Qui té la iniciativa ara al camp de batalla a Ucraïna?

BarcelonaJa fa setmanes que s'ha instal·lat el missatge que Rússia agafa la iniciativa en la guerra a Ucraïna, mentre que l'exèrcit de Volodímir Zelenski ha quedat estancat després del fracàs en l'intent de recuperar bona part del territori ocupat en la tan anunciada contraofensiva de l'estiu passat. La destitució del cap de l'exèrcit ucraïnès, Valeri Zalujni, aquest dijous afegeix arguments a aquesta tesi. Però la realitat és que, si bé és cert que les tropes ucraïneses no han aconseguit cap gran avenç l'últim any, les forces de Vladímir Putin tampoc. Amb el segon aniversari de la invasió russa a tocar, creix la temptació de voler una resposta a la pregunta de qui guanya la guerra de moment. Però la resposta curta és que ningú.

"La contraofensiva ucraïnesa de l'estiu ha fracassat, és un fet, però les ofensives russes al Donbass tampoc estan donant grans resultats", explica a l'ARA l'analista militar Pol Molas. "Hi ha un empantanegament a nivell terrestre", resumeix, malgrat que assenyala com a petites victòries el discret avenç de les tropes ucraïneses al sud el desembre passat, quan van aconseguir travessar el riu Dnipró a Kherson, i els atacs a la flota russa al mar Negre.

El mateix Zelenski va admetre-ho aquest dijous: "En el segon any de la guerra hem guanyat el mar Negre. Hem guanyat l'hivern. Hem demostrat que podem reprendre el control sobre el cel ucraïnès. Però, per desgràcia, no hem pogut aconseguir els objectius a terra".

Falta de munició i de reclutes

Entre els factors que han contribuït al fracàs de la contraofensiva de Kíiv, Molas apunta al fet que el material enviat pels aliats occidentals "va arribar tard i amb poques quantitats". "No es podia esperar que els ucraïnesos poguessin trencar les línies de defensa russes amb el material que tenien", assegura: "A més, els ucraïnesos no es poden permetre tractar les seves forces com ho fan els russos, que els envien a la carnisseria". L'analista indica que, tot i que l'exèrcit ucraïnès ha patit menys baixes que el rus, la majoria de soldats fa dos anys que lluiten, cosa que suposa un gran desgast, i cal reemplaçar-los urgentment.

Zelenski ha admès problemes en el reclutament de nous soldats. Aquest aspecte és un dels que s'havia assenyalat com a motiu de les divergències amb Zalujni. A la seva roda de premsa de final d'any, Zelenski va confirmar que les forces armades estaven preparant una nova mobilització. Va detallar que l'exèrcit havia demanat entre 450.000 i 500.000 nous soldats, però que encara no s'havia pres una decisió definitiva sobre una qüestió que va admetre que era "molt delicada". Una de les queixes més esteses en la societat ucraïnesa respecte a la mobilització és el reclutament forçós en llocs públics i al transport públic.

Dimecres, el Parlament ucraïnès va aprovar, en primera lectura, la nova llei de mobilització, malgrat la gran polèmica que ha aixecat. La norma rebaixa de 27 a 25 anys l'edat de crida a files i dona poders a les autoritats militars per bloquejar comptes i privar de permisos de conducció els homes que intentin evitar anar a l'exèrcit, entre més mesures. D'aquí dues setmanes es debatrà en segona lectura i s'espera que entri en vigor a l'abril.

Segons Molas, Ucraïna no té només problemes per reclutar soldats rasos, sinó també una mancança important d'oficials d'alt rang, que són els que poden dirigir ofensives a gran escala.

L'ajuda, bloquejada

A aquests problemes de reclutament, s'hi ha d'afegir un element que genera gran incertesa a Kíiv: el nou paquet d'ajuda dels Estats Units, que continua bloquejat per les picabaralles electorals entre demòcrates i republicans. A més, Ucraïna pateix per l'escassetat de munició i els problemes de producció als països occidentals.

"Ucraïna ha d'enfocar aquest any a la defensiva, intentant reclutar més tropes i, alhora, no encaixar gaires baixes. Li cal generar prou reserves entrenades de cara a una situació més favorable el 2025", opina Molas. Tot i això, afegeix que les forces de Kíiv també han d'intentar "aplicar el màxim desgast possible a les tropes russes, perquè els reemplaçaments que s'enviïn de Moscou es consumeixin al camp de batalla i no puguin generar una reserva estratègica per llançar una ofensiva a gran escala". Això, indica, es pot aconseguir, com ja ho estan fent, amb els petits drons de fabricació pròpia, útils i barats.

Segons l'analista, l'exèrcit ucraïnès necessita millorar la "guerra electrònica", per exemple per poder interferir les connexions amb els drons, un aspecte en què Rússia té avantatge. Zelenski s'hi va referir justament dijous: "Les accions de l'exèrcit han de ser molt més avançades tecnològicament". I aquest divendres, el nou cap de l'exèrcit, Oleksandr Sirski, també va apuntar en aquesta direcció. "Només els canvis i la millora constant dels mitjans i mètodes de guerra permetran assolir l'èxit", ha escrit en una publicació a Telegram, i ha destacat els drons i la guerra electrònica com a exemples de nova tecnologia que ajudaria Ucraïna a aconseguir la victòria.

"Salvant les distàncies, la situació és semblant a la del 1916 durant la Primera Guerra Mundial, quan es va produir un estancament perquè cap dels dos bàndols sabia com trencar el bloqueig del front. No va ser fins al 1917, amb avenços tecnològics i tàctics, que es va trencar", resumeix Molas.