Guerra oberta entre Rishi Sunak i Boris Johnson
S'acusen mútuament, l'un de demanar-li que trenqui amb les convencions polítiques; l'altre de dir tota mena de "disbarats"
LondresEl generalment discret Rishi Sunak ha dit prou i ha carregat durament contra Boris Johnson, acusant-lo aquest dilluns de demanar-li que trenqués amb les convencions de la política britànica. D'acord amb el seu relat, Johnson volia que el premier revertís un dictamen de la Comissió de Nomenaments de la Cambra dels Lords, que ha vetat vuit dels noms de la llista d'aliats i col·laboradors més propers que l'ex primer ministre va elevar al govern perquè fossin recompensats amb el títol de lord o dame i entressin a la cambra de no electes del Parlament. És costum que cada primer ministre que abandona Downing Street proposi un seguit de noms al nou executiu per recompensar serveis o fidelitats prestades.
"Boris Johnson em va demanar que fes alguna cosa que no estava preparat per fer, perquè pensava que no era correcta: o bé anul·lar el que havia decidit la Comissió de Nomenaments o fer promeses a un seguit de persones [que serien proposats per a la Cambra dels Lords en un futur]. I no estava preparat per fer-ho. Com he dit, no em semblava correcte. I si això no li agrada a la gent, aleshores mala sort", ha comentat Sunak, en les preguntes posteriors a una compareixença en què ha abordat els reptes de la intel·ligència artificial.
Johnson només va trigar unes poques hores a contestar-li. "El primer ministre està dient un munt de disbarats. Per honorar els nomenaments no era necessari anul·lar [el dictamen de la Comissió de Nomenaments]; només que revisessin la verificació, cosa que és un tràmit". Un dels motius pels quals la Cambra dels Lords ha vetat alguns dels noms proposats és que havien manifestat la intenció de no renunciar a l'escó de diputat per seure a la Cambra dels Lords en un termini màxim de sis mesos.
Mala maror
La mala maror entre tots dos referents del paisatge conservador britànic es remunta a primers del juliol passat, quan Sunak, llavors ministre del Tresor de Boris Johnson, va dimitir, cosa que va precipitar l'enfonsament del mateix govern del qual formava part i va forçar així la caiguda i rendició del fins llavors líder tory, assetjat des de feia mesos pel progressiu escàndol del Partygate.
Però al llarg del cap de setmana els esdeveniments s'han precipitat. Divendres, a última hora, Johnson feia pública la renúncia immediata al seu escó de parlamentari, un cop va tenir un avançament del veredicte –molt desfavorable– del Comitè de Privilegis dels Comuns sobre l'esmentada investigació en relació amb les festes a Downing Street durant la pandèmia, i sobre si Johnson va mentir o no al Parlament quan va assegurar que no en sabia res.
El Times avança aquest matí de dimarts que el Comitè ha conclòs que Johnson va mentir deliberadament a la cambra dels Comuns i també va tractar de confondre als mateixos membres del panel, mentre prestava declaració sota jurament. La lletra exacta del pronunciament no es coneixerà fins a aquest dimecres. Les conclusions estan en la mateixa línia d'un primer informe de l'alta funcionària Sue Gray, publicat el maig de l'any passat, sobre la responsabilitat de les festes a Downing Street.
A més, Johnson va acompanyar l'anunci de la seva marxa –que ha fet efectiva dilluns a darrera hora– amb un comunicat de mil paraules en què carregava contra tothom: contra el Comitè de Privilegis –que ha titllat de dur a terme una "farsa de judici"; kangaroo court, n'ha dit en el terme anglès–, contra el primer ministre, del qual va insinuar que, en tot cas, també va prendre part en les suposadament inexistents festes, i, en una nova pirueta populista, contra els antibrexiters que, en última instància, volen revertir la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
Solidaris amb Johnson
I encara hores abans que l'ex primer ministre llancés divendres la seva bomba, dos dels vuits vetats a la Cambra dels Lords, la diputada Nadine Dorries, exministra de Cultura de Johnson i una de les seves defensores més aferrissades, i Nigel Adams, un altre tradicional aliat del polèmic premier, van comunicar que renunciaven a l'acta, bé per haver estat vetats per la Comissió de Nomenaments de la Cambra dels Lords o bé perquè Downing Street es va oposar, segons afirmen, a ratificar els seus honors.
De sobte, doncs, i de manera inesperada, Sunak s'ha trobat amb tres eleccions parcials –la llei electoral britànica obliga a repetir les eleccions en cada districte, en cas de renúncia o decés del titular–, en uns moments en què les enquestes bufen molt en contra del govern, i cada pas per les urnes pot suposar la confirmació que els dies dels conservadors a Downing Street estan comptats.
La pròxima prova de foc per a l'estabilitat del govern de Sunak arribarà aquesta setmana, un cop el dictamen sobre les suposades mentides de Johnson sigui públic, i s'hagi de pronunciar la totalitat de la Cambra dels Comuns. Amb tot, és improbable que molts més diputats segueixin Dorries i Adams en el camí de la dimissió, per solidaritat amb Johnson.
Però, sigui com sigui, un any després de l'enfonsament del polític que va aconseguir guanyar una majoria de 80 diputats el desembre del 2019, i que va aconseguir fer realitat el Brexit després del període d'incertesa i d'estira-i-arronsa de Theresa May, Johnson sembla disposat a no permetre que la seva figura no faci ombra en el dia a dia de Downing Street.