Un grup d'eurodiputats demanen la dimissió del comissari que va anunciar la suspensió de l'ajuda a Palestina

Brussel·lesUn grup d'eurodiputats socialdemòcrates, verds, liberals i de l'Esquerra han demanat aquest dimarts per carta a la Comissió Europea la dimissió del comissari d'Ampliació, l'hongarès Olivér Várhelyi, que va fer saltar totes les alarmes anunciant la setmana passada que la Unió Europea havia suspès les ajudes a Palestina per l'atac de Hamàs. Ràpidament, tots els mitjans de comunicació se'n van fer ressò i diferents estats membres van sortir a criticar la suposada decisió unilateral de la Comissió Europea. La gran majoria dels Vint-i-set coincidien amb les paraules de José Manuel Albares, el ministre d'Exteriors d'Espanya —que presideix aquest semestre el Consell de la UE—, i valoraven la decisió de "contraproduent", a més de demanar "no agrupar" Hamàs amb el poble palestí i les autoritats palestines.

Ara bé, al cap d'unes hores, la mateixa Comissió Europea va rectificar la informació del tuit de Várhelyi i va assegurar que l'executiu comunitari només pretenia revisar tots els fons que lliura a Palestina per garantir que ni un cèntim de la UE vagi a parar a Hamàs. Però en cap cas tenia la intenció de suspendre-hi l'ajuda humanitària, i encara menys en una situació tan delicada com l'actual. D'aquesta manera, Brussel·les se'n va rentar les mans i va deixar sol Várhelyi en la seva suposada relliscada.

Per això, la revisió dels fons a Palestina va sonar més a una excusa per donar a entendre que el missatge de Várhelyi va ser un simple malentès i no una qüestió de divisió interna al mateix executiu comunitari, que no pas a una voluntat real de fer aquesta anàlisi dels diners que lliure a les autoritats palestines. De fet, la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja va descartar que aquesta organització rebés finançament comunitari. "Els diners de la UE mai han arribat ni arribaran a Hamàs", va insistir.

En la mateixa línia, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va subratllar que Hamàs mai ha estat beneficiari de l'ajuda humanitària que distribueix Brussel·les i que, en cas que hagués estat així, "seria un greu error" i caldria que els seus culpables "n'assumissin la responsabilitat". Tot i això, el dirigent català va dir que mai és sobrer assegurar-se'n, sobretot després d'atacs com el que Hamàs va dur a terme el 7 d'octubre a Israel.

Várhelyi, la veu d'Orbán a Brussel·les

Ara bé, qui és Várhelyi i per què va fer aquest tuit? Cal recordar que cada govern estatal proposa un candidat a ocupar una cartera de la Comissió Europea i que hi ha 27 comissaris, un de cada nacionalitat. El govern espanyol, per exemple, va impulsar Borrell i el govern ultradretà d'Hongria va apostar per Várhelyi, que s'ha convertit en l'altaveu de Viktor Orbán a Brussel·les. També s'ha de tenir en compte que, més enllà que Budapest sempre és la veu dissident de la UE i qui té menys compromís amb el bon funcionament d'institucions comunitàries, Hongria és un país tradicionalment més favorable a les posicions israelianes que no pas a les palestines.

De fet, no és la primera vegada que Várhelyi protagonitza una polèmica relacionada amb la UE i el conflicte entre Israel i Palestina. La primavera del 2017 va voler introduir una clàusula de condicionalitat a les ajudes que rebia Palestina destinades a salut i educació que obligava a modificar els llibres de text dels estudiants palestins perquè, segons el seu parer, contenien missatges antisemites. Tot i que la majoria d'estats membres van rebutjar el canvi legal, Várhelyi va aconseguir encallar els fons humanitaris de la UE quasi tres mesos.

"La UE no tolera la incitació de l'odi ni la violència com a mitjà per assolir objectius polítics ni l'antisemitisme en totes les seves formes. Qualsevol material d'aquesta mena no té cabuda als llibres de text ni a les aules", va assegurar Várhelyi en una resposta escrita a europarlamentaris que li retreien la decisió unilateral. El comissari hongarès es basava en un informe de l'Institut Georg Eckert que assenyalava que els llibres de text palestins, encara que s'ajustaven a les normes de la Unesco, presentaven "narratives antagòniques" i "representacions unilaterals" que "tendeixen a deshumanitzar" els ciutadans israelians.

D'altra banda, tot i que no té res a veure amb el conflicte araboisraelià, també es va fer viral una reacció de Várhelyi al Parlament Europeu quan va qualificar d'"idiotes" els europarlamentaris en una sessió plenària sobre les relacions de la Unió Europea i els Balcans occidentals. Els diputats europeus en van demanar la dimissió, però el comissari es va justificar que no sabia que el micròfon estava engegat i que era un comentari "tret de context".