Hongria i Eslovàquia s'enfronten a Ucraïna i Brussel·les pel petroli rus
Budapest i Bratislava denuncien que Kíiv en limita el subministrament i critiquen la inacció de la UE
BarcelonaHongria i Eslovàquia han obert un nou front amb Brussel·les. Aquest cop, el motiu és el subministrament de petroli rus, tot i que la disputa parteix d'una decisió de Kíiv. El 24 de juny, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va incloure l'empresa russa Lukoil a la llista d'entitats sancionades per la seva vinculació amb el règim de Vladímir Putin i va tancar el pas del seu cru per Ucraïna a través de l'oleoducte Druzhba, cosa que afecta principalment Hongria i Eslovàquia, països encara molt dependents dels hidrocarburs russos. Budapest i Bratislava critiquen que aquesta decisió posa en risc la seva seguretat energètica i reclamen a Brussel·les que hi intercedeixi.
El govern ultranacionalista de Viktor Orbán va titllar la decisió d'Ucraïna de "xantatge". "Ucraïna ens està fent xantatge per la nostra postura a favor de la pau", va afirmar el ministre de Governació hongarès, Gergely Gulyás. Per la seva banda, el primer ministre eslovac, Robert Fico, va subratllar que "Eslovàquia no pretén ser ostatge de les relacions entre Ucraïna i Rússia".
El govern hongarès ha expressat aquesta setmana el seu descontentament per la inacció de la Unió Europea. Un portaveu de la Comissió Europea va respondre aquest dijous que no cal cap "consulta urgent", com van exigir Budapest i Bratislava en virtut de l'acord comercial de la UE amb Ucraïna, argumentant que tots dos països tenen capacitat per subministrar-se a través d'altres vies, especialment a través de Croàcia. Una resposta que el ministre d'Exteriors hongarès, Péter Szijjártó, ha considerat "un escàndol", ja que ha assegurat que el flux des de Croàcia és "poc fiable", ja que des de l'inici de la guerra a Ucraïna ha augmentat les tarifes de trànsit a cinc vegades la mitjana del mercat i no ha invertit en l'augment necessari de capacitat.
El subministrament de petroli rus a través de l'oleoducte Druzhba (que vol dir amistat), que transporta petroli des de Rússia fins a Eslovàquia, Hongria i Txèquia a través d'Ucraïna, s'ha mantingut estable, malgrat les sancions i el veto parcial a les exportacions de productes energètics russos. El maig del 2022, tres mesos després de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, els Vint-i-set van acordar eximir de les sancions aquest oleoducte, davant la pressió sobretot d'Orbán, i vetar només les importacions del cru rus que entrava a la UE amb vaixells. Aquests tres països van demanar poder seguir rebent cru rus a les seves refineries davant la manca d'altres fonts de petroli, argumentant que necessiten temps per diversificar les seves vies de subministrament de cru i adaptar les seves refineries. Amb tot, l'excepció és temporal i hauria d'acabar-se a finals d'aquest any.
Dependència de Rússia
Hongria i Eslovàquia són els estats membres de la UE més crítics amb les sancions a Moscou i més reticents a enviar armes a Kíiv. Són també els més dependents del petroli rus. Hongria té una refineria a Százhalombatta, al sud de Budapest, i la d'Eslovàquia és a Bratislava. Totes dues són propietat del grup hongarès MOL, que també té una refineria a Croàcia. Actualment, el 63% del cru que transformen aquestes plantes prové de Rússia, segons consta a la pàgina web de la companyia.
El cru rus arriba a través de l'oleoducte Druzhba, una infraestructura de l'era soviètica de 5.500 quilòmetres de llarg operada per l'empresa estatal russa Transneft. Ara bé, no tot aquest cru el subministra Lukoil, sinó que també n'aporten Rosneft i Tatneft, totes dues companyies de propietat estatal. De moment, Ucraïna només ha aturat el subministrament de Lukoil, per la qual cosa Hongria i Eslovàquia no es queden sense petroli, sinó que en continuen rebent d'altres empreses.
Segons Reuters, el ramal sud del Druzhba exportava, fins abans d'aquesta aturada, uns 1,1 milions de tones mètriques de cru rus al mes (uns 250.000 barrils al dia), de les quals un 40% es destinaven a Hongria i un altre 40% a Eslovàquia. Lukoil (el segon productor de petroli de Rússia, després de Rosneft) té un contracte amb MOL pel qual subministra uns 4 milions de tones de petroli anuals a Hongria i Eslovàquia, segons la mateixa agència.
Represàlies de Budapest i Bratislava
Part del gasoil i la gasolina produïts a les refineries eslovaca i hongaresa van a parar a Ucraïna. Aquest dimarts, Robert Fico va anunciar que el seu país deixarà d'exportar productes derivats del petroli a Ucraïna si Kíiv no fa marxa enrere. Es calcula que Eslovàquia cobreix prop del 10% de les necessitats de gasolina d'Ucraïna.
Per la seva banda, Hongria ha assegurat que bloquejarà els reemborsaments de la UE als estats membres que han enviat munició a Ucraïna mentre Kíiv no permeti el subministrament del cru de Lukoil. "Mentre Ucraïna no resolgui aquesta qüestió, que tothom s'oblidi del pagament dels 6.500 milions d'euros de compensació del Fons Europeu de Pau per a transferències d'armes", va dir el ministre d'Exteriors la setmana passada.
El Fons Europeu per la Pau, el mecanisme a través del qual la UE està donant suport a les forces armades d'Ucraïna, es va crear el 2021 per reemborsar els estats membres que envien munició a altres països. Però Hongria fa més d'un any que bloqueja 6.600 milions d'euros del següent tram de diners d'aquest fons esgrimint diverses raons.
Ucraïna, per la seva banda, ha defensat el seu dret a imposar sancions al trànsit de petroli rus, ja que les exportacions d'aquest producte han sigut claus per finançar l'esforç bèl·lic de Rússia. El trànsit de cru de Lukoil i altres proveïdors a través d'Ucraïna ha reportat uns 6.000 milions d'euros a l'any a Moscou des de l'inici de la invasió, segons el Centre per a la Lluita contra la Desinformació d'Ucraïna.