Per què és "un imperatiu estratègic" que la UE s'acosti a l'Amèrica Llatina?
Brussel·les vol que els presidents de la UE i la CELAC es reuneixin de manera periòdica cada dos anys
Brussel·lesLa pandèmia del covid i la guerra d'Ucraïna han evidenciat les dependències de la Unió Europea i l'han empès a accelerar els seus plans de diversificació de socis principals. En aquest sentit, el club comunitari sap que en les relacions amb l'Amèrica del Sud i el Carib hi ha molt de camp per córrer i hi veu una oportunitat d'or, sobretot Espanya, que fa temps que pressiona en aquest sentit la resta d'estats membres. "Hem de passar a ser socis naturals, que ho som per qüestions històriques, culturals, de valors i comercials, a ser socis per elecció", ha assenyalat aquest dimecres el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en la presentació del nou pla de Brussel·les per potenciar els lligams amb Llatinoamèrica.
En la mateixa línia, el dirigent català ha assegurat que davant del context actual és un "imperatiu estratègic" iniciar "una nova era" amb el continent sud-americà i ha anunciat la voluntat de la Comissió Europea de crear un mecanisme permanent de coordinació amb la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC). Brussel·les té la intenció que cada dos anys es dugui a terme una cimera periòdica entre els presidents i primers ministres dels estats que conformen els dos organismes.
De fet, aquest 17 i 18 de juliol se celebrarà la primera trobada UE-CELAC després de vuit anys, i serà en aquesta reunió que discutiran el nou format dels lligams diplomàtics que volen mantenir. "Sovint aquesta relació s'ha donat per feta o s'ha descuidat [...]. Hem sigut una mica deixats amb els nostres llaços polítics", ha criticat Borrell. Per aquest motiu, durant els últims mesos la UE ha intensificat els contactes diplomàtics amb l'Amèrica Llatina. El dirigent socialista ha visitat la regió fins a cinc vegades durant els últims mesos. La setmana que ve la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, viatjarà al Brasil, l'Argentina, Xile i Mèxic.
El fet que Espanya regenti durant aquest segon semestre la presidència rotatòria de la Unió Europea també pot suposar una empenta important per la millora de les relacions. Madrid sempre ha considerat la millora de les relacions amb Llatinoamèrica una prioritat, tot i la desídia dels estats membres amb més pes al club europeu, i no vol deixar escapar l'oportunitat.
Entre altres acords, el govern espanyol i la Comissió Europea pretenen que el Parlament Europeu i els Vint-i-set desencallin l'acord comercial amb Mercosur. Malgrat que es va firmar el 2019, no es va ratificar per la por de països com França que la importació de carn i diferents productes alimentaris afectés la competitivitat dels seus agricultors.
En tot cas, l'Amèrica del Sud i el Carib ja són socis comercials rellevants per als Vint-i-set. Segons la Comissió Europea, les exportacions de la Unió Europea als estats de la CELAC representen actualment 369 milions d'euros i més d'un milió de llocs de treball. Una xifra que des del 2018, i sobretot des de l'inici del conflicte d'Ucraïna, ha crescut de manera substancial: fins a un 40%. Hi han ajudat diferents acords bilaterals del bloc comunitari amb alguns països sud-americans, com el que va firmar amb Xile, que facilita l'accés de les empreses europees a matèries crítiques.
Els minerals crítics, un punt clau
Un dels principals interessos de la Unió Europea en els països que conformen la CELAC són, precisament, aquests minerals crítics. Són imprescindibles per al sector tecnològic europeu, principalment per la fabricació de bateries, i el bloc comunitari vol diversificar-ne els subministradors. Ara mateix, els importa en gran part de la Xina: deu de les trenta matèries crítiques arriben majoritàriament del gegant asiàtic. En aquest sentit, la Unió Europea vol evitar ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, la de la dependència respecte a règims autoritaris i socis poc fiables, com ha passat amb l'energia amb Moscou, i tem que a llarg termini pugui repetir-se el mateix amb els minerals crítics amb Pequín.
Brussel·les també recorda que l'Amèrica Llatina i el Carib són el principal productor d'aliments del món, compta amb el 50% de la biodiversitat mundial i té un gran potencial pel que fa a la generació d'energia verda. D'aquesta manera, l'executiu comunitari també hi veu un aliat imprescindible en la lluita contra el canvi climàtic. "Malgrat la volatilitat política, els índexs democràtics dels estats de la CELAC són majors que la majoria de parts del món, i compartim molts valors i objectius climàtics", destaquen fonts comunitàries.