La primavera passada Timothy Garton Ash alertava que el que podia passar a l’estiu i a la tardor seria decisiu en el desenllaç de la guerra d’Ucraïna. El professor britànic venia a dir que si el risc que suposa la contraofensiva ucraïnesa no fos assumit amb contundència pels aliats occidentals i s’arribés a l’hivern en un escenari d’empantanegament bèl·lic i geopolític, Putin es fregaria les mans. Doncs l’hivern és a tocar i algunes de les alertes de Garton Ash s’estarien complint.
Polònia, un dels aliats occidentals estratègics, insinua que podria desdir-se dels compromisos amb Ucraïna per qüestions de competència comercial (agrícola). I també –tot i que no ho esmenta– per qüestions electorals: els ultranacionalistes polonesos al govern se la juguen a les eleccions del 15 d'octubre. Qui també se la juga a les urnes és Joe Biden davant la possibilitat del retorn de Donald Trump, tot i tenir al davant un judici en què podria ser condemnat per l’assalt al Capitoli. Un autèntic malson per als EUA, l’OTAN, la UE i lògicament per a Ucraïna, perquè Trump president –a la Casa Blanca o a la presó-- representaria un baló d’oxigen per a Putin. Per això Biden, després d’enviar a Kíiv els avions F16, s’arrisca ara –no pas sense recança– a fer-hi arribar ATACMS, els míssils carregats de bombes de dispersió. Una escalada molt a correcuita perquè la contraofensiva ha anat més a poc a poc del que estava previst i que, potser per això, intensifica els atacs ucraïnesos que provoquen la fulminant resposta russa.
¿Estan a punt d’arribar Rússia i Ucraïna a un punt de no retorn, d’aquests en què cap dels dos bel·ligerants és capaç d’imposar-se a l’altre i, per tant, el que s’imposa és posar damunt la taula les peces d’un armistici? ¿Té padrins, la idea? ¿Fins a quin punt un d’ells seria Stian Jenssen, cap de gabinet del secretari de l’OTAN Jens Stoltenberg, que el 15 d’agost, com aquell qui no vol la cosa, va deixar anar que Ucraïna podria “renunciar a una part del seu territori” a canvi de la pau i l’entrada a l’OTAN? El comentari de Stian Jenssen va ser desqualificat per Stoltenberg, però a ningú li passa per alt que un responsable de gabinet no fa declaracions d’aquest pes polític sense que ho sàpiga el cap directe, l’home que tècnicament encapçala el front aliat.
L’altra possibilitat d’acabar la guerra seria un clàssic: un daltabaix del règim de Putin. Cal demanar-se fins a quin punt la rebel·lió de Wagner contra el Kremlin a començament d’estiu responia a una conspiració, les coordenades de la qual no s’han extingit tot i l’eliminació física del líder Ievgueni Prigojin. ¿Estan ben controlats tots els mercenaris de Wagner, a l’Àfrica o a Bielorússia?
Res no ha quedat clar. I mentre mitjans de comunicació europeus es resignen a creure que la derrota de Prigojin constata l’enfortiment del Kremlin, hi ha investigacions, com la del periodista búlgar Hristo Grozev, que pronostiquen un altre cop contra Putin, el detonant del qual seria una operació de Wagner. Grozev, que va estudiar a fons l’abatiment el 2014 del vol de Malaysia Airlines en què van morir 298 persones quan sobrevolava la zona d’Ucraïna sota control rus, és membre de Bellingcat, una web especialitzada a verificar desastres violents aparentment accidentals. Lògicament, el periodista Hristo Grozev viu perillosament, mig amagat, perquè sap que està en el punt de mira dels serveis d’intel·ligència russos.
