¿Qui hi surt guanyant, amb la destrucció de la presa de Kherson?

BarcelonaMés de 600 cases inundades, desenes de milers d'evacuats i quilòmetres quadrats negats en diverses localitats al sud del riu Dniéper. La destrucció de la presa de Nova Kakhovka, al sud d'Ucraïna, ha estat qualificada d'"ecocidi" per membres del govern d'Ucraïna, tot i que des de Moscou s'acusa Kíiv de ser-ne responsable. Els dos bàndols s'intercanvien acusacions i cap assumeix l'autoria d'uns fets que estan penats per la Convenció de Ginebra. Enmig de la confusió i la incertesa generades per les maquinàries propagandístiques de les dues bandes, l'intent de posar llum als fets ens porta a preguntar-nos: ¿qui hi surt més beneficiat, amb la destrucció de Nova Kakhovka: Rússia o Ucraïna?

Alguns analistes militars veuen la inundació de la regió de Kherson com un intent rus d'esbordellar la tan anunciada contraofensiva ucraïnesa. "Rússia es beneficia d'una línia de front més petita perquè llavors li seria més fàcil concentrar esforços per prevenir un èxit" ucraïnès, deia al Financial Times l'analista del Foreign Policy Research Institute Rob Lee. "Si una operació ucraïnesa a Kherson ara resulta menys probable, [els russos] poden traslladar forces cap a l'est", afegia.

Però altres experts militars remarcaven que la contraofensiva ucraïnesa no hauria afectat igualment la zona de Kherson. Fins i tot amb el cabal del riu que hi havia amb la presa encara operativa, "intentar travessar el riu Dniéper amb els mitjans que té ara l'exèrcit ucraïnès hauria estat molt difícil", diu Pol Molas, president de la Societat d'Estudis Militars (SEM) de Catalunya. A més, assenyala que l'aigua "inunda també la primera línia defensiva russa" a l'est del Dniéper.

Molas té clar que fer esclatar la presa "no beneficia cap dels dos bàndols, perquè tots dos hi perden". El director d'estudis russos del Center for Naval Analyses, Michael Kofman, coincidia amb Molas en declaracions al Financial Times: "El desastre no beneficia ningú i afectarà sobretot el territori ocupat per Rússia", deia l'analista, i destacava també que la destrucció de la presa "inunda la primera línia de defensa russa a l'est del Dniéper, a Kherson, malgrat que l'amenaça de les tropes ucraïneses allà ja era baixa".

Voladura o acumulació d'aigua?

Tampoc és clar, de fet, si l'origen de la destrucció de la presa ha estat una explosió. Rússia diu que han estat míssils ucraïnesos i Kíiv diu que l'han volat els russos des de dins. A les xarxes han aparegut relats de testimonis de la zona que parlen del soroll d'explosions de matinada, però la situació de la presa ja era de fet molt crítica.

El gràfic de l'evolució de l'aigua acumulada mostra un ràpid creixement els últims dies "i un increment deliberat del cabal sense buidar-lo". Alhora, imatges de satèl·lit que han aparegut a les xarxes mostren que la presa ja estava danyada i tenia algunes fugues, probablement pels enfrontaments militars repetits en aquella zona. La presa estava ocupada per les forces russes, "que l'havien minat i havien advertit que si algun dia queia en mans d'Ucraïna la farien esclatar", explica Molas. Però potser no els va fer falta cap detonació i n'hi va haver prou amb deixar que l'aigua s'acumulés sense obrir les comportes.

Tot i això, per a Rússia la destrucció de Nova Kakhovka és també perjudicial, perquè pot deixar sense aigua la població de Crimea, a més de destruir una regió de Kherson que va ser declarada oficialment com a part del territori rus fa només nou mesos. Però Molas assenyala que les accions en una guerra "no sempre s'han de mirar en termes de cost-benefici", perquè sovint hi influeixen decisions "irracionals".

"Quan els aliats a la Segona Guerra Mundial van bombardejar Dresden, no hi havia cap objectiu militar al darrere", apunta com a exemple, per remarcar que de vegades l'únic motiu d'una decisió és "la ràbia". O la desesperació.