Putin castiga la ciutat de Lviv, a tocar de Polònia, i bombardeja zones residencials

Zelenski, commocionat pels cinc morts i els ferits, promet venjança: "Hi haurà una resposta a l'enemic"

Vista de l'edifici residencial colpejat per un atac rus a Lviv
ARA
06/07/2023
4 min

BarcelonaLa ciutat de Lviv, a l'oest d'Ucraïna i a 70 quilòmetres de la frontera polonesa, s'ha convertit en refugi de molts ucraïnesos que han fugit de les zones més castigades per la invasió russa. Allunyada del front, els bombardejos del Kremlin hi han estat poc habituals si ho comparem amb la realitat d'altres ciutats. Aquest dijous a la matinada, però, ha tingut lloc "l'atac més dur" des de l'inici de la guerra, tal com ha admès l'alcalde del municipi, Andri Sadovi.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Una onada de míssils russos han atacat la ciutat i han afectat diverses zones civils i també una caserna militar. Com a mínim cinc persones han mort i 34 més han resultat ferides després que un dels projectils hagi impactat contra un edifici residencial de quatre plantes, segons han informat les autoritats ucraïneses. Com que l'atac ha tingut lloc cap a les tres de la matinada, moltes de les víctimes estaven dormint. Veïns que van presenciar l'atac explicaven que "era com si de cop s'hagués fet de dia". No es descarta que hi hagi més cossos entre la runa dels edificis afectats.

Serveis d'emergència porten una persona des d'un edifici residencial afectat per un atac amb míssils russos
L'edifici poc després que el coet  a Lviv, Ucraïna, el 6 de juliol de 2023.

"Hi haurà una resposta a l'enemic, una resposta contundent", ha dit el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en un discurs en què s'ha mostrat consternat per l'atac. "Malauradament, hi ha morts i ferits", ha afegit. Es calcula, a més, que uns 60 apartaments i 50 vehicles han quedat danyats. Segons l'alcalde Sadovi, un miler de persones poden necessitar allotjament temporal.

Kíiv calcula que Moscou ha llançat un total de 10 míssils Kalibr des del mar Negre. Les defenses aèries ucraïneses només n'han pogut interceptar set. "Es van identificar diversos grups de míssils que primer es van dirigir cap al nord, utilitzant la topografia de la zona del canal del Dniéper, i després van canviar abruptament la direcció cap a l'oest", ha explicat l'exèrcit ucraïnès en un comunicat. És a dir, els projectils van canviar bruscament de direcció per enganyar les defenses aèries de Kíiv.

Evidentment, no és el primer atac que té lloc a Lviv. Aquesta ciutat, que abans de la invasió tenia uns 750.000 habitants, havia recuperat certa normalitat. Malgrat l'amenaça de la guerra, la majoria d'establiments han estat sempre oberts, les escoles han funcionat i la població civil havia intentat tornar a la normalitat. Una situació similar a la que es viu, per exemple, a Kíiv, però en el cas de Lviv és més accentuada perquè encara està més lluny del front i els atacs amb míssils hi són molt menys habituals que a la capital ucraïnesa. Des que Putin va envair el país, a més, s'havia convertit en la principal porta d'entrada i sortida d'Ucraïna cap a altres països per carretera o tren, ja que l'espai aeri continua tancat.

El cop d'aquest dijous, com ha dit Zelenski, és rellevant i respon a "l'estratègia del terror" que busca el govern de Putin. En l'àmbit emocional és un cop dur, ja que accentua la sensació que, malgrat estar lluny del front, no hi ha cap lloc segur ara mateix a Ucraïna.

Com acostuma a passar en aquests casos, la versió del Kremlin és considerablement diferent de la ucraïnesa. En un comunicat, el ministeri de Defensa rus ha informat de diversos atacs contra bases i punts militars d'Ucraïna, també a magatzems blindats estrangers. "Aquesta nit, les Forces Armades de Rússia han dut a terme un atac concentrat amb armes d'alta precisió i de llarg abast contra bases temporals d'efectius de les Forces Armades d'Ucraïna i mercenaris estrangers i magatzems d'equipament blindat de producció també estrangera", ha dit el portaveu de Defensa, Igor Konashénkov.

Zelenski, crític amb Occident

Mentrestant, les batalles continuen arreu dels fronts de guerra, marcades ara per la contraofensiva ucraïnesa, que va començar al juny. Aquest dijous, el president Zelenski ha reconegut, precisament, que aquesta operació militar s'ha vist "alentida" per la resistència de les defenses russes, que portaven mesos preparant-se. El líder de Kíiv, que aquest divendres viatjarà a Turquia per reunir-se amb Recep Tayyip Erdogan, també ha admès que li hauria agradat que les armes entregades per Occident haguessin arribat més ràpidament. Segons Zelenski, aquest fet els ha condicionat, ja que si haguessin llançat la contraofensiva "molt abans", les forces russes no haurien tingut tant de temps per preparar-se. "Hi ha zones del país en què l'exèrcit no pot ni pensar en atacar" perquè "no té un nivell rellevant d'armament", ha apuntat en una entrevista a la cadena de televisió CNN.

"Estic agraït als Estats Units, que lidera tot el suport que rebem, però ja els vaig dir a ells i als líders europeus que nosaltres volíem iniciar abans la contraofensiva i que, per tant, necessitàvem abans totes les armes i el material. Per què? Senzillament perquè començar més tard implicava anar més a poc a poc", ha detallat. Com fa sempre que pot, Zelenski ha aprofitat aquesta entrevista per insistir als aliats occidentals que continuïn armant Ucraïna. Ara, en concret, demana amb més urgència els avions de combat F-16, que de moment sembla que trigaran a arribar a Kíiv.

stats