Insults, crits i xiulets: la crispació s'instal·la al Parlament francès

París"No havia vist una cosa així en els últims 12 anys", s'exclama el ministre portaveu del govern francès, Olivier Veran, durant la seva intervenció a l'Assemblea Nacional. Veran parla entre crits ensordidors de diputats dels grups de l'oposició que gairebé no el deixen intervenir. És el 24 de novembre i la sessió al Parlament es desenvolupa d'una forma semblant a la dels últims plens, entre crits, xiulets i molt d'enrenou a gairebé cada intervenció. Des de l'inici de la nova legislatura, al juliol, a l'Assemblea s'ha instal·lat un nivell de crispació i tensió inèdits a França, comparable a l'ambient de batussa que viu des de fa un temps el Congrés espanyol.  

"No som al despatx polític de França Insubmisa, som al Parlament, així que haureu d'escoltar; es diu democràcia i li tinc estima", segueix Veran. Una estona abans s'han viscut alguns dels moments més crispats que es recorden a l'Assemblea, amb el diputat Olivier Serva, d'un grup polític minoritari de centre, cridant a un altre diputat: "Cus-te la boca!", una expressió que crea tant de rebombori a la cambra que la diputada que presideix el ple en aquell moment, desbordada per la situació, ha de suspendre la sessió.  

Què ha passat en aquesta legislatura perquè regni un ambient tan explosiu al Parlament? D'entrada, el govern està en minoria i els dos principals grups de l'oposició, l'extrema dreta de Marine Le Pen (Reagrupament Nacional) i l'esquerra radical (França Insubmisa), van obtenir uns resultats històrics a les últimes legislatives i tenen més diputats que mai. L'Assemblea no només està més polaritzada, sinó que els dos grups lluiten per fer-se notar i exercir de partit de l'oposició. Per primera vegada en molts anys, al Parlament hi ha joc. I el joc es tradueix en moments de gran tensió i crispació. 

Lleis aprovades sense el vot de l'Assemblea 

No és inèdit que el partit del govern estigui en minoria a l'Assemblea Nacional, però és poc habitual. El sistema polític francès està dissenyat per facilitar la governabilitat i atorgar la majoria al partit que governa. En aquest cas, el partit d'Emmanuel Macron, la República en Marxa –rebatejada recentment com a Renaixement– i els partits que li donen suport a la cambra, no tenen la majoria absoluta, un fet que obliga a debatre i negociar cada llei. Però els grups de l'oposició no li estan posant les coses gens fàcils al president de la República. Tant és així que el govern està fent un ús exagerat del mecanisme constitucional, l'article 49.3, que li permet aprovar lleis sense passar pel vot de l'Assemblea. Quan l'executiu activa el 49.3, la cambra no vota, però sí que ha de debatre la llei. Els debats s'acostumen a allargar hores i al govern li plouen les crítiques. Els ànims s'encenen. 

En només dos mesos, l'executiu liderat per Élisabeth Borne ha fet ús del mecanisme deu vegades -l'última, aquest dijous-, sobretot per aprovar lleis relacionades amb els pressupostos del 2023. Cada vegada que recorre al 49.3 al govern li plou almenys una moció de censura. De vegades, dues. La fragmentació parlamentària fa que, per ara, tampoc hi hagi hagut una majoria suficient entre els grups de l'oposició per aprovar cap de les mocions de censura, però la manca de consens debilita la imatge del govern. 

Màxima sanció per racisme 

Però no és que en legislatures anteriors no s'hagin produït episodis de gran tensió –és històric l'enfrontament del 2006 entre l'aleshores primer ministre, Dominique de Villepin, i François Hollande, que era el líder dels socialistes, en què els dos polítics es van escridassar violentament i gairebé arriben a les mans– però aquesta legislatura la crispació és la nota dominant. A principis de novembre, un diputat de l'extrema dreta va ser expulsat durant 15 dies, la màxima sanció que permet el reglament de l'Assemblea, per una frase racista que li va cridar, en plena sessió plenària, a Carlos Martens Bilongo, un diputat negre de l'esquerra radical mentre aquest parlava d'immigració. "Que torni al seu país!", li va etzibar Grégoire de Fournas, de Reagrupament Nacional, interrompent el discurs de Martens Bilongo.

També va ser molt tens el recent debat sobre la prohibició de les corrides de toros a la Catalunya Nord –és una qüestió també molt polèmica a França– i el que venia després a l'ordre del dia, sobre una proposta per reintegrar al seu lloc de treball els sanitaris no vacunats. Totes dues eren iniciatives de França Insubmisa i els debats van acabar amb greus acusacions entre els diputats de la força governamental i els de l'oposició. I amb nombroses interrupcions de la sessió pels crits dels diputats. Segons Le Monde, als passadissos va continuar la brega amb insults entre parlamentaris. "Estem vivint una nit de bojos", resumia una diputada insubmisa.