Hongria veta l'ajut de 18.000 M€ a Ucraïna

Brussel·lesHongria continua fent xantatge a la Unió Europea perquè no li retiri els 13.300 milions d'euros de fons comunitaris que li pertocarien, a causa del frau i la corrupció generalitzades. Aquest dimarts el govern de Viktor Orbán ha tornat a vetar l'ajuda de 18.000 milions d'euros a Ucraïna, que hauria de servir per pagar pensions, salaris i la reconstrucció d'infraestructures crítiques que ha destruït l'exèrcit rus. Budapest també ha bloquejat la normativa que fixaria un tipus mínim del 15% d'impostos de societats per a les grans multinacionals. Les dues lleis necessiten el suport unànime dels Vint-i-set.

Tanmateix, la resta de països comunitaris volen esquivar el veto d'Hongria i han acordat buscar la fórmula que permeti entregar el suport econòmic a Ucraïna sense que tots els estats membres hagin de donar-hi el vistiplau. "No ens desanimem, la nostra voluntat continua sent començar a desemborsar l'ajut a Ucraïna a principis del gener del 2023", ha dit Zbinek Stanjura, el ministre d'Economia de la República Txeca, que ostenta la presidència de torn del Consell Europeu.

Tot i que oficialment els ajuts a Ucraïna i els fons d'Hongria no tenen cap mena de vinculació, la majoria d'estats membres tenen assumit que es tracta d'una mesura de pressió d'Orbán. De fet, Alemanya, França o Itàlia ja han demanat a Brussel·les que torni a analitzar les iniciatives que Budapest va prometre aplicar per complir amb els estàndards democràtics que li reclama. Això suposaria ajornar una altra vegada la decisió final que ha de prendre el Consell Europeu abans del 19 de desembre. El termini s'acosta i, si els estats membres no arriben a cap decisió, Orbán se sortiria amb la seva i rebria els fons que té congelats.

En tot cas, la majoria de països comunitaris confien que a última hora Orbán aprovi noves lleis anticorrupció –s'han de votar aquesta setmana al Parlament hongarès– que facilitin que el Consell Europeu finalment desbloquegi els fons i, d'aquesta manera, Budapest cedeixi en els ajuts a Ucraïna i el tipus mínim a les multinacionals.

L'acostament de la UE als Balcans

D'altra banda, els caps d'estat i de govern dels Vint-i-set han celebrat aquest dimarts una cimera d'un alt valor simbòlic a Tirana (Albània). És la primera vegada que es reuneixen als Balcans Occidentals i escenifica l'acostament de la Unió Europea a la regió, que s'ha accelerat des de l'inici de la guerra d'Ucraïna. "L'escalada de la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna està posant en risc la pau i la seguretat europea i global, i subratlla la importància de l'associació estratègica entre la Unió Europea i els Balcans Occidentals", diu la declaració final de la cimera.

En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha instat els països dels Balcans Occidentals a escollir en quin bàndol es posicionen. "Rússia i la Xina tracten d'influir, però la Unió Europea és el principal soci i inversor, per això han de decidir amb qui estan, si amb la democràcia, amb la Unió Europea, o agafar l'altre camí, el de les autocràcies i del dret del més fort", ha remarcat Von der Leyen des de Tirana.

De moment, la Unió Europea ja ha iniciat converses d'adhesió amb Sèrbia, Montenegro, Albània i Macedònia del Nord, i la Comissió Europea ha proposat als estats membres que Bòsnia i Hercegovina obtingui l'estatut de candidat. Kosovo també vol demanar-ho abans que s'acabi l'any, però Espanya, Grècia, Eslovàquia, Romania i Xipre no el reconeixen com un estat independent de Sèrbia.

D'altra banda, per guanyar influència i demostrar el compromís amb la regió, la Unió Europa té previst destinar 1.000 milions d'euros a ajudar els Balcans Occidentals a afrontar la crisi energètica i facilitar-los la inversió en energies renovables. També, per reduir la dependència de la zona amb els combustibles fòssils russos, el grup comunitari ja ha dit que està disposada a permetre'ls participar en les compres conjuntes de gas i hidrogen dels Vint-i-set.