Hongria dona llum verda a l'entrada de Suècia a l'OTAN
Amb el desbloqueig de Parlament hongarès s'aixeca l'última barrera perquè el país formi part de l'aliança militar
"Ser membre de l'OTAN juntament amb un altre país vol dir que estem preparats per morir els uns pels altres". D'aquesta manera el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, anunciava divendres que Hongria aprovaria l'accés de Suècia a l'Aliança Atlàntica. Amb la llum verda del Parlament hongarès, que ratificarà la decisió dilluns, s'aixeca l'últim obstacle per al país nòrdic, que fa gairebé dos anys va sol·licitar l'adhesió.
Després de mesos d'enrenou diplomàtic entre els dos països, durant els quals Hongria rebutjava donar suport a Estocolm, el primer ministre suec, Ulf Kristersson, ha viatjat a Budapest per reunir-se amb el seu homòleg hongarès en una trobada molt esperada. Els dos líders han assegurat que estan preparats per deixar enrere les diferències i per "aprofundir en la cooperació" militar. "No estem d'acord amb Hongria en moltes qüestions, però en una cosa sí: que cal cooperar en els afers en què compartim posicions. Els dos països som membres de la Unió Europea i ben aviat també de l'OTAN" , ha assegurat Kristersson.
També han firmat acords militars perquè Hongria pugui llogar quatre avions de caça Gripen, de fabricació sueca. Tot i que Orban ha assegurat que aquesta cessió no tenia res a veure amb el canvi de posició respecte a Suècia, sí que ha dit que ha contribuït a "restablir la confiança" entre els dos països.
Estocolm va sol·licitar l'ingrés a l'OTAN el maig del 2022, juntament amb Finlàndia, després d'un històric canvi de posició política respecte a l'alineació militar al veure's amenaçats per Rússia amb la invasió d'Ucraïna. El procés semblava fàcil, tenint en compte que els dos països són membres de la Unió Europea i ja cooperaven amb l'Aliança Atlàntica, però no va ser així. A diferència de la sol·licitud de Finlàndia, que va avançar a una velocitat rècord i es va adherir a l'OTAN el juliol passat, la de Suècia va quedar estancada pel bloqueig de Turquia i d'Hongria, els dos països de l'aliança militar més pròxims a Rússia.
Un cop Estocolm va haver complert les exigències del president turc (va implantar una nova llei antiterrorista el maig de l'any passat), va ser Orbán qui va posar bastons a les rodes a l'adhesió. Els seus arguments per no autoritzar l'adhesió de Suècia eren força vagues. Budapest retreia la "superioritat moral" i la "manca de respecte" d'Estocolm perquè, asseguraven, qüestionava contínuament l'estat de la democràcia a Hongria. Potser per això, el primer ministre suec s'ha abstingut avui de fer qualsevol crítica a Orbán i s'ha mostrat comprensiu: "Respectem que el Parlament hongarès hagi pres la decisió més lentament".