Guerra i por a Zaporíjia: Moscou i Kíiv s'acusen mútuament d'un potencial desastre nuclear

LondresLes crides fetes aquest dijous pels presidents turc i ucraïnès, Recep Tayyip Erdogan i Volodímir Zelenski, respectivament, i pel secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, per desmilitaritzar la zona al voltant de planta nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa, han caigut en sac trencat. Enmig d'acusacions mútues de Moscou i Kíiv sobre un potencial desastre, comparable al que va tenir lloc a la central de Txernòbil el 1986, encara aleshores sota administració soviètica, el viceministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Riabkov, ha assenyalat avui divendres que la presència militar de Rússia a la instal·lació, pràcticament ara a la primera línia del front de la guerra, és una garantia contra el que ha anomenat l'"escenari de Txernòbil", en referència a l'esmentada catàstrofe.

Ahir, a més, el portaveu del ministeri d'Afers Exteriors, Ivan Netxaev, va comentar que la proposta de l'ONU per desmilitaritzar l'àrea era "inacceptable". Una demanda feta també des de Washington en les últimes hores a través del portaveu del departament d'Estat, Ned Price, a la qual Moscou, com era d'esperar, ha fet cas omís.

Més encara. Vladimir Rogov, un oficial pro-rus amb responsabilitat a la central, ha declarat aquest matí a l'agència russa Ria Novosti: "Això [la desmilitarització] està fora de dubte. Es tracta d'una afirmació irresponsable. Només una persona que no entén els riscos o, per contra, entén i impulsa la tragèdia i les conseqüències irreparables, podria oferir-se a deixar la central nuclear desprotegida i en perill. Aquesta declaració posa en dubte el nivell de competència del secretari general de l'ONU". Les agències de notícies russes han informat durant la matinada d'un bombardeig sobre Enerhodar, la ciutat més pròxima a la central. Moscou atribueix l'atac a Ucraïna, però no hi ha proves concloents.

D'altra banda, malgrat les desqualificacions contra Guterres, i el que sembla una posició ferma de Moscou, Erdogan no tira la tovallola, potser encoratjat per l'èxit en el desbloqueig de la sortida de gra ucraïnès des del port d'Odessa, un molt petit pas de distensió entre l'invasor rus i el defensor ucraïnès però que no permet albirar accions concretes tendents a un alto el foc.

Així, hores després de la trobada mantinguda a Lviv amb Guterres i Zelenski, el president turc Erdogan ha assegurat en declaracions als mitjans de comunicació, en el vol de tornada al seu país, que parlarà del tema [l'esmentada desmilitarització de Zaporíjia] amb el seu homòleg rus. "Parlarem d'aquest tema amb Putin, i li demanarem específicament que Rússia faci el que calgui com a pas important per a la pau mundial". Vint-i-quatre hores després d'aquestes declaracions, i que Zelenski advertís en una piulada que "el món està a punt de patir un desastre nuclear a causa de l'ocupació [per part de Rússia] de la tercera central nuclear més gran del món a Enerhodar", el més calent és a l'aigüera i la situació es complica hora a hora.

Comunicat dels treballadors: "Demà serà tard!"

La central nuclear, la més gran d'Europa, va ser capturada per les forces russes al març, però encara compta amb tècnics ucraïnesos, tot i que només dos dels seus sis reactors funcionen a ple rendiment.

En aquest sentit, els treballadors de la central han emès en les últimes hores un dramàtic comunicat adreçat a la comunitat internacional, a través d'un canal de Telegram, en què asseguren que senten una "profunda ansietat pel futur" atesa la situació entorn de Zaporíjia. "Tenim por per la vida de les famílies, familiars i persones pròximes a nosaltres, pel destí dels nostres fills", diuen. Els treballadors recorden que "durant els últims cinc mesos s'han violat moltes normes legals, principis i regulacions per garantir la seguretat en l'àmbit de la manipulació d'àtoms pacífics. I en les últimes dues setmanes la central nuclear s'ha convertit, de fet, en l'objectiu de continus atacs militars. Els atacs d'artilleria són cada cop més potents i perillosos, i l'amenaça de destrucció d'instal·lacions crítiques de seguretat nuclear és cada cop més real".

I afegeixen: "Atureu-vos i penseu! El que està passant és horrible i va més enllà del sentit comú. El nostre planeta és tan petit que és absurd suposar que serà possible aixoplugar-se en algun lloc de les conseqüències d'un desastre nuclear a gran escala […]. Sabem gestionar professionalment una central nuclear, però ens sentim impotents davant la irresponsabilitat i la bogeria humanes. […] Fem una crida a tota la humanitat civilitzada: ajudeu-nos a defensar aquest dret avui! Demà potser serà massa tard!"

La situació es considera tan greu que, per primera vegada des del mes de maig, el president francès, Emmanuel Macron, ha parlat per telèfon amb Vladímir Putin i, segons l'agència de notícies controlada per l'estat rus Ria Novosti, l'ha instat a permetre que la missió proposada de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) visiti la planta. D'acord amb aquesta informació, Putin hauria expressat la seva voluntat de cooperar.

En aquest sentit, el representant rus a l'AIEA, Mikhaïl Uliànov, ha assegurat durant una conferència de premsa virtual des de Viena, on té la seu l'organisme, que si bé "és massa aviat per dir alguna cosa sobre els detalls, tots són temes extremadament sensibles. Estem parlant i continuarem parlant de les modalitats de la missió, la ruta, el nombre de persones que hi participaran, quant de temps es quedaran a l'estació, per a quines tasques els hi envien...". Sobre el moment en què l'equip podria visitar Zaporíjia, Uliànov ha dit que malgrat que "les previsions no sempre es fan realitat, podem parlar de manera bastant realista dels primers dies de setembre, tret que tornin a sorgir alguns factors aliens que no estiguin relacionats amb els objectius".

Però per afegir encara més tensió a la situació, i més risc, la companyia nuclear estatal d'Ucraïna Energoatom ha emès un comunicat en què afirma que les forces russes tenen previst apagar els blocs d'energia en funcionament a la central nuclear i desconnectar-los de la xarxa elèctrica ucraïnesa. Energoatom creu, també, que Rússia s'està preparant per dur a terme una "provocació a gran escala", el mateix que ahir dijous afirmava el president Zelenski. Justament, però, el mateix tipus d'acusació que Moscou ha llançat contra Kíiv.

Al seu comunicat, Energoatom diu també que "l'exèrcit rus està buscant actualment proveïdors de combustible per als generadors dièsel, que se suposa que s'encenen després que les unitats d'alimentació s'hagin tancat en absència d'una font d'alimentació externa per als sistemes de refrigeració del combustible nuclear". Apagar la planta afegiria una nova pressió sobre els subministraments d'Ucraïna, especialment al sud del país. Ucraïna ja s'està preparant per al seu hivern més difícil des de la independència i igualment es prepara per a una possible escassetat energètica.