La guerra de Putin en una ciutat fronterera russa

Bélgorod (Rússia)Camions militars i vehicles blindats de transport de personal amb la lletra Z pintada ressonen per les interseccions, i grups d’homes amb vestits de camuflatge recorren els carrers i compren articles militars, com ara roba interior tèrmica. Els refugiats arriben des dels territoris d’Ucraïna que recentment s’han perdut a mans de l'enemic.

Els sons d’explosions properes s’han convertit en habituals a Bélgorod, a 40 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna, i els propietaris de botigues, inquiets, truquen a la policia per alertar d’imaginàries amenaces de bomba, un signe de la paranoia que es comença a estendre.

Els residents tenen por pel que vindrà després, i alguns fins i tot especulen que les tropes ucraïneses podrien fer un pas que han evitat durant gairebé set mesos i entrar en territori rus. El president Vladímir Putin ha intentat que la vida es mantingués tan normal com fos possible per a la majoria dels russos tot i la guerra, i fer de les hostilitats un concepte llunyà. Però ara, amb l’ofensiva ucraïnesa, els residents de Bélgorod senten com si la guerra hagués arribat a la porta de casa seva.

“Hi ha tants rumors que la gent té por”, diu el Màksim, de 21 anys, un venedor del mercat. Ven roba interior tèrmica, jaquetes de camuflatge i altres articles esportius, que abans es quedaven els caçadors i els pescadors però que ara compren els soldats i els seus familiars. Com la majoria dels altres residents, es nega a donar el nom complet per por de represàlies.

L’estat d’ànim al mercat, un conjunt de parades que venen roba, articles per a la llar i material militar, és tens. Tot i que la ciutat de Bélgorod no està sent atacada directament, la defensa aèria militar de Rússia intercepta míssils. L’esclat de les explosions ressonen, i al barri de Komsomolski cases i altres propietats reben l’impacte de fragments de projectils.

Dilluns un col·legi de formació de professors, un centre comercial i una estació d'autobusos van fer simulacres d’evacuació. Els funcionaris asseguren als civils, preocupats, que tot està planificat. Però l’administració regional està evacuant ciutats i pobles al llarg de la frontera a mesura que es troben a l’abast dels bombardejos ucraïnesos.

Molts veïns de la ciutat tenen por que el perill augmenti. "Estem espantats, i és especialment difícil quan treballes amb nens", comenta l'Ekaterina, de 21 anys, una mestra d’infantil que assegura que un fragment de projectil va caure a l’escola a principis de la setmana. “Els nens comencen a córrer cridant «míssils!», però els diem que només són trons”, explica.

La majoria dels residents de Bélgorod donen suport al govern de Moscou i a la guerra, però alguns expressen frustració perquè la resta de Rússia encara viu com si no n’hi hagués: “Com no els fa vergonya! –crida la Ludmila, una dona de mitjana edat del barri de Komsomoski–. A Moscou celebren el Dia de la Ciutat mentre aquí es vessa sang”, diu, referint-se a una celebració a tota la capital, la setmana passada, en honor de la fundació de la ciutat, on hi va haver focs artificials i la gran inauguració d'una gran nòria per part de Putin. “Aquí estem tots preocupat pels nostres soldats mentre allà tothom està de festa i bevent!”

Fins i tot els que donen suport a la guerra expressen en privat la seva frustració perquè el Kremlin insisteixi en anomenar-la “operació militar especial”, quan tothom pot veure que és una guerra en tota regla. Molts es pregunten si aviat hi haurà una lleva, i si és així, quan.

La realitat dels refugiats

Els refugiats que arriben des d'Ucraïna també expliquen la realitat de la guerra. Milers de persones de l’est ocupat han tornat els últims mesos, especialment des de la setmana passada, quan les tropes ucraïneses van recuperar el territori que prèviament havia estat ocupat pels soldats russos. Alguns estan molt preocupats per viure sota el control del govern ucraïnès, i d’altres, sobretot els que havien aconseguit passaports russos o treballaven per a l'administració invasora, temen ser tractats com a col·laboradors, segons els activistes pro-russos que els estan ajudant a marxar.

“Intentaven viure les seves vides, treballant als hospitals, a les escoles, a les botigues, però l’altra part ho entén com una col·laboració amb els ocupants”, explica Iúlia Nemtxinova, que ha ajudat els refugiats a Bélgorod. Nemtxinova, d’idees pro-russes, va deixar el seu Khàrkiv natal, just a l’altra banda de la frontera, el 2014 després que el seu marit tingués problemes legals amb les autoritats ucraïneses.

Mentre els periodistes i investigadors revelen proves de les atrocitats i els abusos contra els drets humans comesos pels russos durant l’ocupació, les persones que han fugit els últims dies a Bélgorod asseguren que l’exèrcit rus els va amenaçar que si no marxaven podrien patir represàlies. La gent també està espantada perquè Ucraïna ha aprovat una llei que castiga la col·laboració amb penes de 10 a 15 anys de presó.

A Bélgorod, una ciutat de 400.000 habitants, els recels amb els ucraïnesos de l’altra banda de la frontera eren inexistents fa una dècada. Durant anys, els russos de Bélgorod recorrien amb regularitat els 80 quilòmetres fins a Khàrkiv, la segona ciutat més gran d’Ucraïna, amb una població de 2 milions d’habitants abans de la guerra, per divertir-se, sopar i comprar. Moltes famílies estan dividides al llarg de la frontera.

Però tot ha canviat. En els anys posteriors a la guerra separatista instigada per Rússia a la regió est del Donbass, Ucraïna va imposar lleis més estrictes perquè es parlés ucraïnès i no rus en públic. Això va motivar que els russoparlants de Khàrkiv es desplacessin fins a Bélgorod a veure pel·lícules en rus.

I ara les dues ciutats estan separades per una línia de combat. “És una tragèdia de proporcions tectòniques. Afecta a tothom, a Bélgorod. Totes les famílies estan relacionades amb Ucraïna”. La guerra, però, s'acabarà algun dia. I com diu el Ksenov, que va néixer a Khàrkiv però que va fer de Bélgorod la seva llar fa més d'una dècada i el lloc on va obrir un restaurant: “Qui serem aleshores? Com ens tornarem a mirar als ulls?".