Hi haurà segon referèndum a Escòcia? Comença la primera gran prova

LondresLa independència d'Escòcia és l'única manera de crear una "unió d'iguals" al Regne Unit per defensar-se d'un "unionisme agressiu", ha assegurat aquest dilluns, a Aberdeen, la ministra principal del país, Nicola Sturgeon, en el tancament del congrés del Partit Nacional Escocès (SNP), que ha tingut lloc des de dissabte a la capital petroliera del mar del Nord i que aspira a ser-ho, també, de la nova economia escocesa basada en les renovables.

L'acusació de la cap del govern escocès a Londres ha tingut lloc menys de 24 hores abans que el Tribunal Suprem del Regne Unit obri aquest dimarts la vista per decidir si el Parlament de Holyrood (Edimburg) té dret a legislar, unilateralment, la convocatòria d'un nou referèndum d'independència, tot i que en aquest cas seria només "consultiu".

Si l'òrgan judicial més alt del país ho autoritza, tindria lloc poc més de nou anys després del primer, que es va saldar a favor de continuar al Regne Unit. "Si Westminster tingués cap mena de respecte per la democràcia escocesa –ha dit Sturgeon–, aquest procés judicial no caldria. Però Westminster no en té. I si el Suprem decideix com espero que ho faci, el 19 d'octubre de l'any vinent hi haurà un referèndum d'independència".

I si la sentència és contrària? "Respectarem el veredicte, perquè creiem en l'imperi de la llei". Però Sturgeon també ha tornat a insinuar el que ja va dir el juny passat: que l'SNP encararia les eleccions generals del 2024 com una mena de plebiscit sobre la plena sobirania.

Després de les dues jornades al Suprem –dimarts i dimecres–, la decisió no arribarà, en el millor dels casos, abans de Nadal. En relació amb les possibilitats que Edimburg obtingui llum verda per a la consulta, la majoria d'experts juristes consultats per l'ARA fa unes setmanes es van mostrar molts escèptics.

En el seu discurs, Sturgeon també ha esbossat les bases econòmiques d'una Escòcia independent, que hauria de fonamentar-se en els "grans recursos energètics renovables" del país. Amb la independència, i la "nova economia", a més, es podria renovar la relació entre les home nations de l'actual estat britànic, ha apuntat la ministra principal: "Anglaterra, Escòcia, Gal·les, l'illa d'Irlanda… sempre serem els amics més propers. Sempre serem família. Però podrem tenir una millor relació, una veritable associació d'iguals, quan guanyem la independència". "La independència no és la panacea per a cap nació, però és l'esperança d'un futur millor".

No són poques les dificultats per aconseguir-la, però. No només la falta d'un suport majoritari de la població –segons les enquestes–, sinó també, i especialment, la negativa de Londres a permetre un segon referèndum. Al seu discurs, doncs, ha volgut posar l'accent en "la negació de Westminster de la democràcia escocesa". S'ha referit així al triomf electoral de l'SNP de l'any passat a les eleccions estatals, en què un dels compromisos era la convocatòria del plebiscit, a més de les ingerències del poder central, envaint competències especialment després del Brexit.

Plebiscit consultiu

Un dels arguments que exhibirà la part escocesa al Suprem és el canvi de circumstàncies en relació amb el 2014, referit a la sortida, contra la voluntat de la majoria dels ciutadans escocesos, de la Unió Europea, després del Brexit. Els representants legals del govern britànic argumentaran, al seu torn, que decisions relatives a la unitat del regne són exclusives del Parlament de Westminster. L'esperança de l'SNP és que, havent-se plantejat com una votació consultiva, sigui un argument de prou pes per acceptar-lo. Però, precisament, aquest fet és també el taló d'Aquil·les del pla de Sturgeon, perquè desmobilitzaria l'unionisme a l'hora de participar-hi.

El congrés de l'SNP s'ha celebrat amb un ambient de final de trajecte, amb pràcticament tots els ous posats al cistell del Suprem. Malgrat l'opinió de la majoria dels experts –i també de l'exlíder independentista, Alex Salmond, molt enfrontat a Sturgeon–, al llarg del cap de setmana, en diferents entrevistes a mitjans de comunicació britànics, la cap de govern s'ha mostrat confiada en el fet que el tribunal autoritzarà la consulta. Si no és el cas, ha reiterat que el seu partit jugarà la carta plebiscitària a les eleccions generals del 2024 i, si aconseguís superar el 50% dels vots, s'ho prendria com un mandat per iniciar el procés de secessió. Fins ara, l'SNP mai ha superat aquest llindar, tot i que el 2015 sí que va aconseguir quasi la meitat dels vots emesos. Però la caiguda en picat dels conservadors i la possibilitat d'un canvi de govern a Londres, de la mà de les renovades expectatives electorals dels laboristes, fan encara molt més difícil la superació de la marca del 50%.

A més del fet que les enquestes en relació amb la independència no fan albirar una àmplia majoria plenament consolidada dins la societat escocesa, el desafiament s'obre també en altres fronts. Per exemple, un dels problemes que ja va resultar insalvable el 2014: quina moneda faria servir el nou i hipotètic estat independent? Sturgeon no ha abordat directament la qüestió en el seu discurs d'aquest dilluns i tampoc s'ha referit a la possible creació –o no– d'una frontera comercial amb Anglaterra en cas d'independència, cosa que repetiria l'enorme embolic del protocol nord-irlandès del Brexit.