La guerra híbrida entre Rússia i els països de l’OTAN s’intensifica al mar Bàltic

CopenhaguenDos cables de telecomunicacions que travessen el fons del mar Bàltic van ser danyats fa dues setmanes, en uns fets que investiguen diversos països nòrdics com un potencial sabotatge. En el focus de totes les sospites hi ha el vaixell de càrrega xinès Ye Ping 3, que passava per la zona en el moment en què es va produir l’accident. Se sospita que l’embarcació navegava expressament amb l’àncora tirada quan va danyar els cables submarins dins de l’àrea econòmica marítima de Suècia. Segons ha anat avançant la investigació, els experts creuen que el vaixell xinès va destruir els cables deliberadament: “Fets com aquests són el que anomenem atacs en una guerra híbrida”, assegurava Nicklas Granholm, investigador de l’Institut de Defensa de Suècia (FOI). El primer ministre del país, Ulf Kristersson, ha evitat fer especulacions, però va assegurar que el mar Bàltic és ara una "zona d'alt risc", després de reunir-se amb els líders dels països de la regió.

Des de l’inici de la guerra a Ucraïna s'ha multiplicat el nombre d’incidents inexplicables al mar Bàltic i als països del voltant. Entre aquests incidents hi ha el tall de cables i gasoductes marins, l’albirament de drons sobre infraestructures crítiques o les interferències en els sistemes GPS dels avions comercials, però també els atacs informàtics i les campanyes de desinformació contra els països de la regió. Els serveis d’intel·ligència europeus i del Regne Unit culpen obertament el govern de Rússia d’estar-hi al darrere, i en els últims mesos han alertat que les agressions híbrides contra els països de l’OTAN de la regió estan en un nivell sense precedents. Des dels països nòrdics i del mar Bàltic, creuen que aquesta amenaça ha convertit la regió en un segon front del conflicte entre Rússia i Occident: “Actualment Rússia està fent dues guerres: una és la guerra convencional a Ucraïna, i l’altra és la guerra híbrida al nord d’Europa, amb l’objectiu de sacsejar la seguretat d’occident”, va afirmar rotund el president de Finlàndia, Alexander Stubb, en un fòrum de política exterior celebrat a Hèlsinki.

Tensions equivalents als anys de la Guerra Freda

La inclusió de Finlàndia i Suècia a l’OTAN va ser un punt d’inflexió evident en el panorama de la seguretat al mar Bàltic. Sumat a això, Rússia manté importants interessos econòmics i militars a l’enclavament de Kaliningrad. I, a més, els països bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), juntament amb Dinamarca, han reiterat el seu suport a Ucraïna sent els majors donants d’ajuda a Kíiv (en relació amb el seu PIB) i pressionant per aconseguir sancions més estrictes contra Moscou. En aquest context, un informe del think tank amb seu a Estocolm Frivärld alerta que el flanc nord de l’OTAN viu ara un episodi de tensions més elevades que durant els anys de la Guerra Freda.

Per a Tormod Heier, investigador de la Universitat Noruega de Defensa, l’estratègia de Rússia de llençar una guerra híbrida “li està permetent dur a terme atacs que per poc no poden ser considerats actes de guerra”. L’expert assegura que “un altre avantatge és que es fa molt difícil demostrar l’autoria dels atacs, cosa que permet a Rússia navegar per una zona grisa de turbulències i inseguretat però sense donar l’aparença d’una guerra total”. Altres exemples d’atacs a infraestructures submarines que han tingut lloc al mar Bàltic són l’accident que va patir fa un any el gasoducte Balticconnector, que uneix Finlàndia amb Estònia i va trigar sis mesos a reparar-se, i l’explosió al Nord Stream 2, que dos anys després encara arrossega un mar d’especulacions sobre a qui li correspon l'autoria.

En el punt de mira dels aliats a l’OTAN també hi ha els vaixells de pesca i mercants que els experts sospiten que estarien fent tasques de recollida de dades per a Rússia: “S’han detectat força casos que porten a bord un equipament especialitzat per rastrejar senyals i cartografiar infraestructures crítiques al mar, i probablement també tenen la capacitat de tallar cables marins, una manera bastant fàcil de fer un sabotatge”, explica Tony Ingesson, investigador en anàlisi d’intel·ligència a la Universitat de Lund.

Un altre dels incidents que formarien part d’aquesta guerra híbrida és la pèrdua de senyal en els sistemes de navegació dels avions comercials. La companyia d’aviació finlandesa Finnair ha cancel·lat la seva ruta amb l’aeroport de Tartu (Estònia) a causa d'aquestes interferències, que posen els avions en seriós risc de patir un accident. En els últims dos anys, gairebé totes les companyies que sobrevolen el mar Bàltic han experimentat aquest problema amb els aparells, però no s’ha pogut esbrinar des d’on venen les interferències.

Però més enllà de les aigües del Bàltic, una altra tàctica de guerra híbrida emprada per Rússia seria desestabilitzar les fronteres amb els països de la regió. La frontera russa del riu Narva amb Estònia ha sigut durant dècades un punt de tensió entre els dos països, una tensió que recentment s’ha intensificat quan les autoritats russes han qüestionat els límits de la frontera en el riu. Des de Finlàndia també al·leguen que el Kremlin estaria dirigint sol·licitants d’asil cap als remots llocs fronterers del nord del país amb la intenció de crear una crisi migratòria. La reacció des de Hèlsinki ha sigut tancar la frontera a l’est i restringir el dret de demanar asil.