Imprevisible i desconcertant: les claus de la contraofensiva ucraïnesa

BarcelonaDes del mes de maig la guerra a Ucraïna semblava encallada, sense canvis significatius en les línies de front, en un conflicte de desgast on cap dels dos bàndols aconseguia avançar. Però en els últims sis dies l'exèrcit ucraïnès, que ara disposa de l'armament modern que li han enviat Estats Units i diversos països europeus, ha pogut començar a girar la truita. Per primer cop des que el president rus Vladímir Putin va ordenar la invasió, el 24 de febrer a la matinada, Kíiv sembla tenir la iniciativa militar. Per primer cop és Ucraïna qui colpeja primer, i les tropes russes s'han hagut de retirar d'un territori d'uns 3.000 quilòmetres quadrats als voltants de Khàrkiv, la segona ciutat del país, al front de l'est i al sud. Aquest vespre el president ucraïnès Volodímir Zelenski ha assegurat que el territori conquerit en els últims dies és de 6.000 kilòmetres quadrats. La contraofensiva ha permès a Ucraïna recuperar en una setmana més territori del que Rússia ha guanyat des de l'abril. El canvi és important, però d'això no se'n pot deduir que els ucraïnesos han començat a guanyar la guerra.

L'avenç no és només espectacular per l'extensió de terreny reconquerit, sinó també per les implicacions que això comporta a mitjà i llarg termini. Dissabte l'exèrcit ucraïnès va recuperar –després d'haver controlat Balaliia i Kupiansk– la localitat d'Izium, un nus ferroviari estratègic al sud-est de Khàrkiv que les tropes del Kremlin utilitzaven per abastir-se. "Els russos depenen molt dels ferrocarrils per a la seva logística. Per tant, això és molt significatiu, i ja no podran fer operacions ofensives al Donbass (si és que mai poden), fins que la reorganitzin", apunta Mike Martin, del departament d'estudis de la guerra del King's College de Londres. Konrad Muzika, analista de defensa de la consultoria Rochan, hi coincideix: "La pèrdua d'equipament i de forces a Khàrkiv significa que els russos no podran lliurar cap ofensiva a curt i llarg termini". El cop per al Kremlin és, doncs, important, però en cap cas definitiu.

Un moviment molt preparat

Però un avanç tan important no s'explica sense una intensa preparació prèvia. I el que hem vist aquests últims dies es va començar a coure el maig passat, amb successives operacions ofensives de l'exèrcit ucraïnès tant a Khàrkiv com al sud. Ha estat com una mena de joc d'escacs, en què Kíiv no ha buscat la confrontació directa a camp obert, sinó més aviat atacs llampec: infiltrar-se entre les línies enemigues més que trencar-les. Després van venir els sonats atacs sobre la península de Crimea i Kíiv va declarar i va fer creure al Kremlin que començava la reconquesta de Kherson, la primera gran ciutat d'Ucraïna que va ser ocupada per Rússia: amb les noves armes occidentals van destruir defenses antiaèries, ponts i línies de subministrament, en el que semblaven moviments preparatoris per a l'assalt sobre la ciutat. Fins i tot hi va haver alguns espectaculars atacs a la península de Crimea, molt fortificada després de 8 anys d'ocupació russa.

"Rússia va respondre movent tropes del Donbass cap a Kherson i això va ser un error, perquè la ciutat és a l'altra banda del riu Dnièper: van travessar el riu i aleshores els ucraïnesos van bombardejar els ponts i ara hi ha milers de soldats russos atrapats allà", assegura Mikhaïlo Samus, exmilitar ucraïnès que dirigeix la New Geopolitics Research Network. "El problema que tenen els generals russos és que no poden preveure quin serà el pròxim moviment: serà a Donetsk, a Lugansk, a Kherson, a Mariúpol?", assegura. Els ucraïnesos es mouen de pressa, amb una bona informació d'intel·ligència sobre el terreny i un comandament més descentralitzat, i els russos no tenen capacitat de reacció.

Atacs a infraestructura civil

Moscou retrocedeix, però no deixa de colpejar i deixa clar que pot fer molt de mal a la població civil. A les portes de la tardor, els bombardejos russos van deixar sense aigua ni electricitat ahir importants zones de la regió de Khàrkiv, però els equips d'emergència van poder restablir el subministre al 80% de la població. Aquest dilluns han continuat bombardejant el districte residencials de Nemishlianski, segons ha denunciat l'alcalde de la ciutat, Igor Terekhov, al seu canal de Telegram, afegint que no hi ha cap objectiu militar a la zona. Per Terekhov aquesta atacs són una "revenja" de Moscou davant els avenços ucraïnesos. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski ha dit que l'únic objectiu d'aquests bombardejos és "deixar la gent sense llum ni calefacció".

Pere Vilanova, investigador associat del Cidob, resumeix com estan les coses: "Militarment crida l'atenció com ha fet de malament Rússia les coses en aquests 200 dies d'invasió, tant en el front terrestre com en el marítim: volia una invasió a gran escala i ara només es pot plantejar el control militar indiscutible de les províncies de Donetsk i Lugansk". I alhora reclama prudència: "Les guerres són fàcils de començar però molt difícils d'acabar, i fàcilment ens podem trobar en una situació de ni pau ni guerra".