Guerra pel vent: França i Bèlgica es barallen per "46 Torres Eiffel"

Dunkerque (França)Encara no ha arribat l'hivern a De Panne (Bèlgica) i la temperatura és suau, però bufa un vent molt fort que obliga a abrigar-se bé. Són vacances escolars a Bèlgica i el passeig marítim d'aquest poble turístic a tocar de la frontera amb França està ple de gent. El paisatge, amb una platja immensa i un sol esmorteït que il·lumina el mar i la sorra, és magnífic. Però la bellesa de la platja de De Panne té data de caducitat: França ha aprovat un projecte per posar en marxa el 2027 un parc eòlic marí al llarg de 10 quilòmetres des de la ciutat francesa de Dunkerque fins al límit de les aigües territorials de Bèlgica que serà ben visible des de De Panne. El parc comptarà amb 46 torres immenses, de 250 metres d'altura, a només 11 km de la platja. "Ens preocupa molt l'impacte que tindrà el parc sobre el nostre paisatge: són màquines enormes, de 300 metres d'altura. Són 46 Torres Eiffel. Per a nosaltres el paisatge és important perquè és precisament per aquest paisatge que la gent ve a De Panne", afirma l'alcalde del municipi flamenc, Bram Degrieck. Assegut al seu despatx del consistori, a deu minuts a peu de la platja, Degrieck assegura en una conversa amb l'ARA que no està en contra dels parcs eòlics marítims, però lamenta que en aquest cas "tots els avantatges" siguin per a França i "les molèsties per a De Panne".

El poble flamenc no està sol en la seva croada contra el parc eòlic marí. Tant el govern de Flandes com l'executiu belga li fan costat. Bèlgica ha denunciat el projecte davant la Comissió Europea –amb l'esperança que el cas acabi al Tribunal de Luxemburg– i en un jutjat de Lilla per aconseguir la seva anul·lació. "Això no és De Panne contra la gran França. És l'estat belga contra l'estat francès", proclama l'alcalde.

Fins ara el diàleg entre Brussel·les i París ha fracassat. Bèlgica demana a França que situï el parc més lluny de la costa, però França només s'ha avingut a situar-lo dos quilòmetres més enllà i a reduir les torres dels 300 metres previstos en el projecte inicial a 250. Construir-lo més lluny sembla tècnicament difícil perquè Dunkerque és molt a prop de Calais, el punt més proper al Regne Unit. Entre Calais i la ciutat britànica de Dover hi ha poc més de 30 quilòmetres. Situar les torres eòliques més lluny dificultaria el trànsit marítim pel canal de la Mànega.

Entre els habitants de De Panne el vent no hi bufa tan en contra. Parlant amb els veïns, no sembla que existeixi una oposició tan bel·ligerant contra el parc eòlic marí. "El planeta és més important –diu el propietari d'un pub del passeig marítim–. No crec que la gent deixi de venir". L'Evelien, una veïna flamenca d'uns 70 anys, viu a De Panne uns quants mesos l'any amb el seu marit, en un apartament a primera línia de platja. "Esclar que farà el paisatge més lleig, i evidentment no m'agrada, però també crec que és necessari impulsar les energies verdes, sobretot ara", afirma.

Veïns en contra a Dunkerque

Uns quilòmetres al sud de De Panne, a l'altra banda de la frontera, s'alça Dunkerque, el municipi francès cèlebre per ser l'escenari on 400.000 soldats britànics –i també francesos, belgues i canadencs– van quedar encerclats per les tropes alemanyes el 1940, durant la Segona Guerra Mundial, quan intentaven escapar-se. A diferència de De Panne, a Dunkerque l'ajuntament està a favor del projecte, però una part dels veïns s'han organitzat i han creat una plataforma contra el parc eòlic, Vent Débout (Vent en contra). No només hi estan en contra per l'impacte visual sinó també pel seu impacte mediambiental: les torres eòliques estaran enmig de les rutes migratòries de les aus i es construiran en una zona protegida.

"És una autèntica contradicció posar un parc eòlic en una zona Natura 2000 [zona natural protegida per preservar la biodiversitat a Europa]", lamenta Jean-Pierre Lenfant, un dels impulsors de la plataforma. Al seu costat, Annie Jourdan, una mestra de primària, diu que el passeig marítim de Dunkerque, columna vertebral de la població, i les seves vistes s'han de preservar: "He nascut a Dunkerque. Els meus fills han nascut aquí i aquest paisatge, el mar i la platja, formen part de la meva vida. El parc ho canviarà tot. Estarà només a 11 quilòmetres! Ens toca el cor".

L'associació critica que el govern francès hagi decidit situar el parc en una de les zones més estretes del canal de la Mànega, fet que obliga a posar les torres a prop de la costa, en comptes de situar-lo més al sud, on hi ha un espai molt més ampli. En realitat ja hi ha altres projectes sobre la taula en altres punts de la costa i el primer parc eòlic offshore de França sha inaugurat recentment a Saint-Nazaire, a prop de Nantes. A Dunquerke està previst que s'inauguri el 2027 i EDF Renovables, l'energètica pública que construirà i explotarà el parc, ha assegurat als veïns que les torres no seran tan visibles.

El govern francès ja fa temps que va decidir donar un impuls a les renovables per fer front al canvi climàtic, però la crisi energètica provocada per la guerra d'Ucraïna i els problemes que té actualment el seu parc nuclear –que situa en uns nivells històricament baixos la producció d'energia– ha fet encara més urgent l'aposta per les energies netes. Aquesta setmana l'executiu ha anunciat una llei que reduirà la burocràcia per als projectes de renovables. Malgrat l'oposició de Bèlgica i d'alguns veïns, no sembla que tingui cap intenció de fer marxa enrere en el projecte de Dunkerque, un dels indrets de la costa francesa on més bufa el vent.