Hillary Clinton: "El resultat a Ucraïna serà clau per definir el nou ordre mundial"

BarcelonaNo ha aixecat ni la meitat del rebombori que va desfermar la visita de Barack Obama a Barcelona l'abril passat, però ella no venia pas a ballar amb Bruce Springsteen. L'exsecretària d'Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, és un animal polític –en el millor sentit de l'expressió– i una oradora incombustible, de manera que la seva primera visita a la capital catalana –als 75 anys– havia de ser per contribuir al debat geoestratègic. "L'estabilitat i la seguretat futura de tot Occident i la democràcia mateixa estan en joc [en la guerra d'Ucraïna]", ha advertit Clinton davant d'un auditori entregat.

Clinton era la convidada d'honor en l'acte de celebració del 50è aniversari del Cidob (Centre d'Informació i Documentació Internacional de Barcelona), que s'ha celebrat a la capella del Macba amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i molts altres representants de la vida política, econòmica i mediàtica catalana. Mig segle de vida, el d'un dels think tanks més prestigiosos d'Europa, que Clinton ha passat majoritàriament en primera línia de la política als Estats Units, com a advocada i activista primer (el mateix any que naixia el Cidob, el 1973, ella es graduava a Yale), però també com una activa primera dama, senadora, secretària d'Estat i candidata a la presidència per al Partit Demòcrata. Un temps en què ha estat testimoni privilegiada dels canvis geopolítics al món, que ens han portat d'un món "binari" de la Guerra Freda a la situació actual, en què "creixen els estats agressius i els líders autoritaris, no només Putin sinó també Xi Jinping, que volen dominar més enllà de les seves fronteres", ha dit.

La que va liderar la política exterior dels Estats Units sota el govern d'Obama ha volgut deixar clar que el resultat de la guerra d'Ucraïna serà "clau per definir quin tipus d'ordre mundial serem capaços de construir". No només pel que suposa l'amenaça de Vladímir Putin i els seus "somnis de restablir una Rússia imperial", sinó també pel missatge que pot enviar a la Xina de Xi Jinping. "La nostra política amb Ucraïna s'ha convertit en la nostra política amb la Xina", ha insistit, convençuda que l'ajuda que Occident està brindant a Kíiv i la seva possible victòria militar pot dur el president xinès a replantejar-se la seva política exterior, especialment a Taiwan.

La trobada de Putin i Xi

Poc abans de la invasió russa a Ucraïna, el febrer de l'any passat, Putin va viatjar a Pequín i es va reunir amb Xi Jinping. "Crec que en aquella reunió Putin va compartir els seus plans amb Xi i li va dir que envairia Ucraïna i en una setmana tindria control del país", ha afirmat Clinton. L'exsecretària d'Estat diu que té el convenciment que Xi Jinping, abans de la invasió d'Ucraïna, "tenia la intenció de moure's contra Taiwan, fos econòmicament o amb una invasió militar". "Pensava fer-ho en un parell d'anys, no sé si tres o quatre, però no deixava de dir que ell resoldria el problema de Taiwan. Però després va veure què va passar a Ucraïna i crec que això deu haver impactat el pensament de Xi", afegia Clinton. Es referia específicament a la desfeta del totpoderós exèrcit rus, una força "on Moscou havia invertit tants diners" com la Xina ha invertit en el seu Exèrcit Popular d'Alliberament, i també a la determinació dels països occidentals de sancionar Rússia i d'oferir un suport militar clau a Ucraïna.

"Putin estava esperant que Donald Trump guanyés la reelecció el 2020, perquè Trump havia promès que si era reelegit retiraria els Estats Units de l'OTAN. Llavors no només Ucraïna, sinó els bàltics i molts altres països haurien estat en perill greu", ha dit l'excandidata a la presidència, amb l'habilitat narrativa d'una pel·lícula d'acció. "Llavors Putin va subestimar Biden i va decidir que faria igualment el que volia fer", és a dir, atacar Kíiv.

Quan Putin va decidir envair Ucraïna, diu Clinton, ho va fer perquè li havien assegurat que seria un passeig –"Si ets líder de per vida la gent només et diu el que vols sentir"– i perquè "no va comptar amb la solidaritat" dels Estats Units, Europa, el Japó i tants altres països cap a Ucraïna. "Però sobretot no va comptar amb el lideratge de Volodímir Zelenski i en el valor del poble d'Ucraïna", ha afegit. Clinton ha criticat el "fracàs" de la comunitat internacional per la seva inacció davant la guerra de Geòrgia (2008) i davant de la invasió de Crimea el 2014. "Tothom va esperar el millor i va creure que Putin no aniria més enllà", ha dit, i suggeria que no es caigui en el mateix error amb Xi Jinping.

Ucraïna és "una lluita que hem de guanyar"

En definitiva, Clinton ha encoratjat els països occidentals a mantenir el seu suport, militar i polític, a Ucraïna, no només per defensar-la de Putin, sinó per frenar la Xina i les seves ànsies expansives a la regió de l'Indo-Pacífic. La guerra d'Ucraïna, ha dit, "és la nostra lluita també". "És una lluita que hem de guanyar i crec que podem guanyar-la", ha reblat.

Però més enllà d'Ucraïna, Clinton ha parlat d'altres amenaces que enfronta la democràcia, arreu del món i també als Estats Units, per l'augment de populismes com el de Donald Trump, que la va desbancar a ella mateixa de la cursa a la presidència dels Estats Units. "El Partit Republicà d'avui és irreconeixible del que era fa un temps", ha dit, i ha explicat que molts republicans amb qui havia compartit l'estrada al Senat "s'han unit a la secta de Trump i del negacionisme electoral, dins d'aquest ambient polític de postveritat que vivim". A més de recordar que ella va tenir 3 milions més de vots que Donald Trump, amb la qual cosa s'ha endut la riallada del públic, Clinton ha denunciat també l'auge d'aquestes idees ultres arreu del món i especialment a les xarxes, on la "misogínia, sexisme i els atacs violents contra les dones estan fora de control".