La invasió d'Ucraïna consolida una nova fase: Rússia és atacada

BarcelonaL'esperada contraofensiva ucraïnesa, ja en marxa, ha eclipsat la consolidació d'un nou escenari de la invasió. Durant les últimes setmanes, els atacs contra la Rússia de Vladímir Putin s'han repetit fins a normalitzar-se. Més enllà dels dos drons que el 3 de maig a la matinada van intentar atacar el Kremlin, hem vist més drons danyant edificis a Moscou; incursions terrestres a la regió de Bélgorod; i, ara, bombardejos gairebé diaris en aquesta i altres zones frontereres amb Ucraïna. Són escenes totalment impensables fa només uns mesos.

El rumb de la guerra el marcarà l'èxit de la contraofensiva, però aquesta nova fase –encetada al maig i reafirmada al juny– ha estat també un punt d'inflexió.

Bombardejos gairebé diaris

Putin, que volia envair Ucraïna en qüestió de dies, havia assegurat als russos que l'impacte de la guerra no tindria cap repercussió en el seu territori. La promesa ha envellit malament. Especialment per als ciutadans de les regions frontereres de Bélgorod, Kursk i Briansk, que ja han après quin soroll fa la guerra. Des de l'inici de la invasió, havien estat blanc d'alguns atacs, però res comparable amb l'assiduïtat amb què han estat bombardejades des del mes de maig: s'han colpejat zones residencials, hi ha hagut civils morts i cues de persones corrents atemorides cap a refugis antiaeris. L'últim que ha transcendit és d'aquest dimarts: bombes contra dos pobles de Kursk, que han provocat danys en cases i en el subministrament de gas i electricitat.

A principis de juny, el governador de Bélgorod ja va demanar l'evacuació de les localitats que són a tocar d'Ucraïna. Les últimes dades parlen de, com a mínim, 4.000 persones vivint en centres temporals d'acollida. Estampes difícils de digerir als passadissos del Kremlin. Igual que les selfies que difonien les milícies pro Kíiv mentre creuaven, a finals de maig, la frontera amb tancs i insignes ucraïneses. Els habitants supliquen a Putin que hi porti una part de les tropes del front per protegir-los. El mandatari reiterava aquesta setmana que, de moment, no és necessari.

El silenci de Putin

El missatge del Kremlin ha estat clar: tot està sota control i no hi ha motius per alarmar-se. "Tot ha funcionat com hauria d'haver funcionat", deia Dmitri Peskov, portaveu del president, després de l'onada d'atacs amb drons contra Moscou el 30 de maig. Els propagandistes russos i les autoritats, sempre ben compassades al ritme que marca Putin, es limitaven a subratllar el bon funcionament dels sistemes antiaeris. Tot està estudiat.

Tatiana Stanovaya, investigadora principal del Carnegie Russia Eurasia Center, escrivia fa uns dies: "La gravetat d'aquests atacs contrasta totalment amb la reacció apàtica del govern, que es comporta com si no passés res [...]. Si no es parla del problema, no hi ha problema i, en el sistema rus, la primera persona que fa el crit d'alarma és qui rep la culpa". El Kremlin continua protegint-se, ocultant les veritats de la guerra a la població, malgrat que aquesta guerra ja colpeja edificis de Moscou. I Putin, que tem l'alarmisme i les esquerdes, prefereix transmetre impertorbabilitat a vulnerabilitat. Encara que això vagi en contra del sentit comú.

És la contraofensiva?

Ucraïna també ha optat pel distanciament, però amb altres finalitats. Zelenski, centrat en la contraofensiva, s'ha desentès tant dels atacs amb drons a Moscou com de les ofensives contra les regions frontereres. Oficialment, la responsabilitat recau en agrupacions paramilitars d'ultranacionalistes russos, que s'oposen al Kremlin i donen suport a Kíiv des del principi de la invasió. Però l'armament ucraïnès que utilitzen fa difícil obviar l'ombra de Kíiv. És una estratègia similar a la que va utilitzar Moscou el 2014, quan va donar suport –sense admetre-ho– als separatistes pro-russos que van fer esclatar la guerra al Donbass.

Arreu pren força una pregunta: ¿Aquest nou escenari forma part de la contraofensiva ucraïnesa? Cap resposta oficial. Però, a escala estratègica, tindria sentit. Els atacs volen provocar el pànic entre la població russa, generar dubtes entre les files del Kremlin i forçar Putin a desplaçar tropes a la frontera per facilitar l'avanç en territori ucraïnès. "Són maniobres de distracció. Kíiv és conscient que les batalles que decidiran el futur de la guerra es lliuren a l'interior d'Ucraïna", escrivia l'analista Rob Lee. Maniobres de distracció que també tenen un component emocional gens trivial: veure Rússia atacada fa pujar la moral dels soldats de Zelenski. També de la població. I, en les guerres, l'estat d'ànim és decisiu.

El que pensa Occident

¿I els aliats occidentals de Zelenski, responsables que Ucraïna segueixi existint, què en diuen? El missatge oficial és clar: els Estats Units i companyia no volen que Kíiv utilitzi armament occidental per atacar Rússia. Però una cosa és el que es diu públicament i l'altra el que es comenta als despatxos. Fonts del govern de Joe Biden asseguraven la setmana passada al New York Times que aquests episodis ja formen part de "la normalitat de la guerra". El president lituà, Gitanas Nauseda, era més directe en una entrevista a Le Monde: "Els russos també han de sentir les conseqüències de la guerra".

En els darrers dies ha planat una altra pregunta: ¿La repetició d'atacs contra territori rus pot posar en perill l'enviament de més armament occidental cap a Kíiv? No ho sembla. "Occident necessita el triomf d'Ucraïna, i Ucraïna, que necessita Occident, sap on són els límits", resumeix l'acadèmic Garvan Walshe. Ell també creu que aquesta nova fase ja forma part de la normalitat de la guerra.