu de gas en un espai confinat i el clima de pànic van causar les primeres morts", conclou la investigació. "L'explicació oficial diu que les morts es van produir per una allau de persones".
"Però l'actuació policial es va caracteritzar per un mal ús del material antiavalots i les persones no tenien escapatòria", destaca Maite Daniela Lo Coco, investigadora del Centre de Drets Humans Irídia. "No és que morissin esclafats, és que es va construir una trampa, per l'acorralament i per l'ús de materials antiavalots", afegeix.
La mateixa Guàrdia Civil va confirmar a la fiscalia que els seus agents van utilitzar 86 pots i 41 aerosols de gas lacrimogen, 28 de gas, 65 pilotes de goma i que van disparar 270 salves, durant tot el matí, en la resposta a l'intent de salt. Les forces marroquines bloquejaven la sortida del pati, mentre que les espanyoles impedien als migrants avançar cap a la porta que donava accés a la part de la tanca sota el seu control.
Sense imatges policials
Després, segons l'informe, van començar les pallisses dels marroquins i les devolucions en calent per part de les forces espanyoles, que retornaven amb violència els migrants al costat marroquí de la tanca, segons acredita l'informe. Un relat que se sustenta en els testimonis dels supervivents, perquè d'aquests moments no hi ha imatges policials, tot i que un dron i un helicòpter espanyols estaven transmetent imatges en directe. El desembre del mateix any, sis mesos després dels fets, la fiscalia espanyola va arxivar la seva investigació, exonerant els agents, la Guàrdia Civil i el ministeri de l'Interior i atribuint les morts a una allau humana.
"Després d'examinar la informació i els testimonis disponibles és evident que els supervivents i les famílies dels morts poden emprendre mesures legals contra Espanya i el Marroc", constaten les entitats, que reclamen una nova investigació independent. Irídia, AMDH i Border Forensics recorden que més enllà dels fets del 24 de juny del 2022, la violència a la frontera de Melilla és "estructural" i que segons l'Organització Internacional de les Migracions des del 2014 s'han produït 900 morts a les tanques que, per terra i mar, separen el Marroc de la colònia espanyola.