Què implica que Ucraïna pugui atacar territori rus amb armes occidentals?

Barcelona"Rússia està aprofitant l'espai aeri rus com a santuari per atacar la província de Khàrkiv", deia fa poques setmanes una anàlisi del think tank nord-americà Institute for the Study of War (ISW) que parlava de "l'espai segur de Putin" per referir-se a les bases militars russes properes a la frontera amb Ucraïna. La preocupació d'aquests analistes s'ha anat estenent en els últims dies pels despatxos de governs i institucions polítiques fins a aconseguir un canvi de política del principal aliat de Kíiv, al qual aniran seguint altres governs de l'OTAN. Ahir el govern dels Estats Units li va donar permís al govern de Volodímir Zelenski per fer servir les armes que li subministra sobre territori rus, sempre que sigui amb objectius militars. Com a principal contribuent de l'OTAN i principal productor d'armes, la llum verda dels Estats Units és també un permís per a la resta de socis. I de seguida ha quedat clar: Alemanya s'ha sumat al canvi de política un dia després.

La decisió arriba, de fet, després d'uns dies de debat intens sobre aquesta qüestió en el si de l'OTAN. El mateix president de França, Emmanuel Macron, va treure un mapa de bases militars russes durant la seva roda de premsa amb el canceller alemany, Olaf Scholz, dimecres passat, per argumentar: "Com hem d'explicar als ucraïnesos que han de protegir tot el que està al voltant de Khàrkiv sense el dret a atacar el lloc des d'on venen els míssils?" El Regne Unit ja li havia donat carta blanca a Kíiv per fer servir les armes que li subministra de la manera que vulgui, però la resta de principals aliats de l'OTAN encara mantenien la prohibició de fer-les servir en territori rus, per por d'una escalada. Amb l'ofensiva a Khàrkiv, que Rússia va llançar el 10 de maig des de les seves bases a Belgorod i Kursk, principalment, això ha canviat. Però què suposa en realitat aquest canvi?

"És un esglaó més en l'escalada militar, i això comporta riscos per als subministradors d'armes, perquè s'estan significant i n'estan prenent part d'una manera molt clara i no se sap com pot reaccionar [Vladímir Putin]", apunta l'analista del Centre Delàs d'Estudis per la Pau Jordi Calvo. El productor i venedor de les armes té dret a imposar condicions en el seu ús, i l'analista admet que "és habitual" que permeti aquest ús contra enemics tercers. El condicionant que han posat els Estats Units és "que hi hagi una justificació militar [per l'atac en territori rus] i no es violi el dret internacional", és a dir, que no s'ataquin zones civils. "La mala notícia, però, és que aquest moviment ens fa veure que la guerra no va a menys sinó que va a més, i que tothom té assumit que serà una guerra llarga", afegeix.

De fet, els analistes militars coincideixen que l'impacte d'aquest canvi en el curs de la guerra serà "important" però no decisiu, com apunta el president de la Societat d'Estudis Militars, Pol Molas. La possibilitat d'atacar les bases militars russes properes a la frontera "pot obligar Rússia a retrocedir com a mínim a 300 quilòmetres de la frontera" (la prohibició d'ús en territori rus es manté en els míssils de llarg abast ATACMS, que són els únics que podrien arribar fins allà), i això faria perdre capacitat operativa a l'exèrcit rus. També permetrà a Ucraïna defensar-se de les "bombes planadores" que Rússia els envia des d'aquestes bases, "unes bombes amb sistema guiat amb GPS que han aconseguit una potència de foc important", diu Molas.

L'ofensiva russa sobre Khàrkiv continua per l'aire, però "la terrestre està aturada", assegura Molas. Tot i això, la pressió en aquesta part del front ha obligat Ucraïna a desplaçar cap allà homes i recursos que es desvien del front de Donetsk. Aquest atac rus a la zona de Khàrkiv, diu, "depèn molt de l'artilleria, i si ara l'exèrcit ucraïnès pot disparar contra els centres on Rússia emmagatzema la munició, Moscou tindrà molts problemes".

No serà el primer cop que Ucraïna ataca territori rus

Tanmateix, no serà el primer cop que Ucraïna ataca territori rus. Ja ho ha fet fins ara a través de drons sobretot i amb armament de producció pròpia. "Escalada? Relativa, perquè simplement dona carta de naturalesa a alguna cosa que ja estava succeint, Ucraïna ja estava atacant territori rus", diu en aquest sentit Edu Farré, expert en estudis estratègics i seguretat internacional. Farré està segur, a més, que els aliats donaran el seu permís "amb filtres i limitacions" i caldrà veure si autoritzen l'ús del seu armament per atacar infraestructura clau russa, com per exemple el pont de Kertx, que uneix Crimea amb Rússia. Tanmateix, explica que l'únic armament capaç de destruir el pont des de distància és un tipus de míssil europeu, el Taurus, que Alemanya manté vetat i no permet vendre a Ucraïna.

"Mentre els fons estatunidencs d'ajuda a Ucraïna han estat bloquejats al Congrés dels EUA, Rússia ha estat mobilitzant efectius i recursos econòmics i ara el momentum ha tornat al bàndol rus, que a més en dos anys de guerra ha pogut depurar molt la seva precisió", explica Farré, un context que explica el moviment dels aliats de l'OTAN per proveir Kíiv d'una nova eina militar. El canvi, però, "no tindrà un impacte dramàtic a la guerra a curt termini, però sí a llarg termini", diu l'analista, perquè permetrà "anar degradant les capacitats russes" concentrades a prop de la frontera amb Ucraïna.