Immigració, impostos i deute: punts de xoc en la negociació per formar govern a Alemanya

Governar és, abans de res, pactar. I més encara si cap partit ha obtingut la majoria de vots suficients per governar en solitari, com ha passat a les eleccions alemanyes del 23 de febrer passat. El vencedor de les eleccions i el candidat conservador, Friedrich Merz, s'ha reunit aquest dimarts durant una hora i mitja a la Cancelleria federal a Berlín amb el canceller sortint, el socialdemòcrata Olaf Scholz, per organitzar la transició cap al futur govern. Conservadors i socialdemòcrates hauran de negociar en les pròximes setmanes un acord per formar una gran coalició que els permeti governar junts Alemanya els quatre anys vinents.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

La Unió –formada per Unió Demòcrata cristiana (CDU) i el seu partit germà, la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU)– ja va descartar aliar-se amb el partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) per governar. El partit ultradretà ha estat el segon partit més votat en aquestes eleccions, darrere dels conservadors i davant dels socialdemòcrates, però cap partit vol aliar-se amb la ultradreta. La CDU-CSU i l'SPD, que junts sumen 328 escons dels 630 que hi ha al Bundestag, no tenen més remei que pactar, encara que els seus programes electorals siguin molt diferents i xoquin en molts punts.

Merz està convençut que pot negociar “un bon acord” amb els socialdemòcrates i espera poder formar un govern de coalició abans de Setmana Santa. El politòleg Wolfgang Schröder creu que “és perfectament possible imaginar que es pugui arribar a un acord amb relativa rapidesa”. “La pressió per arribar a un acord és immensa. No només hi ha la pressió geopolítica, no només hi ha la situació desesperada d'aquests dos partits, sinó que, sobretot, tenen AfD trepitjant-los els talons i el temor que, si aquesta coalició no funciona, Alternativa per a Alemanya pugui continuar pujant”, explica aquest politòleg en una conversa amb corresponsals estrangers acreditats a Berlín. Aquest politòleg alemany, que és investigador al Centre de Recerca Social de Berlín (WZB), considera que “tot i això, l'SPD no acceptarà sense més ni més tot el que li presenti la CDU”.

El líder de l'SPD, Lars Klingbeil, ja ha advertit que els socialdemòcrates només formaran un govern de coalició amb els conservadors si la majoria dels militants del partit ho aproven prèviament. Després de les eleccions a l'alcaldia d'Hamburg del pròxim diumenge 2 de març podrien començar les negociacions de coalició pròpiament dites entre conservadors i socialdemòcrates o almenys sondejos exploratoris.

Desacord sobre el control de la frontera

Un dels punts en què xoquen socialdemòcrates i conservadors és en immigració, com ja es va veure durant la campanya electoral. L'SPD va acusar Merz d'haver trencat el cordó sanitari a l'extrema dreta després que el líder conservador aconseguís aprovar a finals de gener al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, un pla de cinc punts en matèria d'immigració, amb els vots de la ultradreta.

Merz pretenia així mostrar als votants el canvi de rumb del seu partit en matèria migratòria i la ruptura amb la política de portes obertes als demandants d'asil de l'excancellera conservadora Angela Merkel, en un intent de frenar la sagnia de vots cap a AfD. Merkel va obrir les portes a més d'un milió de refugiats, la majoria sirians, en plena crisi migratòria europea. Tot i això, l'estratègia de Merz no va funcionar. Més d'un milió d'antics votants de la CDU-CSU van fer aquesta vegada la papereta de l'extrema dreta a l'urna.

La votació al Bundestag al costat de l'AfD també va afectar la relació amb l'SPD, pràcticament l'únic soci de coalició possible dels democristians. El líder conservador va advocar durant la campanya pel control permanent de les fronteres Schengen, la detenció dels migrants amb ordre d'expulsió i el rebuig a la frontera alemanya dels sol·licitants d'asil procedents d'altres països de la UE. Els socialdemòcrates, en canvi, estan en contra dels tancaments de fronteres i els rebutjos generalitzats a les fronteres interiors.

Per altra banda, mentre que la CDU-CSU prometia a la campanya reduir l'impost de societats del 30 al 25% per alleujar la càrrega de les empreses, l'SPD hi està en contra. Els socialdemòcrates proposen una prima “Made in Germany” (Fabricat a Alemanya) per recompensar els que inverteixin a Alemanya.

La política social és un altre dels àmbits en què hi ha grans diferències entre els conservadors de la CDU-CSU i els socialdemòcrates, en qüestions com el subsidi bàsic, les pensions i el salari mínim. També els futurs socis de coalició haurien de decidir si reformen el fre del deute alemany, ancorat a la Llei Fonamental (la Constitució alemanya) i que limita estrictament l'endeutament públic. Merz rebutja una reforma ràpida del fre del deute. L'SPD, en canvi, està a favor de la reforma per poder així tenir més fons per, per exemple, la modernització d'infraestructures i la defensa.

Els cinc grans debats sobre el futur d’Europa en què Alemanya pot ser determinant