Hèlsinki celebra la decisió d'entrar a l'OTAN: "Putin fa guerres cada quatre anys. Hem d'estar preparats"

Enviada especial a HèlsinkiEls finlandesos són, en termes generals, gent continguda, de pocs escarafalls o demostracions exagerades. Als carrers de la capital, Hèlsinki, és difícil percebre la transcendència del que molts consideren un dia històric com el d'avui, en què Finlàndia ha abandonat la seva política de neutralitat militar per unir-se a l'OTAN. Ara la pilota és a la teulada de l'Aliança Atlàntica i dels seus 30 socis, després que l'ambaixador finlandès a l'OTAN, Klaus Korhonen, i també el seu homòleg suec, Axel Wernhoff, hagin entregat la petició formal d'ingrés al secretari general de l'aliança militar, Jens Stoltenberg, aquest dimecres a Brussel·les. "És un moment històric" per a la seguretat i la política europea, ha destacat Stoltenberg, que ha donat una "càlida benvinguda" a les sol·licituds de Finlàndia i Suècia.

"Els finlandesos ho celebrem a la nostra manera: un gotet de licor a casa nostra i, com a molt, ho compartim a les xarxes socials", diu amb ironia Petri Parviainen, que és cap de la unitat de Protecció Civil d'Hèlsinki. "Som gent pragmàtica i estem ben preparats", afegeix ja en un to més seriós, i assegura que l'estat d'ànim general dels finlandesos (o com a mínim dels veïns de la capital) no ha canviat en excés des que va començar el debat sobre una possible entrada a l'OTAN. No es nota més preocupació, tot i que sí que han augmentat les preguntes sobre qüestions pràctiques, per exemple al voltant dels refugis civils.

Sí que ha canviat, però, l'opinió pública sobre la qüestió. Fins fa tres mesos, menys del 25% dels finlandesos eren favorables a unir-se a l'aliança militar, mentre que les últimes enquestes apunten que la xifra ara ronda el 80%. A Suècia, que ha seguit el mateix camí que Finlàndia, el suport popular també ha crescut, tot i que no amb tanta contundència. Segons una enquesta publicada aquest dimecres mateix al diari Dagens Nyheter, els suecs a favor d'entrar a l'OTAN són el 57%, mentre que a finals d'abril eren el 48%.

Si bé a la capital finlandesa no es veuen referències a l'OTAN, sí que hi ha força manifestacions de suport a Ucraïna, sobretot banderes, com la que oneja sobre l'entrada principal de l'estació central d'Hèlsinki. També criden l'atenció les dues banderes que han col·locat en una estàtua que té el nom de Pau mundial. Es tracta d'una obra que Moscou va regalar a la capital finlandesa el 1989 i que ara es debat si s'hauria de retirar. A la base, una pintada evidencia el malestar d'alguns veïns: en un joc de paraules, canvia el títol de Pau mundial per Caos mundial.

Relacions amb els russos

"Amb aquest pas, hi guanya més l'OTAN que Finlàndia", afirma el Mikko, un taxista d'Hèlsinki, que diu que aquest fort increment de gent a favor de l'Aliança no respon a un sentiment de por a Rússia. "Estic segur que si vas a la frontera i ho preguntes, ningú et dirà que té por dels russos", assegura. Amb tot, una enquesta feta a l'abril pel Fòrum Empresarial i Polític Finlandès (EVA) constatava que un 84% dels finlandesos consideren Rússia "una amenaça militar important", 25 punts percentuals més que fa només un any.

El Mikko admet que les relacions entre Finlàndia i Rússia ara estan tocades, però està convençut que "d'aquí a un parell d'anys, tot tornarà a estar com estava". Quan la guerra a Ucraïna va esclatar, el 24 de febrer, molts russos van aprofitar la proximitat de Finlàndia per sortir del seu país, fins que els vols i els trens van quedar cancel·lats. El taxista apunta que Finlàndia també va servir perquè alguns russos que eren fora del seu país poguessin tornar-hi. Explica la història d'una parella que eren a Alemanya i que no van poder tornar en avió a Rússia. "Van volar a Hèlsinki i jo els vaig portar fins a la frontera. Van travessar-la caminant i un cop a Rússia algú va anar-los a buscar per portar-los fins a Sant Petersburg".

Entre la capital finlandesa i la segona ciutat de Rússia hi ha unes cinc hores de trajecte per carretera, i les relacions quotidianes entre russos i finlandesos han sigut, fins ara, molt habituals. "Aquí sempre hi havia molts turistes russos", explica la Natalie, que treballa en un bar de l'estació central d'Hèlsinki. A la ciutat també hi viuen un gran nombre de russos. "Crec que la gent no es mira els russos d'una manera més negativa ara que abans. Estan acostumats a tractar-hi, hem sigut sempre veïns", afegeix. Ella té 20 anys i es manifesta totalment a favor d'entrar a l'OTAN. "És la millor solució per donar-nos suport els uns als altres a Europa", argumenta.

Records d'un passat turbulent

L'Antero, de 80 anys, també ho aplaudeix, així com la seva dona, la Marigatta, i una amiga que els acompanya, l'Helena. "Estem molt contents que Finlàndia hagi decidit entrar a l'OTAN. Era el que s'havia de fer", diu l'home. El seu argument fa referència a la memòria històrica del país. "Jo soc una de les persones que vam haver de ser evacuats".

Ell va néixer a la regió de Carèlia, que abans de la Segona Guerra Mundial formava part de Finlàndia i que el país va acabar cedint a la Unió Soviètica per evitar l'ocupació. "400.000 finlandesos vam haver de marxar, un 10% de la població –recorda–. Només uns quants milers van preferir quedar-se al paradís soviètic", diu amb sarcasme. "Ara potser no hi ha risc, però potser d'aquí quatre anys sí. Putin fa guerres cada quatre anys. Hem d'estar preparats", conclou l'Helena.